Quan sents una urgència sobtada d’anar al lavabo o et despertes diverses vegades per nit per orinar, pot semblar que la teva bufeta és qui mana. Però la realitat és que, igual que qualsevol altra part del cos, la bufeta també es pot entrenar.

Gràcies a tècniques senzilles i rutines específiques, moltes persones aconsegueixen reduir significativament la incontinència o les escapades inesperades. L’objectiu és ajudar la bufeta a recuperar la seva capacitat natural d’emmagatzematge i millorar la qualitat de vida de forma notable.

Entrenament de la bufeta: una tècnica que funciona

L’entrenament de la bufeta consisteix a modificar els patrons habituals d’orinar. Moltes persones s’han acostumat a anar al lavabo tan bon punt senten una lleu necessitat, cosa que redueix la capacitat de la bufeta i provoca que aquesta s’activi abans del que seria habitual.

Amb el temps, el cervell rep senyals d’urgència quan, en realitat, la bufeta encara no està plena. Aquí és on l’entrenament esdevé útil.

Aquest entrenament inclou anar al lavabo a hores prefixades, encara que no hi hagi una necessitat urgent. Per exemple, si acostumes a orinar cada hora, pots intentar allargar aquest període en intervals de 15 minuts, amb l’objectiu final de poder mantenir entre 2 i 4 hores entre cada visita al lavabo. Aquest procés pot durar setmanes, però és altament efectiu per entrenar la bufeta i millorar el control de la micció.

Acompanyant aquest procés, és molt útil portar un diari urinari durant uns dies. Anota quantes vegades orines, si hi ha fuites i si hi havia urgència. Aquest registre ajudarà a detectar patrons i planificar el programa d’entrenament més adequat.

A més, per combatre la incontinència nocturna, es recomana limitar la ingesta de líquids a les hores prèvies al descans i evitar el consum d’alcohol o cafeïna, ja que poden estimular la producció d’orina i irritar la bufeta.

Hidrata’t bé i en el moment adequat

El consum de líquids té un paper fonamental en la salut de la bufeta. Si es beu massa, es pot provocar una necessitat constant d’orinar; si es beu poc, la bufeta pot irritar-se pels residus concentrats en l'orina. Per això és clau trobar l’equilibri.

Una bona pràctica és beure més líquid durant el matí i la tarda, i reduir-ne el consum a partir de mitja tarda. També és important tenir en compte que alguns aliments com les sopes, fruites aquoses o batuts també compten com a líquids ingerits.

Certes begudes i aliments poden actuar com a irritants de la bufeta. Cal anar amb compte amb el cafè, el te, les begudes amb gas, l’alcohol i fins i tot la xocolata. Prova d’eliminar-los temporalment de la dieta i reincorpora’ls de manera progressiva per veure si hi ha millora dels símptomes.

Beure massa poc també és perjudicial. Una orina massa concentrada (de color groc fosc i amb fort olor) pot irritar la bufeta i augmentar la sensació d’urgència. En general, es recomana beure entre 1,5 i 2 litres d’aigua al dia, adaptant la quantitat a l’activitat física, la temperatura ambiental i la dieta.

Enforteix els músculs que controlen la micció

Un altre aspecte fonamental és l’enfortiment dels músculs del sòl pelvià, que sostenen la bufeta i regulen l’obertura de la uretra. Uns músculs febles poden ser la causa d’escapades, especialment en situacions de tos, riure o aixecament de pes.

Els exercicis de Kegel són la millor eina per tonificar aquesta musculatura. Consisteixen a contraure i relaxar els músculs del sòl pelvià com si volguessis aturar el flux d’orina. Aquest exercici es pot fer assegut, estirat o dret, i s’ha de repetir diverses vegades al dia.

En casos més avançats, es poden utilitzar tècniques com la bioretroalimentació, que permet veure en una pantalla si estàs contraient els músculs correctament, o les peses vaginals, que ajuden a fer els exercicis amb més intensitat.

A part dels exercicis, mantenir un pes saludable, deixar de fumar i evitar el restrenyiment són factors que també poden millorar el control de la bufeta. El sobrepès incrementa la pressió sobre l’abdomen i la bufeta, mentre que la tos crònica del tabac i l’esforç per defecar poden afeblir els músculs pelvians.

La paciència i la constància donen resultats

Entrenar la bufeta no és qüestió d’un dia. Requereix temps, paciència i constància, però els resultats poden transformar completament la teva relació amb el bany. Amb una rutina personalitzada i alguns canvis senzills en els hàbits diaris, moltes persones han aconseguit reduir les urgències, eliminar les fuites i millorar la seva autonomia.

Si els símptomes no milloren amb els mètodes naturals o empitjoren, consulta amb un especialista. Hi ha tractaments mèdics i fisioterapèutics específics que poden ajudar-te a recuperar el control de la bufeta. Però abans d’arribar-hi, val la pena provar aquestes estratègies: simples, naturals i molt efectives.