[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La dreta judicial no afluixa. Va ser sorprenent que Álvaro Redondo, fiscal conservador del Suprem que s'havia posicionat públicament contra l'amnistia, considerés, amb una esmena al jutge Manuel García-Castellón, que no hi havia terrorisme en la causa del Tsunami, que vol ser usada per negar l'amnistia a Carles Puigdemont i Marta Rovira. Poc després vam saber que ho havia fet per ordres del Fiscal General de l'Estat, que va fer valer la seva posició jeràrquica i que, atenent els interessos polítics del govern espanyol i el principi de mesura en la instrucció, va instar-lo a estovar la seva posició. Més o menys el que li va passar en el seu dia al fiscal Pedro Horrach quan va demanar que s'absolgués la infanta Cristina al cas Nóos o al fiscal Fidel Cadena quan va instar a excarcerar Joaquim Forn per "motius humanitaris". 

García-Castellón i Redondo (aquest últim només d'entrada) havien tingut una actitud poc ajustada al dret vinculant protesta i terrorisme que només és lògica des del punt de vista de qui vol fer descarrilar un procés polític en mans del poder legislatiu. Ahir la junta de fiscals va decidir, per àmplia majoria, pujar a aquest carro i donar suport a les tesis de confrontació de la dreta judicial, àmpliament majoritàries. Abonen que el cas sigui jutjat per terrorisme i aprofundeixen en l'enfrontament de magistrats i fiscals amb l'executiu espanyol i la majoria parlamentària que el sosté, que intenta aprovar una llei d'àmplia cobertura.

La posició de la junta no és vinculant i obliga a prendre una decisió complicada a la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez-Conde, que és de la minoritària Unió Progressista de Fiscals i que va ser promoguda per l'executiu de Pedro Sánchez. És possible que esmeni els fiscals del Suprem fent evident l'amotinament que es viu a les altres instàncies judicials espanyoles arran de la promulgació de l'amnistia.

Som davant una concatenació de fets que responen a una lògica que és política i, per tant, perversa quan parlem d'administrar justícia de forma independent i proporcionada: la del jutge conservador de l'Audiència Nacional emboscat i fabricant una causa que feia temps que estava adormida, la de la Fiscalia General de l'Estat i la tinent fiscal del Suprem intentant socórrer el PSOE i els seus pactes, i la de la majoria dels fiscals de la sala penal apuntalant la dreta judicial. 

"Qui pugui fer, que faci", va animar José María Aznar poc després que es conegués que s'havia pactat l'amnistia perquè continués governant l'esquerra. I s'està complint. Al peu de la lletra. Els poders durs de l'Estat, que no van fer la Transició, que no tenen contrapesos efectius i que actuen amb impunitat quan persegueixen els "enemics d'Espanya" (que cada cop són més), no fallen. Sánchez no ho tindrà fàcil per complir els seus acords.

» Ahir va ser un dia de mobilitat complicat a tot el país per les concentracions dels pagesos. A la tarda van decidir de forma assembleària que avui marxaran sobre Barcelona, que viurà el mateix que altres capitals europees en les darreres setmanes. El president Aragonès els rebrà a Palau. Benvingut sigui el debat i la protesta que, com explicava ahir, beu d'una reivindicació justa atesa la situació del camp català, que també cal tenir en compte que és plural evitant caure en la romantització. Resoldre la situació no depèn de la Generalitat, és clar. Però el govern del país no se'n pot desentendre i, sense que es perdin els estàndards d'exigència ambiental per exemple, ha de contribuir a posar les coses més fàcils al sector primari, collar a qui se n'aprofita, fomentar la complicitat ciutadana i elevar la pressió a Madrid i a Brussel·les perquè també s'hi posin. 
 

---

Avui no et perdis

» Els fiscals del Suprem s'amotinen: guerra total a l'amnistia; per Bernat Surroca.

» Álvaro Redondo, el fiscal conservador que ni vol l'amnistia ni veu terrorisme a Tsunami; per Bernat Surroca.

» L'amnistia ja té nou calendari: quan es tornarà a votar?

» El Govern trasllada a PSC i comuns que ha complert el 90% del pacte de pressupostos 2023; per Carme Rocamora.

» Crònica: «Volem mostrar múscul o col·lapsar el país»: així s'ha cuinat la protesta de pagesos a Barcelona; per Pere Fontanals.

» Transportar aigua en vaixell pot multiplicar per 180 el cost de captar‑la al Ter; per Arnau Urgell i Vidal.

» Opinió: «Frenar la sequera amb tiretes»; per Alessandra Palomar.

» La parella d'Alves, al judici per violació: «Anava tan borratxo que es va desplomar»; per Maria Rabella Ytarte.

» Opinió: «Responsables de fer-nos sentir culpables»; per Joan Foguet.

» El govern Collboni diu que escoltarà la ciutadania sobre si cal encarir les multes de civisme; per David Cobo.

» Eva Parera i Carlos Herrera es postulen com a candidats a presidir la RFEF; per Lluís Girona.
 

---

 El passadís

Superats els primers 100 dies de mandat de Josep Santacreu al capdavant de la Cambra de Comerç de Barcelona, Eines de País, la candidatura independentista derrotada a les eleccions del setembre passat, es disposa a dissenyar una estratègia d'oposició. Els antics gestors de la institució han restat silenciosos, però s'estan movent i aviat faran un pronunciament. Estan dolguts per l'actitud dels guanyadors de les eleccions, als que titllen de "prepotents" i també per algunes decisions, com ara apartar l'advocat Jordi Domingo de la direcció del Consolat de Mar, una iniciativa de l'anterior junta. Una dada a tenir en compte és que Eines de País, malgrat haver perdut les eleccions camerals, disposa d'una presència rellevant al ple: una vintena de vocals amb els quals es volen fer escoltar. Veurem fins on collen Santacreu.

Vist i llegit

Una de les característiques de l'extrema dreta és presentar-se com a contrària a l'establishment, a qui fins i tot poden anomenar casta. Asseguren ser els únics que realment el volen impugnar o canviar, però la realitat, que es constata quan governen, és que beneficien sempre qui té més poder i privilegis. És el que explica la periodista Alba Sidera, especialitzada en extrema dreta, a la seva crònica a El Punt Avui sobre la "teranyina reaccionària". Sosté que l’extrema dreta guanya espai mediàtic i polític al món obtenint el poder o arrossegant els altres partits cap als seus postulats. El reportatge presenta els seus líders europeus més destacats: Giorgia Meloni (Itàlia), Marine Le Pen (França), Alice Weidel (Alemanya) i Viktor Orbán (Hongria). Ho podeu llegir aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui del 1927, fa 97 anys, el governador civil de Barcelona Joaquim Milans del Bosch va prohibir les sardanes als llocs cèntrics de la ciutat. Era el representant del dictador Primo de Rivera a la demarcació de Barcelona i la seva política anticatalanista era ferotge. Va fer tancar el camp de les Corts perquè s'hi va xiular l'himne d'Espanya, va perseguir l'Orfeó Català i altres entitats catalanistes i obreristes i va enderrocar les quatre columnes de Puig i Cadafalch. Milans, militar barceloní, va morir a Madrid el 1936 afusellat pels republicans. Era l'avi del tinent general Jaime Milans del Bosch, un dels caps del cop d'estat del 23-F de 1981 i qui va treure els tancs a València. A ells els dediquem La Santa Espina, perseguida en ser considerada durant la dictadura de Primo l'"himne representatiu d'odioses idees i criminals aspiracions". He triat una versió adaptada a ritmes llatins dels BigCat.

 L'aniversari

Un 7 de febrer de 1812 va néixer Charles Dickens, un dels grans escriptors anglesos de la literatura moderna. Fill d'un funcionari, la seva infantesa va ser trista pels problemes econòmics i afectius, fonts de la seva futura obra narrativa. Va treballar en una fàbrica de betum, però una herència rebuda pel seu pare -que havia estat a la presó- li va permetre anar a l'escola. Després de diverses narracions costumistes, publica Les aventures d'Oliver Twist, on és perceptible un canvi de to narratiu. Les històries d'aquest orfe han donat peu a nombroses seqüeles.

Algunes de les seves obres van ser traduïdes al català per Josep Carner: Una cançó nadalenca (1918), Pickwick (1931), Les grans esperances de Pip (1934) i David Copperfield (1964). El 2020, 150è aniversari de la mort de Dickens i 50è de la de Carner, a El Temps Àlex Milian va publicar aquest reportatge aprofitant que es reeditava en català Pickwick.  
  ​ Fes clic aquí per rebre'l