La patata s’ha consolidat com un dels aliments bàsics més versàtils de la dieta, capaç d’adaptar-se a tota mena de preparacions i hàbits alimentaris, des de plats tradicionals fins a receptes més innovadores. Més enllà de la seva popularitat a la cuina, destaca també pel seu perfil nutricional equilibrat: és una font important d’energia gràcies als hidrats de carboni, aporta fibra, especialment quan es consumeix amb pell, i conté vitamines com la C i del grup B, així com minerals com el potassi.
Aquest ingredient bàsic de la cuina es pot cuinar, a més, de diferents maneres: bullida, rostida, al forn o fins i tot refredada en amanides. De fet, la manera com cuinem i la temperatura a què la consumim pot modificar el seu contingut nutricional, com explica la metgessa i nutricionista Magda Carlas al pòdcast Respostes que alimenten de RAC1.
Freda o acabada de fer?
En aquest context, Carlas explica que la patata és un hidrat de carboni que resulta més beneficiós quan es troba en fred, fet que explica per què sovint es diu que les patates refredades poden ser una opció més saludable que acabades de fer. "Quan fa hores que estan en la nevera, les patates tenen una estructura bioquímica diferent", mantissa la nutricionista.
Aquest fet produeix reaccions "diferents" al nostre cos, depenent si la patata està freda, bullida o calenta. Són processos químics que depenen del midó resistent d'aquest ingredient. "Una patata freda té una miqueta menys d'energia que una acabada de fer", destaca Carlas, qui afegeix que, tot i això, la patata freda sacia més que la calenta.
Carlas detalla que aquest tipus de midó no es digereix igual que el convencional. Mentre que els midons habituals comencen a descompondre’s a la boca gràcies a la saliva, el midó resistent "no ho farà fins a l’intestí", explica l'especialista. Entre els principals beneficis d'aquest tipus de midó Carlas destaca al pòdcast de RAC1 que "actuen de prebiòtic, és a dir, d’aliment per a la microbiota intestinal", fet que produeix més sensació de sadollament i "una pujada més lleugera de glucosa en sang que el midó no resistent".
Així doncs, refredar aliments com la patata afavoreix un canvi en la seva estructura que incrementa la presència d’aquest tipus de midó. Segons Carlas, això no només potencia el seu efecte prebiòtic, sinó que també pot reduir lleugerament el seu impacte calòric.
