Vuit lectors ens expliquen per què els mitjans locals són imprescindibles
T'imagines que un dia arribes al teu poble i ningú té res a explicar? Que la plaça major està totalment buida, que desapareix l'últim bar del teu barri o que que els festivals de música, les colles de castellers i els aplecs populars es cancel·len per sempre?
Com a tot el món, els mitjans locals de Catalunya també s’han vist afectats per la desertització mediàtica, tot i que és el territori que ha sabut adaptar-se millor a les adversitats.
On es troben els mitjans digitals d'àmbit local, a l'Estat?
Així han evolucionat els mitjans digitals locals, a Catalunya
Les veus de la nostra comunitat: la importància del periodisme local
Perquè pensem que crear comunitat és important, perquè hem de continuar donant veu a les històries que tenim a prop i posant llum a les que estan silenciades, Nació ha viatjat per Catalunya per reflexionar sobre quin paper juguen els mitjans de proximitat a través del testimoni de vuit lectorsclau en els seus territoris.
Els mitjans locals són un dels pilars clau de la democràcia. Tradicionalment s’han considerat eines properes al servei públic. Primer, perquè actuen com a espai de crítica i control dels governs locals i segon perquè els problemes diaris als quals s’enfronten els ciutadans només poden resoldre’s amb informació de servei, transparència i proximitat, contribuint així en l’augment del compromís, el civisme i la inclusió en les seves comunitats.
No és estrany, doncs, que els ciutadans més actius políticament i que participen en qualsevol tipus de voluntariat siguin més propensos a valorar i utilitzar activament les notícies locals. Per això, en una època en la que les notícies falses i la polarització política està a l’ordre del dia, els diaris locals són vitals per a la creació d'una identitat de comunitat que fomenti la cohesió social i l'activisme polític de base.
Quines són les amenaces dels mitjans locals?
La digitalització ha sigut especialment desafiant pels mitjans de comunicació locals. A finals del segle XX, els diaris van nodrir internet amb els seus arxius i continguts originals i gratuïts, convertint així la xarxa en el gran basar de la informació que és avui. Els usuaris també estaven àvids de compartir les seves pròpies històries i les de les seves comunitats. És en aquest entorn que empreses mastodòntiques com Alphabet (Google) o Meta (Facebook) van trobar un entorn òptim per créixer.
Aquestes corporacions transnacionals, amb capitals que superen els productes interiors bruts de grans països de mida europea, van engegar els seus negocis publicitaris a cavall dels continguts i les comunitats locals que, en gran part, havien impulsat els mitjans locals. El nou ecosistema digital requereix de grans audiències i fortes inversions en tecnologia i els mitjans locals, en canvi, sempre s’havien nodrit d'anunciats petits i de proximitat. De manera que el model de negoci s'ha transformat de la nit al dia i adaptar-se vol temps i recursos.
Però tot i l'amenaça, el context dels mitjans locals a Catalunya continua sent ric. Les capçaleres del Grup Edicions de Premsa Local (editor de les 16 edicions de Nació, el Diari de Terrassa i el Diari de Sabadell) en són un exemple, però també mitjans històrics d'arrel local com el 9 Nou, el Segre o el Diari de Tarragona, per citar-ne d'altres. Aquests mitjans són referents en el seu territori. Tenen una funció social fonamental per a cohesionar les seves comunitats. Són espais de crítica, activisme, inclusió i democràcia. I aporten una visió del món que desapareixeria si només depenguéssim dels generalistes.