Barcelona entra en una "segona fase" amb la regularització extraordinària d'estrangers. Si fa uns dies el protagonisme se l'enduien les llargues cues de persones esperant el seu torn al voltant de la plaça Sant Jaume, o a la Monumental, ara aquest paisatge ha canviat. Aquest mateix dimarts amb prou feines hi havia 20 metres de cua a la porta de l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) de la plaça de Sant Miquel. I la idea és que l'acumulació d'estrangers que esperen per poder fer uns tràmits que els permetin tenir el permís de residència i treball es vagi alleugerint encara més a aquests punts. Una de les claus d'aquesta evolució és el reajustament que el govern municipal ha preparat per a l'atenció als migrants: l'obertura del pavelló 2 de la Fira de Montjuïc com a gran punt de gestió de cites per a la regularització. El servei es posarà en marxa aquest dimecres, i tindrà un horari més generós que els equipaments actuals, de 8h a 22h.
La intenció és que en uns 10 dies els punts com les OAC de Sant Miquel o de Monumental vagin "desescalant" les atencions a la regularització i hi guanyin pes la resta de tràmits ciutadans, tal com ha explicat la tinent d'alcaldia Raquel Gil en una atenció als mitjans de comunicació. El gran espai habilitat ara a Montjuïc pretén guanyar centralitat, malgrat que també hi haurà equipaments que aquests dies han estat vitals que mantindran la seva funció d'atenció especialitzada als estrangers en procés de regularització, com el del carrer Miquel Bleach o el SAIER, al barri d'Hostafrancs.
Malgrat que inicialment havia irromput amb força la idea d'unes 24.000 persones que l'Ajuntament tenia controlades que podrien fer el tràmit per obtenir els papers, aquesta xifra feia referència a les que el consistori feia seguiment a través dels serveis socials. A banda, hi ha moltes altres casuístiques. De fet, des de la institució local s'ha detallat que ja s'han enviat més de 93.000 volants d'empadronament de manera proactiva a aquells ciutadans que a finals del 2025 constaven al padró municipal, però que no tenien NIE en el moment que van fer el tràmit. Així, se'ls hi ha enviat una demostració del seu empadronament perquè la puguin utilitzar, al correu electrònic o, si no en tenien, a l'adreça facilitada. Tanmateix, no s'espera que aquestes gairebé 100.000 persones vulguin format part de la regularització, ja que també poden incloure perfils benestants o passatgers que no tenen interès a fer els tràmits.
El que sí que s'hauria de sumar a la xifra final de la regularització és el contingent de migrants sense papers que tampoc no han estat mai empadronats. Aquest col·lectiu serà una de les principals preocupacions que es vol atendre amb el nou recurs del pavelló a Montjuïc els pròxims dies.
17.000 informes de vulnerabilitat
Mentrestant, en les primeres setmanes d'aplicació del pla per a la regularització extraordinària, l'Ajuntament de Barcelona detalla que ja s'ha completat l'entrega de 17.000 informes de vulnerabilitat, en el marc de les peticions per a aconseguir estabilitat residencial a l'Estat. Uns 10.000 certificats s'han pogut gestionar per la via digital, i uns 7.000 de manera presencial. Igualment, des del consistori es recorda que ni el padró ni l'informe de vulnerabilitat social són elements obligatoris per al tràmit de la regularització, però l'executiu es mostra comprensiu amb què els sol·licitants vulguin tenir com més documents acreditatius, millor.
Ara, s'espera que l'activitat regularitzadora cada vegada sigui més fàcil de gestionar. Per aconseguir-ho, ara sumaran un gran equipament.
