El mapa de Catalunya amaga molt més que paisatges i patrimoni: també és un recull de noms singulars que desperten sorpresa o preguntes i que tenen un significat i origen molt curiosos. Darrere de molts d’aquests topònims s’hi amaguen segles d’evolució lingüística, influències llatines, germàniques o medievals, mentre que d’altres conserven un origen difús. Potser mai t'has preguntat d'on ve el nom del poble on passes les vacances o perquè es diu així, però hi ha alguns casos que són del més cridaner.
Ultramort (Baix Empordà)
Pocs pobles catalans generen tanta intriga com Ultramort. Les interpretacions sobre el seu nom són diverses i no hi ha consens definitiu. Algunes teories apunten a una lectura llatina antiga relacionada amb un animal carronyaire, mentre que altres investigadors consideren que aquestes formes medievals podrien ser adaptacions artificials sense un significat clar. El que és segur és que l’origen exacte del nom continua sent un misteri obert.
Espolla (Alt Empordà)
Tot i que el seu nom pot resultar cridaner avui dia, l’origen d’Espolla no té res d’escatològic. Segons la informació municipal, el topònim tindria l’arrel en un antic nom llatí vinculat a un relleu elevat, combinat amb l’article propi del parlar salat, fet habitual en aquesta zona de l’Empordà. El resultat és un nom que ha arribat fins als nostres dies amb una sonoritat ben particular.
Porqueres (Pla de l'Estany)
Els animals també han deixat una empremta ben visible al mapa i aquest poble n'és exemple. El nom de Porqueres té un origen etimològic vinculat probablement a la ramaderia porcina o a un cognom noble medieval. S'ha documentat històricament l'existència de la parròquia de Santa Maria de Porqueres i un castell, el qual pertanyia a la família noble dels Porqueres, que també controlava altres castells. Tot i això, segons indiquen a la web de l'Ajuntament de Porqueres el nom ve del llatí Porcarias.
Guimerà (Urgell)
El nom d’aquest municipi de l’Urgell no té relació directa amb la figura literària d’Àngel Guimerà, malgrat la coincidència. Les seves arrels s’endinsen en l’època medieval i apunten a un antic nom germànic associat, probablement, a un dels primers senyors del lloc. Les transformacions lingüístiques successives van acabar donant forma al topònim que coneixem avui.
Rabós (Alt Empordà)
Potser no llegeixes aquest nom amb l'accent on toca i si ho dius de pressa pot dur a interpretacions poc rigoroses i que es poden convertir en una broma entre el teu grup d'amics. Tanmateix, la seva etimologia sembla estar lligada al curs fluvial que travessa el terme. Segons fonts històriques, el nom faria referència a les petites partícules brillants que es trobaven entre les sorres del riu, un detall natural que va acabar batejant el territori.
