El poble català amb nom de verdura que «National Geographic» destaca entre els més bonics

A menys de dues hores de Barcelona, aquest petit municipi del Priorat destaca pel seu nom amb un origen ben singular, pel patrimoni vitivinícola i pels seus rellotges de sol

Publicat el 15 de juny de 2026 a les 12:26
Actualitzat el 15 de juny de 2026 a les 12:33

Catalunya amaga nombrosos municipis amb topònims plens d’història, però a l’est de la comarca del Priorat, a pocs quilòmetres del Coll de la Teixeta, hi trobem un poble que no deixa indiferent ningú.

Amb prop de 450 habitants i una extensió de 28,5 quilòmetres quadrats, aquest poble que està a menys de dues hores de Barcelona ha estat triat per National Geographic com un dels pobles més pintorescos de Catalunya. Parlem de Porrera, un petit poble del Priorat que deu el seu nom a una hortalissa molt popular: el porro.

Una terra estretament vinculada a la vinya

El poble s’estén al llarg de la vall del riu Cortiella, des del Molló, al límit amb el Baix Camp, i on neix el barranc de la Garranxa, afluent del Cortiella, fins a la confluència d’aquest amb el riu Siurana. Històricament, gran part del terme municipal estava cobert de vinyes, un sector que ha crescut durant les darreres dècades. L’antiga tradició agrícola i vitivinícola es manté viva, amb cellers reconvertides, com l’emblemàtica Vall Llach, impulsada pel cantant Lluís Llach. 

L’agricultura continua sent el principal motor econòmic del municipi. A més dels ceps, també s’hi conreen ametllers, oliveres i avellaners, encara que menys. Però el que també caracteritza aquest poble és el seu nom, que desperta la curiositat dels visitants. Els primers documents medievals ja fan referència a aquest indret amb denominacions com "Valporriera" (1157) o "Vallem Porreram" (1180) perquè el porro era l'hortalissa que més es cultivava en la zona.

Un tresor medieval

Més enllà del seu curiós nom, Porrera conserva diversos atractius patrimonials. Un dels més singulars és la col·lecció de rellotges de sol escampats pel nucli urbà. El municipi presumeix de fins a 14 rellotges de sol del segle XIX, una de les majors densitats d’aquestes cavernes pròpies de la cultura catalana. Passejar pels seus carrers empedrats equival a recórrer un museu solar a l’aire lliure. Els més significatius són el rellotge vertical inclinat, el Rellotge de Tarda, a la plaça de la Guineu i el quadrant vertical inclinat, de grans dimensions, situat al carrer Pau Casals.

Escull Viure bé com la teva font preferida de Google