El Montseny es caracteritza per la riquesa i la bellesa dels seus paratges naturals i també per disposar d'una gran oferta gastronòmica, amb centenars de restaurants i productors artesanals, que elaboren els menjars típics de la zona seguint les receptes que han heretat dels seus avantpassats. Un dels sectors en els quals destaca el Baix Montseny és el de la pastisseria, l'elaboració de coques i tota mena de brioixos. 

Tant és així que el passat 2025 tres de les pastisseries de la comarca van estar entre les millors de Catalunya per la seva capacitat d'innovar i, alhora, mantenir els orígens i la tradició. En aquest article a NacióBaixMontseny, fem un recull de tres pastissets imprescindibles que has de tastar i també fem memòria d'un parell que s'han perdut i que ja no es poden adquirir.

Jaumets de Sant Hilari Sacalm

Els jaumets són una de les especialitats dolces més emblemàtiques de Sant Hilari Sacalm i es poden trobar a la pastisseria l'Artesà. Es van crear cap a mitjan segle XX i prenen el nom d’un personatge molt estimat del poble: Jaume Traveria i Riera, conegut popularment com a Jaumet del flabiol. Aquest home, menut i mut, recorria els carrers amb barretina, tocant el flabiol i repartint aigua de la Font Vella.

Pel que fa a aquests pastissets, són unes galetes petites, seques i cruixents, de forma arrodonida i una mica irregular. Tenen un gust intens i que es caracteritza per l’avellana, ingredient principal, juntament amb ametlles, sucre i clares d’ou. S’elaboren encara avui de manera artesanal i són ideals tant per acompanyar el cafè com per menjar entre hores o de postres. 

Xerrics de Breda

Els xerrics de Breda deuen el nom a una qualitat molt clara: xerriquen quan els mossegues. Són galetes extremadament cruixents, fetes principalment amb avellana, i constitueixen un dels productes més representatius del poble que es poden comprar a la pastisseria-forn de pa El Fornet, situat al centre de la vila.

Aquest establiment ja té anys d'experiència en l'elaboració de pastissos i és un dels punts de referència per comprar les coques a les dates especials. Els xerrics es venen habitualment en caixes i s'han convertit en un record gastronòmic que s'emporten molts dels visitants. A més, els xerrics formen part de la Ruta + Dolça per la Selva, un itinerari que vol divulgar els dolços tradicionals de la comarca.

Borregos de Cardedeu

Els borregos de Cardedeu són una especialitat dolça amb una llarga història, que està documentada des de l’any 1770. Tot i que també es feien en altres punts de les comarques barcelonines, han quedat especialment associats a Cardedeu, que es poden comprar a establiments de la vila com Eric Pastisser, la Fàbrica de borregos i pastisseria Domingo Vila, Pastisseria Ricos, Pastisseria l’alzina i la Pastisseria Piella. 

Originàriament, eren unes pastes elaborades als forns de pa, que es produïen aprofitant els ingredients bàsics de cada dia. Es fan amb farina, sucre, mantega, llevat, oli, ous i matafaluga, que els dona una aroma molt característica. El procés per preparar-los és peculiar: primer es cou la pasta en forma de barra llarga, després es talla a rodanxes i es torna a enfornar fins que queden dures i seques, gairebé com galetes.

A causa de la textura que tenen, tradicionalment es mengen sucats amb llet o vi dolç, sigui per esmorzar, berenar o de postres. Els borregos són un exemple clar de dolç de conservació, pensat per durar i ser compartits al llarg del temps. Es tracta d’un aliment complet que conté hidrats de carboni, greixos i proteïnes. Dins d’una alimentació equilibrada i variada es pot consumir amb mesura i poca freqüència.

Els dolços perduts del Montseny

Malgrat el talent gastronòmic que encara perdura als pobles del Montseny, hi ha alguns tresors patrimonials que la història ha deixat pel camí, sigui per manca de relleu generacional o bé perquè el negoci no donava el resultat esperat. Un parell d'exemples de dues pastisseries amb producte propi que han desaparegut són Can Ponsa de Breda i Can Piconaire d'Arbúcies, que tenia més de 145 anys d'antiguitat. 

Can Ponsa era conegut per les coques de Sant Joan i també per una galeta amb fórmula pròpia, l'ametllat de Can Ponsa, una galeta cruixent feta a base d'ametlles que ja no es comercialitza.

Can Piconaire d'Arbúcies, tancat de fa anys, devia el seu nom a un dels avantpassats de la casa, un pastor que aprofitava les fustes de la muntanya per fer picots, les eines amb les quals les rentadores picaven la bugada. L'establiment va adquirir la fama pel seu pa de pessic centenari, amb una recepta que no estava escrita enlloc, que passava de generació en generació i que ja va fascinar els estiuejants de Sant Hilari de principis del segle XX.

Segons va explicar a la premsa un dels antics responsables d'aquesta pastisseria, Enric Casals, l’origen de la recepta podria remuntar-se a una història familiar. En una casa del poble on treballava la besàvia de la família, hi estiuejava un metge vinculat a la casa reial. En una ocasió, de tornada d’una visita a Girona cap a Barcelona, aquest doctor hi va portar el príncep que més endavant esdevindria Alfons XIII. Davant d’aquella visita, el besavi va ser requerit per donar un cop de mà i va ser destinat a la cuina. Allà va poder tastar el pa de pessic elaborat pel cuiner reial, un sabor que el va impressionar profundament i que, segons la tradició oral, podria haver inspirat la recepta.