L’evidència actual suggereix que fer més passos cada dia és clau per prevenir una mort prematura, però no està clar quin paper pot tenir la intensitat de l’activitat física ni com les diferents combinacions entre el nombre de passos i la intensitat poden influir en aquest risc, especialment entre els adults sedentaris. Una investigació de la Universitat de Monash (Austràlia) publicada al British Journal of Sports Medicine ha analitzat les dades de 103.684 persones de mitjana edat del Biobanc del Regne Unit.
Els participants van portar un monitor d’activitat durant set dies consecutius, entre el 2013 i el 2015, per controlar el nombre i la intensitat dels passos que feien cada dia. El nombre de passos diaris es va dividir en quatre categories: entre 0 i 5.000; entre 5.000 i 7.500; entre 7.500 i 10.000, i més de 10.000.
També es va mesurar la cadència màxima de 30 passos, que reflecteix la freqüència de passos sostinguda més elevada de cada persona durant la mitja hora més activa del dia. Posteriorment, es va fer un seguiment dels participants per determinar quants van morir per qualsevol causa o per una malaltia cardiovascular.
En l’anàlisi de les morts per qualsevol causa s’hi van incloure uns 64.743 participants -amb una edat mitjana de 61 anys i un 58% de dones-, mentre que en l’anàlisi de les morts per malalties cardiovasculars hi van participar 70.075 persones -amb una edat mitjana de 62 anys i un 63% de dones-. Durant un període de seguiment mitjà d’uns vuit anys, 1.697 persones van morir per qualsevol causa i 502 per malalties cardiovasculars.
Diferents combinacions entre el nombre de passos i el ritme de caminar es van associar amb un menor risc de mort. Per exemple, el risc era substancialment menor entre les persones que mantenien un ritme de passos més elevat -d’almenys 80 passos per minut- però feien menys de 5.000 passos al dia. Aquesta reducció del risc era similar a la que s’observava entre les persones que feien entre 5.000 i 7.500 passos diaris, però a un ritme més baix -60 passos per minut-.
Què ha descobert l’estudi?
El principal resultat és que fer menys passos al dia a un ritme més ràpid o fer-ne més a un ritme més lent pot reduir substancialment el risc de mort prematura, i que mantenir un ritme més enèrgic durant almenys 30 minuts al dia podria ser especialment beneficiós per a les persones que porten un estil de vida sedentari, ja sigui per elecció o per necessitat.
"Una intensitat més elevada amb un volum menor pot proporcionar beneficis per a la salut comparables als d’una intensitat més baixa però un volum més elevat", escriuen els investigadors. Així, mantenir un ritme més elevat durant almenys 30 minuts al dia es va associar amb un risc progressivament menor de mort per qualsevol causa entre les persones que feien menys de 7.500 passos diaris.
Tot i que arribar als 7.500-10.000 passos diaris es va associar amb el menor risc de mort prematura, independentment del ritme, mantenir un ritme més ràpid durant almenys 30 minuts al dia també es va associar amb un menor risc de mort per qualsevol causa, independentment del nombre de passos.
Resultats rellevants, però és un estudi observacional
Es tracta d’un estudi observacional i, per tant, no permet establir una relació de causa i efecte. Tot i això, els resultats podrien ser especialment rellevants per a les persones que no disposen del temps necessari per fer un nombre adequat de passos cada dia o que, per les seves limitacions físiques o per factors relacionats amb l’entorn, tenen moltes dificultats per aconseguir-ho, assenyalen els investigadors.
"Els nostres resultats contribueixen a ampliar l’evidència sobre els enfocaments basats en el nombre de passos, que tenen en compte tant els passos diaris com la intensitat de l’activitat física per reduir el risc de mortalitat, i poden servir de base per a intervencions centrades en els passos adreçades als adults de mitjana edat i grans, especialment a les persones que tenen dificultats per augmentar el nombre de passos diaris o la intensitat de l’activitat física", conclouen els autors.
