Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que ens esperen tres duels consecutius entre el Barça i l'Atlètic de Madrid en el tram decisiu de la temporada, tant en la Lliga com en la Champions. També és decisiu, aquest divendres, el gruix de mobilitzacions que preparen els mestres per mantenir el pols amb el Govern per millorar les condicions laborals. El malestar entre el sector educatiu no és nou -al febrer ja van sortir al carrer-, i es va estenent la percepció que el conflicte es pot cronificar. No va ajudar, per exemple, que el Govern arribés a un acord només amb CCOO i l'UGT, que tenen una representació minoritària en l'ensenyament.
És cert que per arribar a acords cal que les dues parts s'hi posin bé, i resulta una evidència que l'USTEC, el col·lectiu majoritari, porta més de vint anys sense signar cap entesa amb les institucions. Tenen raó els mestres? Se soluciona exclusivament amb més recursos? Sí i no. El professorat veu cada dia com la situació de l'ensenyament empitjora, ja sigui perquè a les aules hi conflueixen tot tipus de problemes que venen de fora de l'escola, o perquè les ràtios no es compleixen, o perquè el fet migratori té un impacte en el dia a dia, sobretot si no hi ha recursos per entomar-lo. Tanmateix, no tot se soluciona amb més pressupost: cal agafar-s'ho -la paraula és odiosa, però certa- amb transversalitat.
Té raó el conseller Albert Dalmau -ahir el vam entrevistar amb Bernat Surroca a Palau després d'una setmana decisiva, marcada per l'ajornament dels pressupostos- quan diu que es necessiten acords per desencallar situacions complexes. I que l'immobilisme, en tems d'incerteses, no és una possibilitat. Però, quan un col·lectiu tan sensible com el dels mestres porta dues vagues en dos mesos, i veu com la vida a les aules empitjora mentre perden condicions laborals, també és vàlid tenir mà esquerra. Bàsicament, perquè el que passa a classe s'acaba traslladant al carrer. Només un apunt per tancar: reivindicacions al marge, també estaria bé parlar d'un model educatiu francament millorable.
Ens ha agradat
Tot indica que el Consell Europeu d'aquest dijous haurà servit perquè Europa -tard, per variar- fixi una posició més o menys raonable sobre la guerra a l'Iran. Un conflicte que, lluny d'acabar-se, no fa més que escalar: Israel bombardeja reserves de gas i el país persa s'hi ha tornat amb accions contra Qatar. Té un punt poètic veure com el castell -artificial- de cartes que suposaven les autocràcies àrabs -tan respectuoses amb les dones, per cert, com el règim de l'Iran- està caient davant la realitat d'una guerra de conseqüències imprevisibles. Si Pedro Sánchez, fa uns dies, semblava sol amb el "no a la guerra", ara veu com s'imposa -per sort- la defensa del dret internacional.
No ens ha agradat
No és cap sorpresa, perquè en un país amb més de 21.000 milions d'euros anuals de dèficit fiscal tot tendeix a normalitzar-se, però és un escàndol constatar que Catalunya necessita 53.800 milions d'euros per evitar el col·lapse de les infraestructures. Així ho determina la Cambra de Comerç de Barcelona en un estudi que es va presentar aquest dijous. L'execució mitjana estatal, segons el mateix informe, és del 41% entre els anys 2021 i 2023. Amb xifres com aquesta es confirma que la Catalunya dels vuit milions funciona amb les infraestructures de la Catalunya dels sis milions. Potser per això el conseller Dalmau, en l'entrevista a Nació, diu que arribar als deu és "irrealista".
Què fem el cap de setmana?
Com sempre, tenim un menú variat: podreu aprofundir en la ressaca de la vaga educativa amb una peça que us prepararà Gerard Mira -s'ha estrenat aquesta setmana amb nosaltres; sempre és bo tenir talent jove al costat-, podreu llegir un reportatge de Pep Martí sobre el moment que travessa el règim castrista a Cuba -Donald Trump ja prepara el bolígraf vermell per esborrar del mapa un presumpte enemic- i, si us ve de gust, també tindreu temps de llegir entrevistes amb personalitats com Ariadna Oltra -la millor entrevistadora del país i directora dels Matins de TV3- i Oriol Mitjà, una de les cares de la pandèmia i que ara parla de les depressions que ha patit. Bon cap de setmana!
