Els fiscals del Suprem s'amotinen: guerra total a l'amnistia

Ángeles Sánchez-Conde és la tinent fiscal el Tribunal Suprem i qui tindrà l'última paraula sobre quina postura té la Fiscalia i si s'ha de perseguir o no Carles Puigdemont per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic. La junta de fiscals de la sala penal del Suprem ha rebutjat l'informe del fiscal Álvaro Redondo i ha assegurat que hi ha motius per obrir una investigació contra l'expresident pel seu paper en les protestes contra la sentència de l'1-O. La decisió s'ha pres per àmplia majoria, però el desacord entre els dos caps de la junta de fiscals han fet que la carpeta aterri sobre la taula de Sánchez-Conde, que serà l'encarregada de definir el posicionament definitiu del ministeri públic.

La decisió dels fiscals és una declaració de guerra a l'amnistia i envia diversos missatges en plenes negociacions entre el PSOE i Junts per desencallar la llei, que s'haurà de debatre de nou a la comissió de Justícia. És una resposta a Pedro Sánchez, que la setmana passada va garantir que tots els independentistes catalans serien amnistiats perquè "no són terroristes". Aquest dimarts, els fiscals del Suprem diuen que hi ha indicis de terrorisme que justifiquen investigar Puigdemont. La Moncloa ha minimitzat la posició de la junta de fiscals, que no és la definitiva ni vinculant. L'informe final el farà Sánchez-Conde, del sector progressista i de confiança del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz.
 

Pressió al fiscal general de l'Estat

La Fiscalia és un òrgan jeràrquic i, en darrera instància, qui pot marcar la línia és el fiscal general de l'Estat. La decisió de la junta de fiscals és un desafiament al seu màxim responsable. Públicament, García Ortiz no ha fet cap posicionament sobre aquesta qüestió, però diverses informacions apunten que hauria pogut influir en el criteri dels fiscals que no han vist terrorisme. En les darreres hores, ha transcendit que el fiscal Redondo havia fet un primer esborrany en què veia indicis de terrorisme, i que finalment, després d'un "anàlisi més exhaustiva", va defensar la posició contrària. Els fiscals del Suprem, després d'un intens debat jurídic, han rebutjat aquesta tesi i han posat pressió al fiscal general de l'Estat. Si intenta condicionar, la junta de fiscals estarà en contra.

Els fiscals del Suprem també desautoritzen el fiscal Miguel Ángel Carballo, que ha pilotat l'acusació a l'Audiència Nacional. Carballo, que no és sospitós de simpatitzar amb l'independentisme, no veu terrorisme per enlloc i ha qüestionat durament la instrucció del jutge García Castellón. La posició de la junta de fiscals xoca de ple amb la tesi de Carballo, la mateixa que ha defensat el fiscal Redondo, i que sosté que hi ha indicis d'un possible delicte de desordres públics i que no està justificat obrir una investigació a Puigdemont. El dubte a hores d'ara és si la tinent fiscal del Suprem es decantarà per la posició dels fiscals que han analitzat el cas -Carballo i Redondo- o per la junta de fiscals, i quin paper tindrà García Ortiz. "No es deixa pressionar", assenyalen fonts coneixedores.

 

El Suprem té més arguments

La posició de la Fiscalia és important, però qui prendrà la decisió és el Tribunal Suprem. L'informe final de Sánchez-Conde permetrà saber a l'alt tribunal si tindrà una Fiscalia favorable a la tesi del terrorisme o bé contrària, però l'encarregat de posicionar-se sobre si s'ha d'investigar Puigdemont o no serà el jutge Juan Ramon Berdugo, que sotmetrà el seu criteri a la votació de la sala penal. En el cas de l'Audiència Nacional, el jutge García Castellón ha vist com tenia la Fiscalia en contra i s'ha hagut d'envoltar d'acusacions populars -com Vox o Societat Civil Catalana- que l'ajudin a impulsar la investigació. Al marge de la decisió que prengui Sánchez-Conde, la posició de la junta de fiscals dona arguments a Berdugo a l'hora de fonamentar la seva decisió.

Fonts jurídiques consultades per Nació veuen el moviment de García Castellón com una manera d'involucrar la Fiscalia del Suprem -que ha estat especialment bel·ligerant contra el procés- en un procediment que no compta amb l'aval de la Fiscalia de l'Audiència Nacional. Al marge d'això, si l'instructor vol investigar Puigdemont, la causa ha de passar al Suprem, perquè és el tribunal encarregat de jutjar els eurodiputats. Abans, caldria demanar un nou suplicatori. Fonts consultades creuen que el Suprem tindrà un especial interès per quedar-se una de les principals causes que queden vives en relació amb el procés. I una que és especialment sensible, perquè afecta tantCarles Puigdemont, líder de Junts, com Marta Rovira, secretària general d'ERC, i perquè posa en risc l'amnistia.
 

En plena negociació

La decisió de la junta de fiscals és una declaració de guerra a l'amnistia i impacta de ple en la negociació política entre Junts i el PSOE. La llei encara el temps de descompte després del "no" dels juntaires la setmana passada al Congrés. La proposició de la llei -amb els retocs que acordin els partits- hauria d'arribar al ple a finals de febrer. El terrorisme de Tsunami és una de les escletxes que han trobat els jutges per intentar esquivar la llei i els fiscals del Suprem han dit, amb el posicionament d'aquest dimarts, que ells també hi veuen indicis. La pressió sobre els negociadors s'intensifica. Primer, però, totes les mirades se centraran en l'informe final que faci la tinent fiscal del Suprem, i fins a quin punt es veu la mà de la Moncloa, via fiscal general, en aquest posicionament.