L'escletxa judicial que permetia l'arribada de centenars de nous pisos turístics a Barcelona, en plena crisi de l'habitatge, va desestabilitzar el final del segon mandat d'Ada Colau. Pressionada socialment i política, BComú va trobar una via redemptora per no quedar-se de braços plegats mentre grans immobiliàries amb la vista posada en el negoci turístic celebraven el botí aconseguit als jutjats. El cas que va protagonitzar més titulars va ser el del carrer Tarragona, on una mateixa empresa va adquirir 120 permisos turístics de cop. Amb la fórmula d'una llei catalana recent, l'Ajuntament va anunciar que deixaria sense efecte gran part d'aquelles llicències. Però la part privada no es rendiria, i ho va tornar a portar als jutjats. Ara, segons ha pogut saber Nació, ja hi ha fins a 13 sentències sobre pisos afectats per la decisió municipal. I el que n'ha sortit és, ara com ara, un escenari de divisió total als tribunals.
En la meitat dels casos ja resolts (set) la justícia ha donat la raó als propietaris dels pisos, mentre que en l'altra meitat (sis) el jutge ha fallat a favor de les accions de l'Ajuntament de Barcelona. Tots els expedients són calcats, però cada cas referent a cada habitatge a qui el consistori ha donat de baixa del registre de pisos turístics ha anat a parar a un jutjat diferent del contenciós administratiu. Això fa que cada titular de cada jutjat emeti el seu dictamen i, davant una maniobra pionera, s'ha comprovat que no hi ha cap postura clara.
La via que va presentar el govern municipal per retirar permisos turistics apel·lava a la llei de facilitació de l'activitat econòmica a Catalunya, i en base a l'article 36 s'argumentava que si tres mesos després d'haver comunicat l'inici de l'activitat econòmica -és a dir, de tenir permís per operar- no s'havia començat a desplegar aquell negoci, es podia deixar aquell títol sense efecte. Aquest supòsit permetia que tots els pisos ocupats per famílies que tenien contractes de lloguer, i on per tant la propietat no podia desplegar l'activitat turística en tres mesos, eren susceptibles de patir una retirada de la llicència per a rebre visitants i fer negoci. Aquesta maniobra es va aplicar inicialment a desenes d'habitatges de l'edifici del carrer Tarragona, i és el que els jutjats ara han començat a valorar.
La discòrdia judicial
En essència, el xoc es produeix perquè uns magistrats veuen amb bons ulls els arguments de la propietat d'aquestes llicències, que és la Inmobiliaria Gallardo SL. La part privada defensa que no se li pot aplicar una norma -la llei 18/2020- aprovada després que ells fessin el tràmit inicial -l'any 2019- per tenir un pis turístic, i que a més l'Ajuntament confon termes quan li exigeix que comenci a haver-hi turistes i maletes entrant per la porta 90 dies després de tenir permís per fer servir el pis com a allotjament turístic, ja que no pot disposar de la possessió de l'immoble perquè l'habiten altres persones. Per contra, altres jutges estableixen que la llei catalana citada és del tot aplicable, i que la propietat no tenia cap dret consolidat sobre els habitatges pel que fa als usos turístics, ja que en el moment en que el permís era vigent tenien l'immoble arrendat en règim de lloguer.
Consultada per aquest diari, la professora de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona (UB) Irene Araguàs conclou que "cap dels dos posicionaments és irraonable", i reconeix els dubtes que suscita la matèria. Ara bé, analitzades dues sentències a les quals ha tingut accés aquest diari, apunta que al seu parer té més sentit la postura de l'Ajuntament. El tenidor del permís per a l'activitat econòmica s'ha d'anar "adaptant" a la normativa vigent i conèixer-ne les condicions, si bé matisa que en el cas d'un ciutadà particular aquesta exigència potser és excessiva, resol la també doctora en Dret i Ciència Política.
"A més, en aquest cas concret, i en un moment en que la tramitació de comunicacions de pisos turístics està limitada a Barcelona, si tu comuniques l'activitat i no l'exerceixes, estàs ocupant una part del nínxol de mercat, no perquè realment exerceixis l'activitat sinó perquè el que volien era donar un valor afegit a aquests immobles i dir, mira, això val més perquè té llicència de pis turístic", afegeix la professora universitària, com a opinió personal. De fet, aquesta idea lliga amb la situació denunciada a alguns edificis on s'havien concentrat les noves llicències de pisos turístics, on els llogaters asseguraven que els havien aplicat noves condicions econòmiques a partir de l'obtenció del permís turístic. "Per quedar-t'hi et demanen 10.000 euros", exposava una llogatera mesos enrere.
Camí del TSJC i amb una nova regulació a tocar
Tot plegat farà que nombrosos casos arribin al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que haurà d'aclarir quin criteri preval, davant sentències tan contradictòries. Mentrestant, si no hi ha mesures cautelars demanades i concedides, els propietaris continuaran sense poder utilitzar els habitatges com a negoci per acollir visitants. Alhora, el temps va passant, i això acaba de colpejar la part immobiliària. Malgrat que la decisió final correspondrà a l'executiu -i al plenari municipal- del mandat següent, l'actual govern de Jaume Collboni ha promès utilitzar el nou decret català per eliminar totes les llicències de pisos turístics de la ciutat i fer desaparèixer aquest model de negoci. Això, però, com a molt aviat, succeiria a partir de finals del 2028.
Ara bé, la nova regulació sobre el sector és un factor que també pesa. Diverses fonts jurídiques remarquen que, més enllà de l'alt tribunal català, es podria plantejar portar el cas a instàncies superiors, però la utilitat d'aquest moviment queda enterbolida per la nova normativa de la Generalitat.
"Fins que hi hagi sentència del TSJC poden passar un parell d'anys tranquil·lament. És ben possible que quan hi hagi sentència estiguin per decaure tots els títols d'habitatge d'ús turístic", apunta Araguàs. Fa referència a què amb la nova norma de la Generalitat els municipis que vulguin permetre l'existència de pisos turístics hauran d'aprovar un pla urbanístic que així ho contempli, i concedir uns nous permisos. Els títols anteriors, sigui com sigui, cauran entre el 2028 i el 2033. Llavors, els propietaris hauran de sol·licitar-ne un de nou, sempre que la normativa municipal ho permeti.
Mentrestant, l'enrenou de les llicències ja retirades afecta a un màxim de 106 pisos a Barcelona. Aquesta és la xifra a la qual va tenir accés aquest diari quan va reclamar saber quantes vegades s'havia utilitzat la fórmula per deixar sense efecte la comunicació necessària per operar un habitatge d'ús turístic. El govern liderat per Colau va anunciar que només al bloc del carrer Tarragona retirarien 89 permisos, ja que la resta d'immobles havien quedat buits de veïns i havien pogut començar l'activitat turística abans dels tres mesos. Tanmateix, a altres finques -amb llicències noves aconseguides a través de l'escletxa judicial, però on vivien inquilins de llarga durada- hi havia la possibilitat de fer la mateixa operació. També es podia aplicar a altres edificis amb permisos tramitats molt abans que Barcelona deixés de concedir llicències, però que mai no els havien utilitzat i que seguien tenint els pisos amb llogaters, tal com va documentar Nació.
L'actual govern, "preocupat"
El govern Collboni, però, no va voler estendre aquesta via de retirada de permisos de pisos turístics, en arribar al poder municipal en solitari. Apreciaven dubtes judicials i defensaven que primer volien comprovar com es pronunciaven els jutjats. Fa un any, l'executiu del PSC apuntava que era "el primer cop" que s'utilitzava la llei catalana de facilitació de l'activitat econòmica per "deixar sense efecte comunicacions d'habitatge d'ús turístic" i que això requeria observació. "Cal veure com avancen aquests casos i en quin sentit els acaben resolen els jutjats corresponents", deien fonts municipals.
Ara, des de l'executiu assenyalen que veuen "amb preocupació" la contradicció entre els pronunciaments judicials, i defensen que han recorregut totes les sentències desfavorables. "Caldrà veure com acaben els casos i, per tant, si aquesta eina es consolida com una opció per recuperar pisos turístics com a habitatges habituals", afegeixen des de l'Ajuntament. Alhora, però, recorden que el gran impacte previst arribarà a partir del 2028, quan l'actual equip de govern insisteix que vol extingir tota possibilitat de mantenir vius els pisos turístics a la capital catalana.
De BComú a la gran propietària de pisos turístics
Mentrestant, la impulsora política de l'estratègia per treure les llicències turístiques 90 dies després de la seva entrada en vigor, Janet Sanz, reivindica que hi hagi diverses sentències que avalen jurídicament la proposta que el govern de comuns i socialistes va aplicar el mandat passat. "Era una iniciativa que tenia un clar objectiu, que era evitar que hi haguessin més llicències turístiques", insisteix, abans de lamentar que el nou executiu, ara del PSC en solitari, hagi decidit no aplicar la mateixa fórmula a més casos. "No entenem que un govern que diu que està compromès amb què Barcelona no sigui un parc temàtic i amb què l'habitatge sigui per viure-hi i no per fer negoci no estigui utilitzant aquestes eines", estableix l'actual cap de files dels comuns a l'oposició.
Darrere de gran part d'aquests litigis hi ha una mateixa empresa, que manté el pols contra l'Ajuntament. La gran beneficada de l'escletxa judicial que va permetre la irrupció de noves llicències turístiques va ser la companyia Inmobiliaria Gallardo SL, que es va arribar a convertir en la propietària de tres dels quatre blocs amb més permisos turístics de tota la ciutat. Consultada per aquest diari, però, la companyia no ha volgut fer cap declaració.