Les plataformes d'usuaris de Rodalies surten aquest dissabte a la tarda al carrer. Ho faran a les 17 hores, des de l'estació de França, on s'ubica la seu d'Adif a Catalunya. Deixaran enrere les vies i els trens de Renfe per fer-se sentir, al final del recorregut, a la plaça Sant Jaume. Al matí ja hi haurà hagut una protesta similar -convocada per l'Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República- però la de la tarda és la que han organitzat les mateixes organitzacions ciutadanes que fa anys que gasten les estones lliures, entre la feina i les obligacions personals, a denunciar una quotidianitat entrebancada pel servei de Rodalies. Després d'anys de compartir comentaris en xats de WhatsApp i de denunciar retards, avaries i disfuncions a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, els passatgers organitzats reclamen canvis substancials, i ho fan des del carrer.
Però com s'ha arribat a aquesta situació d'afartament col·lectiu? Els motius, entre la manca d'inversions promeses i les comunicacions precàries, cristal·litzen en un dia a dia desafiant per a milers de viatgers que necessiten el tren per moure's. Ho expliquen a Nació cinc usuaris de línies diferents d'arreu de Catalunya, de l'R1 a l'R15, i de Lleida a Vic. Els retards, la incertesa i les conseqüències que això té en la vida dels passatgers de Rodalies són un denominador comú dels testimonis, però també hi ha particularitats territorials. Sigui com sigui, totes elles es trobaran a la capital del país per injectar encara més pressió a les administracions, tant la catalana com l'espanyola, perquè moguin fitxa i sacsegin les atencions al sistema ferroviari.
Arribar a classe si el mar (i Renfe i Adif) no se't mengen: el periple amb l'R1
L'R1, la Línia del Maresme o la línia de la costa, és una de les més afectades pel canvi climàtic de tota la xarxa ferroviària a l'Estat i està exposada de manera permanent a incidències derivades de les inclemències meteorològiques per la gran proximitat al mar en molts trams. També és una de les línies més utilitzades, ja que connecta les comarques gironines amb Barcelona i el Baix Llobregat, i una de les seves usuàries és l'Alexandra Amela, de 19 anys que, fins fa poc, baixava cada dia de Lloret de Mar fins a Barcelona per anar a la universitat. Ara que ha començat unes pràctiques, s'ha vist obligada a llogar una habitació a la capital. "He provat totes les combinacions i al final m'he vist obligada a venir a Barcelona", lamenta, amb el cost econòmic que suposa.
El primer any d'universitat, l'Alexandra va baixar -i tornar- cada dia amb l'R1 des de Blanes fins a Sants. Per assegurar-se que arribaria puntual encara que hi hagués retards, agafava un tren a les 6.23 hores que l'havia de deixar 30 minuts abans i, així i tot, sovint no ho aconseguia. "Els dies d'examen patia molt per si no em deixaven entrar per arribar tard", es queixa. A més, hi havia un problema afegit. Tan aviat, encara no hi ha busos entre Lloret i Blanes, pel qual obligava la mare a dur-la a l'estació amb cotxe. Enguany, ha substituït els trens pels busos directes fins a la ciutat comtal, tot i que impliqui arribar encara abans a l'estació, a les 6.03 hores, i també a Barcelona, on ha d'esperar 40 minuts en una cafeteria fins que la universitat obre les portes. Alhora, amb la crisi de Rodalies, molts usuaris també s'han passat al bus i és habitual que la gent es quedi a terra per manca de places. Ara, amb les pràctiques, ha llençat la tovallola i s'ha quedat en una habitació a Barcelona.
La convivència amb l'R3, un front amb obres afegides
Una de les línies que més particularitats reuneix -des d'abans de la crisi a Rodalies- és l'R3, que enllaça Barcelona amb Puigcerdà. Ara està immersa en unes obres històriques per desdoblar les vies, un projecte que tot just acaba de començar i que complica una mica més la quotidianitat dels usuaris. Ho sap especialment bé la Carme Gil, de 49 anys, veïna de Sant Miquel de Balenyà que treballa a Vic i que, de tant en tant, visita la família a Mollet. "Soc de les que hauria d'utilitzar la línia quatre vegades al dia, perquè tinc horari partit a la feina, i m'encantaria dinar a casa. El trajecte, anant bé, és de vuit minuts, però moltes vegades m'he trobat que trigo més d'una hora", apunta la dona, coneixedora de la desaparició de trens a última hora -per absència de maquinista- o per avaries en algun punt. Ha acabat optant per fer temps, cada dia, fins a tornar a treballar al torn de tarda a la feina.
Als problemes habituals de la línia, ara se li ha sumat una altra realitat particular. El sistema de busos alternatius per cobrir les parades en què no hi ha circulació ferroviària, durant les obres, també provoca frustracions. "Hi ha molta gent que amb els autobusos actuals es queda tirada en hora punta. Li diuen que no pot pujar perquè és ple i ha d'esperar al següent. M'ha passat a mi, per exemple. I passa habitualment. No ho entenc. Seria tan fàcil com augmentar la freqüència de busos", comenta Gil. Si bé reconeix que els usuaris que van de Barcelona a Vic, i viceversa, ara tenen un servei molt eficient per carretera, ja que hi ha una línia directa, el gran problema se'l troben les poblacions més petites.
La singularitat de l'R2 Sud: administracions superposades i "oblit" generalitzat
El Rayan Berroug, de 19 anys, és de Calafell i usuari diari de l'R2 Sud des que el curs passat va començar a cursar un grau universitari a Barcelona. Des d'aleshores, les obres a l'estació de Sant Vicenç de Calders s'ha convertit en l'escenari dels seus malsons per les incidències i la manca d'informació. Va i torna en hora punta i ja sap preveure quines incidències es trobarà en cada franja. "Els trens surten quan volen i ningú ens avisa de res", lamenta, alhora que apunta que els municipis del Garraf al sud de Vilanova i la Geltrú no tenen prou alternatives de transport. "Ens han posat nous busos que van molt bé, però tenim un problema molt greu de freqüències", diu.
Tot plegat ha obligat els usuaris a autogestionar-se i organitzar-se amb grups de WhatsApp per controlar l'estat del servei de Rodalies i també per recollir firmes per demanar més autobusos. "Ens sentim abandonats", clama. Sobretot, els dels municipis al sud de Vilanova, ja que formen part de la demarcació de Tarragona, però també de l'àrea de Barcelona, la qual cosa alenteix les solucions per part de les administracions.
Del Camp de Tarragona a l'Ebre: "Hi ha companys que han perdut la feina"
Per la seva llunyania amb la capital, sovint les línies que travessen les Terres de l'Ebre se senten doblement castigades, per l'estat actual de la xarxa ferroviària i per la manca d'atencions accentuada per part de l'administració. La situació, però, també colpeja el Camp de Tarragona. En Vicent Subirats, de 57 anys, viu a Reus, treballa a Tarragona i baixa sovint a l'Ametlla de Mar. Amb els anys ha trepitjat habitualment l'R15 i l'R16, i també el circuit entre casa seva i el municipi on té la feina. De nou, els tempos previstos i els reals acostumen a desquadrar i, de manera repetida, això pot provocar greuges laborals. "Es podria trigar 15 minuts en tren, de Reus a Tarragona, però la incertesa és total. Hi ha companys que per això han perdut la feina. És el que sap més greu", lamenta.
També per anar a Barcelona, per oci, es poden arribar a viure situacions de llargues esperes, detalla l'usuari reusenc: "Fa poc, un dissabte mateix, va passar un tren a les 5 de la matinada, el primer, i no va passar-ne cap altre cap a Barcelona fins a les 9.30 hores. La gent que esperava els trens d'abans estava desesperada. Hi havia gent que havia d'anar a l'aeroport i s'havia quedat sense opcions, gent buscant taxis, buscant solucions d'última hora. No pots fer vida normal. Aquest és el resum".
Rodalies a Ponent, una gimcana de passos a nivell i sense alternatives de transport
A Ponent, els usuaris de Rodalies encara depenen més de Renfe i Adif, ja que l'oferta de transports interurbans és més limitada. A més, la infraestructura ferroviària està tacada per múltiples passos a nivell, que obliguen a una coordinació perfecta per tal que el servei funcioni correctament. I no passa sovint, com explica la Txell Bosch. Fa quatre anys que agafa l'RL4 per anar de Mollerussa a Lleida, on treballa al Museu Morera, i ha arribat a esperar dues hores en ple estiu dins un tren sense aire condicionat i amb les manetes de les finestres trencades. "Vam acabar trucant al 112 perquè hi havia gent malament i no va venir ningú!", recorda.
Amb la crisi de les últimes setmanes, ha passat a agafar el cotxe, ja que denuncia que no els han posat més busos. "Soc una afortunada", reflexiona, ja que no és el cas de moltes altres persones. De fet, explica que molts estudiants han de caminar 45 minuts per carreteres de corbes per arribar al centre educatiu, amb justificants dels pares perquè no els castiguin pels retards. A més, recorda que els usuaris ja veien "que estava a punt de petar", amb trens vells i bruts, i "estacions abandonades" com la de Mollerussa.
