[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pere Aragonès obre avui el seu viatge oficial a Alemanya com a president de la Generalitat. N'ha fet altres com ara al Regne Unit, Escòcia, l'Alguer, Bèlgica o Andorra, però han estat de menys entitat i durada. Ahir a la nit va aterrar a Frankfurt, avui serà a Stuttgart, i demà a Berlín per reforçar el rol energètic de Catalunya, abordar la crisi dels refugiats i enfortir lligams econòmics i institucionals amb Baden-Württemberg. Aquest länder és, amb Catalunya, Alvèrnia-Roine-Alps i Llombardia, fundador de l'ens supraregional Quatre Motors d'Europa i el nostre país sempre hi ha tingut llaços estrets. Les alternatives al gas rus, que poden passar pel gasoducte Midcat, seran damunt la taula en un moment delicat. La guerra entre Ucraïna i Rússia és un contratemps polític, econòmic i humanitari per als països de la UE i es busquen alternatives que no compliquin encara més la recuperació postpandèmia. Bernat Surroca seguirà aquests dies les passes del president a Alemanya i us en tindrà puntualment informats.  

En aquest context, el president intenta, tot i que sense l'ajuda de l'aparell exterior espanyol, projectar Catalunya com un soci fiable i amb un executiu que actua des del rigor. A això ha dedicat el seu darrer any i és l'afany des de la seva arribada a la presidència després del pas de Quim Torra per Palau, que ell mateix va jutjar decebedor. Passa, però, que Aragonès no té les esquenes cobertes. Ell i ERC assumeixen que el govern espanyol no els posarà fàcil ni la resolució dialogada del conflicte ni poder exhibir èxits de gestió en el mentrestant en el que ha embarrancat el procés.

A casa tampoc ho té fàcil. La gestió en l'àmbit estricte de les competències del Govern no és senzilla malgrat satisfaccions com el petit pas endavant pel català a les plataformes. La vaga de mestres que va començar ahir i que va tenir un seguiment desigual fa evident el cansament pandèmic d'àmplies capes de la societat i el desgast del sector públic, que no ha revertit encara les retallades per la crisi de 2008. Els sindicats han vinculat les seves reivindicacions laborals, que són lícites, a la qualitat de l'ensenyament públic. Una estratègia que ha grinyolat quan, arrossegats pel corporativisme de la majoritària USTEC, les centrals de classe amb representació han convocat una vaga contundent coincidint amb la modificació del calendari escolar.

No ho havien fet amb altres atacs a l'escola pública com les sentències contra la immersió (el tema no els motiva a tots per igual), l'estabilització d'interins, l'incompliment del compromís inversor del 6% del PIB o les mancances del nou currículum. El canvi de calendari no els el van consultar, és cert, però també ho és que ha tingut bona acollida en moltes famílies que prefereixen esponjar el curs. El conseller González-Cambray diu que vol escoltar, no cedir. Si la vaga té un seguiment rellevant i no hi ha mesures per resoldre mancances que sí que tenen a veure amb enfortir l'escola pública, pot quedar amortitzat.

El torcebraç amb els sindicats és ara el principal front en la gestió, però la situació política també crema i explica les dificultats del Govern per situar-se per damunt del soroll. Els desacords amb Junts sobre el procés són personals, amplis i abracen pràcticament tots els àmbits, també l'acció exterior. Tal com va documentar el New York Times i aquests dies detallen altres mitjans, l'entorn de Carles Puigdemont va fer missions prospectives als entorns del govern rus per explicar-se i rebre feedback sobre el procés. Ara això és molt impopular i d'aquí que alguns diaris estirin el fil de les reunions de Josep Lluís Alay i del mateix president a l'exili. Unes trobades, fins i tot a un nivell més alt, amb caràcter públic i projectades en to positiu, que han tingut moltes organitzacions i governs amb Moscou els darrers anys.

Gabriel Rufián va encendre ahir l'escenari en desmarcar-se'n de forma oberta de les relacions amb el Kremlin i va provocar una reacció molt irada de Junts, que intenta convertir el portaveu republicà a Madrid en font de desafecció a ERC dels independentistes més convençuts. Les acusacions de "James Bond" de fireta es van creuar amb les d'"ignorant" i "miserable". Al vespre, la mala maror entre ERC i Junts era, de nou, total malgrat que el to de Rufián no era nou -ell no té problema en situar-se al nivell d'ofensa d'alguns juntaires- i que Puigdemont va reconèixer al seu dia en un comunicat els contactes amb Rússia. 

L'imminent judici a Laura Borràs per un cas de presumpta corrupció relacionada amb la seva gestió a la Institució de les Lletres Catalanes que, d'acord amb el reglament, hauria de fer que fos apartada de la presidència del Parlament, ja apunta a nova crisi. Junts defensa en solitari que es tracta d'una persecució política i ella i el partit pretenen no assumir cap responsabilitat, com a mínim fins que hi hagi sentència condemnatòria si es demostra la fragmentació de contractes i l'autoria dels correus que la incriminen. Per tot plegat, té encara sentit que aquests dos partits continuïn governant plegats? Per fer què? Algú pensa que en pot sortir alguna cosa bona més enllà d'excel·lir a desgastar el soci? És possible projectar així una gestió endreçada del president i els seus consellers? 
 

---

Avui no et perdis

» Aragonès busca aliats a Alemanya per reactivar el gasoducte Midcat; per Bernat Surroca des de Stuttgart.

» La invectiva de Rufián contra Puigdemont desencadena una crisi entre socis de Govern; per Oriol March.

» Fil directe: «Els errors de Rufián»; per Joan Serra Carné.

» El Govern replica Ponsatí: «Res justifica els actes violents ni una mort»; per Oriol March.

» El teixit empresarial activa tots els ressorts per mitigar els efectes de la guerra; per Pep Martí.

» Ucraïna assumeix que es quedarà fora de l'OTAN.

» Els mestres obren amb força el pols amb Educació desencadenat pel calendari escolar; per Sara González.

» Els Mossos no expedienten l'agent que lluïa una polsera de l'extrema dreta; per Roger Tugas Vilardell.

» Netflix es compromet a doblar i subtitular en català unes 70 pel·lícules i sèries anuals; per Víctor Rodrigo.

» Opinió: «On és el feminisme avui que no és 8-M?»; per Alba Carreres.
 

---

 El passadís

Solidaritat Catalana per la Independència va celebrar el 2020 el seu desè aniversari. L'efemèride va coincidir amb la pandèmia i el partit, extraparlamentari, sota mínims des de l'any 2012 i que a les darreres eleccions al Parlament va integrar-se a la llista de Junts, no ho va celebrar. Ara recupera el temps perdut i aquest dijous, a la Farinera del Clot, ho commemora presentant un llibre dels deu primers anys de la seva activitat. L'acte serà un cert retorn a l'arena pública d'Alfons López Tena, que en va ser portaveu i cap de llista el 2012 després de ser un dels organitzadors de les consultes locals sobiranistes.

López Tena, molt crític amb el procés i els seus líders i que pràcticament limita als temes de política internacional les seves aparicions a les xarxes, intervindrà juntament amb Uriel Bertran, que s'ha mantingut més connectat tot i que també lluny de la primera línia. Els acompanyaran els actuals dirigents de SI, Roger San Millán i Maria Teresa Sierra. No hi haurà Joan Laporta, el líder electoral que els va portar al Parlament el 2010 i que va acabar enfrontat a Tena i Bertran.     

Vist i llegit

Catalunya és rica en recerca en l'àmbit de les ciències socials. Però, malauradament, i a diferència del que passa amb les ciències naturals, tenen poca divulgació. En aquest sentit, iniciatives com Pensem.cat, un portal associat a NacióDigital, intenten posar-hi remei. Ara també hi ajuda el nou podcast La segona volta, que ahir va posar en marxa Catalunya Ràdio. El condueixen els politòlegs Marc Sanjaume, Toni Rodón i Marc Guinjoan i el primer capítol el van dedicar a la salut mental, que arran de la pandèmia s'ha convertit en un àmbit d'atenció. En van parlar amb Judit Vall, que explicava com es treballa la recerca en aquest àmbit arran de l'important deteriorament dels darrers anys. El podeu escoltar aquí. Cada dimarts altern penjaran un nou capítol al portal de l'emissora pública i preveuen fer-ne deu.    

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1938 es van iniciar els bombardejos aeris de Barcelona, que van massacrar durant tres dies la població civil de la ciutat. Van causar nombrosos danys materials i un miler de morts. Pel gran volum de projectils és considerat el primer bombardeig de saturació de la història (es van generalitzar a la Segona Guerra Mundial) i després del de Guernica és el que més morts va fer en un dia. Les ràtzies van tenir com a protagonistes els avions feixistes italians i alemanys. Així es veia el centre de la ciutat des d'un dels bombarders.

 L'aniversari

El 16 de març de l'any 1943, avui fa 79 anys, naixia a Barcelona la periodista Maruja Torres. Ha treballat a La Prensa, Garbo, Fotogramas, Mundo Diario, Tele/eXpres, El Papus, Por Favor i La Calle a més d'El País, el diari on s'hi va estar més temps i on va ser reportera internacional a més de columnista. Els desacords amb la línia editorial del diari de Prisa la van dur a abandonar-lo el 2014. Ara viu retirada després de fer alguna incursió a Mongolia o Alternativas Económicas. Les seves novel·les li han valgut guanyar els premis Planeta i Nadal. Albert Om va ser el seu convidat un cap de setmana.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l