En l'era de la productivitat, les llargues jornades de treball han esdevingut una rutina per a molts. El constant allargament de les hores laborals no només afecta la salut física i mental, sinó que també pot tenir un impacte negatiu en les relacions personals. A més, s'han vinculat amb un risc més gran de malalties cardiovasculars, trastorns metabòlics i problemes de salut mental, i l'Organització Internacional del Treball (OIT) calcula que provoca la mort de més de 800.000 persones cada any. Tot i que les conseqüències conductuals i psicològiques de l'excés de treball s'entenen força bé, els mecanismes neurològics i els canvis anatòmics subjacents encara són una incògnita.
Per explorar-ho, investigadors de la Universitat Yonsei (Corea del Sud) van implementar una anàlisi del volum estructural del cervell per comparar l'impacte en les regions específiques. Això, en treballadors que superen les 52 hores laborals per setmana. L'anàlisi comparativa dels resultats va mostrar que aquestes persones patien canvis significatius a les regions del cervell associades amb la funció executiva i la regulació emocional, a diferència dels participants que treballaven 40 hores, tal com indica la publicació al Journal of Occupational and Environmental Medicine.
Per exemple, mostraven un augment del 19% en el volum del gir frontal mitjà, que té un paper fonamental en diverses funcions cognitives i participa en l'atenció, la memòria de treball i el processament del llenguatge. A més, han detectat augments a fins a 17 regions, inclòs el gir frontal superior, que està involucrat en l'atenció, la planificació i la presa de decisions; i l'ínsula, que exerceix un paper fonamental en el processament emocional, l'autoconsciència i la comprensió del context social.
