Fer testament continua sent un tràmit sovint infravalorat, tot i que és una de les eines més efectives per evitar conflictes futurs en el repartiment d’una herència. La falta d’informació sobre com s’organitza la successió i quines conseqüències té no deixar-ho planificat fa que moltes famílies es troben, després d’una defunció, amb desacords que podrien haver-se evitat fàcilment.
En aquest context, decisions aparentment simples, com repartir a parts iguals sense concretar béns concrets, poden derivar en bloquejos, tensions i fins i tot procediments judicials llargs i costosos.
A Catalunya, el testador pot deixar resolt com s’ha de fer la partició o designar algú que ho dugui a terme, però si això no s’ha previst, són els hereus els qui han d’arribar a un acord. Quan aquest consens no arriba, comencen les dificultats. Per aquest motiu, hi ha dos passos imprescindibles que cal fer i tenir en compte quan es redacta el testament per evitar aquests conflictes entre fills.
Fixar l'inventari: què hi ha a repartir?
Segons explica Meritxell Gabarró a La Vanguardia, especialista en dret successori, molts litigis neixen precisament d’aquesta manca de planificació. En aquest sentit, considera que el primer que s'ha de fer, que és també la primera causa de baralla, és fer un inventari clar del què es disposa de patrimoni i quins béns formen part de l'herència. "És habitual que sorgeixin disputes sobre si determinats béns, com un immoble, formen o no part de l'herència”, alerta Gabarró
A més, l'experta en dret successori considera que un bon testament no s’ha de limitar a repartir percentatges, sinó que ha d’anticipar com es traduiran en béns reals. En aquest sentit, defensa la conveniència de distribuir el patrimoni en lots concrets per evitar disputes posteriors.
Segon pas: fer una partició clara
Acceptar una herència compartida sense concretar-ne el repartiment, segons apunta Gabarró, no resol res, sinó que ajorna el conflicte. Per aquest motiu, una partició clara del patrimoni és la manera més eficaç, jurídicament, d'assignar a cada hereu la titularitat exclusiva d’uns béns determinats.
Quan no hi ha partició clara és quan comença el desacord i, el cas, pot acabar als tribunals en un procés de divisió judicial de l’herència. Aquest procés implica diverses fases judicials i, a més, un alt cost econòmic, per això se sol evitar i s'intenta arribar a un acord previ que es pot evitar si al testament es fa una partició clara dels béns.
En definitiva, quan una herència arriba als tribunals, el sistema pot ordenar-ne el repartiment, però difícilment pot evitar el cost emocional, el temps perdut i el deteriorament de les relacions familiars que sovint comporta.
