Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que tenim a tocar els dies festius de Setmana Santa. La dolenta? A diferència de cada dijous, avui us heu de conformar amb la Setmanada, que li pren -excepcionalment, no patiu- el lloc al Despertador de Ferran Casas. A qui segur que no li prendran el lloc en el Mundial d'aquest estiu és a Lamine Yamal, el millor jugador -juntament amb Pedri- d'una selecció espanyola que és candidata a tot. També a rebre una sanció pels crits racistes i xenòfobs registrats aquest dimarts a Cornellà-el Prat en l'amistós entre Espanya i Egipte. Una escena lamentable que, malgrat tot, entronca perfectament amb l'esperit dels temps del 2026.
Per què? Perquè, quan els discursos deshumanitzadors posen els peus a les institucions, no només es normalitzen, sinó que es perd la vergonya. Quan s'estigmatitza els musulmans pel simple fet de ser-ho, com passa amb Vox al Congrés dels Diputats o com passa a l'Ajuntament de Ripoll des que hi mana Sílvia Orriols, ningú es pot fer el sorprès si es canta "musulmà qui no boti" a l'estadi de l'Espanyol mentre juga La Roja. Qui crida això sap exactament què està fent: insultar la principal estrella de l'equip. Ha de ser molt dur menysprear Lamine Yamal i, al mateix temps, desitjar que sigui una figura al Mundial perquè el trofeu viatgi cap a Espanya. En el fons, però, està tot inventat.
L'any 1998, quan la França de Zidane va guanyar la primera Copa del Món, Jean-Marie le Pen va criticar el combinat perquè estava integrat per representants de col·lectius immigrants. Lamine Yamal, en aquest sentit, és tan espanyol -i tan català- com tots els que van cridar dimarts a Cornellà-el Prat. Qualsevol sanció es quedarà curta, i potser ens hauríem de preguntar si no caldria que els jugadors tinguessin un plus de responsabilitat i de valentia. Què hauria passat si tota la selecció espanyola hagués abandonat el camp en començar els càntics? I si els jugadors egipcis haguessin anat cap al vestidor, com Samuel Eto'o al camp del Saragossa l'any 2006? La història s'escriuria diferent.
Ens ha agradat
Aquest dilluns, a l'Espai Línia, es va presentar el llibre El franquisme en temps de Trump (Pòrtic), de Francesc-Marc Álvaro. El protagonisme de la conversa entre l'autor, Josep Rull i Oriol Junqueras, moderada per Esther Vera, se'l va endur el president d'ERC amb l'enèsim cop de porta a la llista plurinacional impulsada per Gabriel Rufián i que compta amb la simpatia d'Ada Colau. De fons, però, l'acte va tenir una rellevància de fons especial perquè Álvaro va plantejar una aliança dels demòcrates per fer front a l'ascens dels ultres, els d'aquí i els d'allà. Una unió de mínims, més estratègica que electoral, per repensar el catalanisme. Ara només falta que tots els protagonistes s'hi posin de debò.
No ens ha agradat
Gràcies a la feina incansable del nostre Bernat Castanyer, la setmana ha estat marcada per les traves administratives a l'hora de catalanitzar-se el cognom. Les denúncies -vehiculades per Plataforma per la Llengua- pels obstacles als registres civils han crescut en els últims temps i, per ara, l'Estat i la Generalitat s'enreden a l'hora de resoldre la qüestió. Sembla mentida que en ple 2026 algú hagi de batallar per dir-se Garcia i no García, o que s'hagi de plantejar un recurs administratiu perquè la teva filla es pugui dir Júlia i no Julia, però encara passa. Entre la deixadesa funcionarial per les coses -presumptament- no urgents i pel menysteniment de les autoritats, la indefensió és absoluta.
Què fem el cap de setmana
A banda d'aprofitar els dies de festa, si teniu una estona per atendre el diari podreu gaudir del menú que us ha preparat la redacció per aquests dies en què la tensió informativa baixa. A banda de peces sobre tradicions i entrevistes com la que ha fet Paula Rovira a Jordi Morera, autor de la millor mona de l'any, també podreu llegir informacions rellevants sobre les properes eleccions municipals -posarem el focus en ERC, Junts i Aliança Catalana- i reportatges humans escrits per Marc Orts i Natàlia Pinyol. Pep Martí, sempre sol·lícit, radiografiarà la influència del papa Lleó XIV en l'església espanyola i prepara tres entrevistes: Xavier Grasset, Màrius Serra i Albert Velasco. Bona Setmana Santa!
