Cúmul d'emprenyaments. Això ha vaticinat aquest dilluns el president de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Camilo Ramos, en plena roda de premsa. Ho ha fet després d'exposar "la paràlisi" de les 28 grans mesures que es van comprometre a tirar endavant les cinc alcaldies de l'entorn de la desembocadura del Besòs. Després de gairebé dos anys des d'aquell acord extraordinari presentat com una solució als greuges històrics que s'han acumulat a la zona, caracteritzada per l'acumulació de barris pobres i infraestructures millorables, s'han fet un total de "zero reunions" entre la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs i els governs municipals de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Montcada i Reixac. "Les alcaldies han trencat el pacte del 2022", ha protestat Ramos, abans d'advertir que després d'haver exposat aquesta realitat compten que els ajuntaments s'indignaran.
La sensació de les plataformes veïnals frega la desorientació. Si bé d'aquells cinc alcaldes que van signar el document -Ada Colau, Rubén Guijarro, Núria Parlon, Filo Cañete i Laura Campos- només en queda un a la mateixa posició, Cañete, a Sant Adrià del Besòs, des de la coordinadora assenyalen que els acords són en representació de l'ajuntament i que ningú els ha notificat cap canvi de postura. Això ha fet elevar el to de la crítica als actuals regidors. Un Camilo Ramos decebut ha volgut apostillar que si bé les associacions de veïns ja no són com abans -en referència a la força que van tenir en lluites socials com la que s'explica a la pel·lícula El 47, a Torre Baró- perquè no tenen la mateixa capacitat d'incidència, tampoc els representants públics poden treure pit: "Els polítics d'ara no són els d'abans. Abans tenien més carrer, més relació amb les entitats. Coneixien millor el territori. Ara hi ha massa polític que ve només de la política, en el sentit pejoratiu de la paraula".
El president de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, Pepe Sánchez, ha denunciaat que aquesta manca de moviment polític fa que la situació de carpetes com els assentaments barraquistes o la mobilitat a zones com l'entorn de l'hospital Can Ruti hagin empitjorat. Pel que fa a l'infrahabitatge, Sánchez ha destacat que no només no ha anat a menys sinó que ja hi ha més barraques a la zona que connecta Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, cap al barri de Vallbona. També s'ha assenyalat la Generalitat com a responsable que encara estigui funcionant la cimentera Lafarge, a Montcada i Reixac, malgrat que hi hagi sentències judicials que n'ordenen el tancament per motius ambientals. "Elimineu aquest perill constant del barri de Sant Joan", ha clamat el representant veïnal interpel·lant el Govern català.
Una "gran mobilització" per l'habitatge
També el president de la FAVB ha mencionat la qüestió de l'habitatge, tot assenyalant que els ritmes que preveu l'administració per rehabilitar els pisos amb deficiències greus a zones com el Besòs i el Maresme faran que en uns anys "desaparegui" el barri "tal com el coneixem ara". En aquest sentit, s'ha advertit que cada vegada hi ha més cases apuntalades pels problemes estructurals -gran part són pisos que van néixer com a obra pública amb materials problemàtics- i que això està expulsants els veïns d'aquests barris populars. "Els pisos estan en venda i hi ha una fugida important d'una part de la població perquè veuen que allò no tindrà solució", ha dit Camilo Ramos, abans d'afegir que això "és un bombó per als bancs i les immobiliàries".
Davant aquesta tendència, i el fet que les crides veïnals no estiguin donant fruïts, la coordinadora ciutadana del pla ha anunciat que prepara "una gran mobilització" per la crisi habitacional i la manca de polítiques suficients que hi ha actualment al país. Serà "cap al mes de febrer" i comptarà amb la implicació d'altres col·lectius catalans i de l'Estat. Tot plegat arriba després que el pla director metropolità situï que el 2050 s'arribi a un percentatge d'un 10% dels pisos de la zona com a habitatges assequibles. Actualment, aquesta xifra voreja el 2% i queda lluny de la mitjana europea. Els moviments veïnals consideren que aquest objectiu és llunyà en el temps i díficil d'assolir, amb el ritme actual.
A banda, també s'ha mencionat la manca de voluntat per avançar en infraestructures com el metro. Tal com va explicar recentment aquest diari, la connexió entre la Trinitat Vella (L1) i la Trinitat Nova (L4 i L11) fa anys que està projectada i els experts coincideixen a assenyalar-la com una prioritat. Malgrat això, el darrer acord entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat ha deixat fora aquest deute dels plans immediats. Mentrestant, els veïns d'aquelles zones segueixen reclamant un projecte històricament reivindicat entre dos dels barris més pobres de la ciutat.