Un estudi de la Universitat d'Edimburg (Escòcia) ha proporcionat la primera evidència genètica molecular que indica que els infants més intel·ligents presenten més factors genètics relacionats amb la longevitat. Els investigadors han confirmat per primera vegada una correlació genètica significativa entre la funció cognitiva infantil i l'esperança de vida, tal com recull l'informe publicat a la revista científica Genomic Psychiatry.
El treball representa un avenç crucial per comprendre per què els nens més intel·ligents tendeixen a viure més. I és que aborda un vell enigma en l'epidemiologia cognitiva: els estudis han demostrat sistemàticament que els nens que obtenen millors resultats a les proves d'intel·ligència tendeixen a viure més, però, fins ara, els mecanismes biològics subjacents eren esquius.
En aquest context, l‟equip de recerca va analitzar dades d'estudis d'associació genòmics de 12.441 individus per a la funció cognitiva infantil i de 389.166 individus per a la longevitat parental. Aquests conjunts de dades massives els van permetre calcular la primera correlació genètica entre la intel·ligència mesurada específicament en la infància i la longevitat, evitant així els possibles efectes de confusió que es poden produir quan la funció cognitiva es mesura en l'edat adulta.
El doctor W. David Hill i el professor Ian Deary, de la Universitat d'Edimburg, van descobrir que la correlació genètica entre la funció cognitiva infantil i la longevitat parental era de 0,35, cosa que indica una "etiologia genètica compartida substancial". Dit amb altres paraules, van comprovar que existeix una correlació suficient per extreure conclusions. A més, l'heretabilitat va ser del 27,3% per a la funció cognitiva infantil i del 28,9% per a la longevitat parental, cosa que confirma que tots dos trets tenen forts components genètics.
Pas de gegant en la comprensió de la longevitat
El que fa que aquesta troballa sigui particularment convincent és que elimina les preocupacions sobre la causalitat inversa. En mesurar la funció cognitiva en adults, la mala salut podria influir tant en el rendiment cognitiu com en la longevitat. En canvi, en centrar-se en la funció cognitiva infantil, els investigadors van poder examinar la relació genètica pura entre la intel·ligència primerenca i la longevitat.
Investigacions epidemiològiques prèvies ja havien establert associacions fenotípiques sòlides entre la funció cognitiva infantil i el risc de mortalitat, tot i que no les havien explicat com ara. Una revisió sistemàtica de 16 estudis amb més d'un milió de participants va revelar que per cada augment d'una desviació estàndard a les puntuacions de les proves cognitives infantils es va observar una reducció del 24% en el risc de mort durant els períodes de seguiment de 17 a 69 anys.
