Una excavadora volta per una plana enfangada al costat d'una planta depuradora, enmig d'una vegetació desendreçada, en un d'aquells punts que es definirien com a terra de ningú. També és el racó que una vintena de persones van trobar com a última resposta a la més absoluta manca d'accés a l'habitatge. En aquest cas, la zona correspon al municipi de Montcada i Reixac, entre el riu Besòs i la muntanya de Collserola.
Mentre la màquina retroexcavadora va destruint les barraques que havien ocupat els terrenys, Luis Beltran -un dels habitants d'aquestes estructures precàries- recull els últims fruits de tres anys d'esforç per aixecar un hort. Les seves mans arrenquen pebrots, cebes, tomàquets, enciams. Per contra, deixen estar uns melons que només que començaven a brotar. En pocs minuts, tot això serà destruït, com la resta de barraques. "Ara que començava a poder gaudir de tantíssima feina", diu Beltran.
Tal com va avançar aquest dilluns El Periódico, l'Ajuntament de Montcada i Reixac està fent de part executora de dues ordres judicials reclamades pel propietari d'aquests terrenys, que va demanar que es buidessin. A més, fonts del consistori insisteixen que aquest punt -el torrent de la Vallençana- és una zona indundable i, per tant, existeix el perill que hi hagi una desgràcia. Els ocupants de l'assentament, que fa uns tres anys que s'havia anat formant, repliquen que el que no té sentit és que se'ls expulsi sense cap solució social.
"Què hem de fer? Tornar a fer barraquisme? És l'únic que ens queda. Ells ho tiren a terra, jo construeixo. Jo construeixo, ells ho tiren a terra. És el que proposen i encara i així és l'únic que podem fer. Tornarem a construir, ja veurem on", diu Ester Guix, una de les afectades pel desnonament dels infrahabitatges. Segons detallen diversos afectats, només s'ha ofert com a ajuda social passar una nit a algun recurs d'emergència -pot ser un alberg o un altre espai- a Barcelona. Sobre les seves pertinences, treballadors del consistori de Montcada i Reixac defensen que els Serveis Socials els hi han ofert un traster per guardar-los els objectes personals. Ester Guix, indignada, respon: "Sí, fins dijous! Què hauré solucionat jo d'aquí a dijous? Què faig llavors amb tots els meus objectes?". Mentre parla, la màquina segueix esmicolant i carregant en un camió els plàstics, fustes i metalls que formaven les barraques.
Molts dels habitants de l'assentament, on s'assegura que hi havia menors d'edat, ja han desaparegut. Aquest dilluns es va presentar la policia als terrenys i els va advertir que ara sí que sí, després d'un advertiment inicial al maig, havien de marxar. Així ho establia ara un jutge. L'Ajuntament defensa que els va oferir "una moratòria de 24 hores" perquè recullissin i es fessin a la idea d'abandonar l'espai. "Ens fan fora com a animals. No ens han donat ni 48 hores. D'un dia per l'altre, una màquina i tot fora. A començar de zero", diu en Luis Beltran, que havia arribat a fer-se dos lavabos, un forn de fang per fer pa, un hort i una mena de taller per anar millorant l'estructura. Ara ho ha de deixar gairebé tot. No sap com seguirà la seva vida. "Aquí ens cuidàvem amb els veïns. Havíem vingut al marge de tot perquè almenys estàvem tranquils. I ni això podem fer", rondina.
La situació d'aquest dimarts apuntala l'estira-i-arronsa habitual entre les administracions i el barraquisme. S'actua sobre els terrenys que s'omplen de cases precàries però no s'aborda el fons de la problema. El consistori de Montcada i Reixac torna a demanar ajuda d'altres administracions per fer front al barraquisme. Només en aquest municipi hi hauria unes 500 barraques, estableixen els càlculs municipals. "No podem ser el traster de Barcelona", diu el regidor de Territori i Mobilitat de Montcada, Andreu Iruela, en declaracions recollides per l'Agència Catalana de Notícies (ACN).
Ara bé, precisament les entitats veïnals del Besòs denunciaven fa un mes que els alcaldes de tots aquests ajuntaments fa temps que eviten afrontar el compromís comú per fer un pla social contra el barraquisme: malgrat ja fa dos anys que van signar un gran pacte d'actuacions, fins ara s'han convocat zero reunions. Això inclou els ajuntaments de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Montcada. Mentrestant, a la Generalitat hi ha una llei pendent d'aprovar, la del sensellarisme, que també podria aportar recursos cap a les persones que viuen en situació d'infrahabitatge: tampoc ha avançat des de fa mesos.
Mentrestant, això deixa persones com en Luis Beltran, l'Ester Guix o el Massoudi -un altre dels habitants- sense pla. Queden a la intempèrie, amb una mínima part dels seus objectes i havent-se de buscar la vida una vegada més. La dona que ara abandona les barraques del costat de la depuradora recorda que la seva manca de sostre té l'origen en el desnonament d'un pis que era del banc i on va arribar a viure durant 12 anys. Ella hi demanava un lloguer social, però mai no li van oferir. Ara està inscrita a la Mesa d'Emergència Social del seu municipi, esperant un pis, però el recurs no arriba. "No tenim pisos", asseguren des del consistori. Tot fa indicar que haurà d'aixecar una barraca de nou, o pagar perquè li facin.
La majoria de persones que habitaven les barraques d'aquesta zona expliquen dificultats per trobar feina -molts treballen a l'obra, o com a pintors, o recollint ferralla- o per accedir a un habitatge. Els preus s'han disparat i cada vegada s'han tornat més inaccessibles. Mentrestant, l'administració es veu superada per la demanda social de pisos assequibles. La pinça final la fa la llei d'estrangeria, que entrebanca l'accés d'algunes persones al permís de treball o de residència. "Jo fa tres anys que visc aquí i encara no hi ha manera d'aconseguir els papers. Treballo del que puc, però sempre m'ho fan fer en negre", resol l'Azzdine. Ell és dels afortunats que tenen la barraca en una parcel·la enganxada a les que s'estan destruint però amb un altre procés judicial separat. Sospita que algun dia li tocarà el torn a ell, però ara mateix només pot celebrar no quedar-se sense el sostre precari que fa temps que el cobreix. "Aquí no molestem ningú. L'únic que ens hauria de fer moure és una solució millor. No ens podem esfumar", conclou.