Una vegada superada la Setmana Santa, la festa no s’acaba i continua amb un dels dies més especials de l’any per als catalans i, sobretots, per als lectors, la diada de Sant Jordi. Amb més espai que mai i mig miler de parades de llibres i flors distribuïdes al llarg de més de 3,5 quilòmetres, aquest Sant Jordi es preveu batre rècords beneficitat per les festes de Pasqua, malgrat els tres dies de dol i les afectacions per la mort del Papa.

Com cada any, el 23 d’abril es barregen cultura, tradició i amor i, per un dia, s’intenten deixar de banda les preocupacions. Tot i això, aquest dia sempre és una bona ocasió, i encara més després dels resultats de l’última enquesta d’usos lingüístics, per reivindicar la llengua, com han considerat els organitzadors de la manifestació Sant Jordi per la Llengua, i per comprar llibres en català, com us proposem a Nació amb aquesta selecció de les novetats editorials dels últims mesos entorn de diversos aspectes de la llengua catalana, com ara la sociolingüística, la fraseologia i la cultura popular, entre d’altres.

1. El mite del bilingüisme (Edicions del 1979)

Una de les grans novetats editorials sobre llengua acabades de sortir del forn és El mite del bilingüisme (Edicions del 1979), de Jordi Martí Monllau. Al llarg de 282 pàgines, el filòsof i sociolingüista “analitza la ideologia lingüística dominant als Països Catalans i desmunta els mites principals sobre la qual es fonamenta, com ara el del bilingüisme intrínsec de la societat catalana”, expliquen a l’editorial. Amb tot, l’autor afirma que aquestes pàgines “neixen del patiment, sí, però no s’hi resignen”, perquè “tenen la finalitat de desencantar -o descolonitzar- la ment”, atès que “els catalanoparlants, per necessitat, hem hagut de trobar una expressió per designar l’amargor que comporta el procés de substitució lingüística que vivim: dolor de llengua, segons l’ha anomenat l’Enric Larreula, i donar-hi nom ajuda a parlar-ne, i parlar-ne és el primer pas cap a la comprensió”. Si després de Sant Jordi voleu aprofundir més en aquesta comprensió, Monllau i Larruela presenten el llibre el 29 d’abril, a les 19 hores, a Ona Llibres. 

2.  Reflexions (socio)lingüístiques des del bell mig de la catalanofonia (Onada)

El sociolingüista Miquel Àngel Pradilla ens sorprenia l’any passat per Sant Jordi amb Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica (PUV), un assaig sobre noves mirades i plantejaments des de la sociolingüística catalana, i explicava a Nació que “anhela un estàndard de la llengua que equilibri la comunicació i la identitat”. Aquest any, però, ens delecta amb una nova publicació, Reflexions (socio)lingüístiques des del bell mig de la catalanofonia (Onada), en què també parla de sociolingüística, de l’estàndard i de la catalanofonia, el terme que va encunyar ell mateix fa anys per definir el conjunt de territoris on es parla català. Concretament, el nou llibre “posa la lupa sobre les dinàmiques sociolingüístiques del territori de la diòcesi de Tortosa”. Segons el membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), al capdavall, “les comarques centrals dels Països Catalans formen una comunitat lingüística que es pot convertir en garant de la llengua i també en evidència de la continuïtat del català entre el País Valencià i Catalunya”.

3. El dret a la llengua (Saldonar)

Qui té dret a la seva llengua? Com es justifica la imposició d’una llengua dominant? Quines són les conseqüències polítiques d’aquesta desigualtat? Una altra novetat recent, El dret a la llengua (Saldonar), ens ajuda a respondre a aquestes preguntes. Coordinat per Vicenta Tasa Fuster, amb textos de Sebastià Porell, Isidor Marí, Jordi Martí Monllau i Eloi Bellés, entre d’altres, aquest llibre “ens convida a repensar el futur de les llengües minoritzades”, assenyalen. El 1996, amb l’objectiu de combatre la injustícia que suposa el declivi i la mort de llengües, naixia la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, per establir que totes les comunitats humanes han de poder viure amb plenitud en la seva llengua. Com que aquesta necessitat continua sent vulnerada arreu, el llibre és, per tant, “una declaració d’intencions rotunda, un crit per recordar que la diversitat humana i la lingüística són cares de la mateixa moneda, i que tot lingüicidi és un genocidi que cal no només condemnar, sinó sobretot evitar”, conclouen.  

4. Les aventures de Softcatalà (Edicions del 1979)

Softcatalà no para de rebre bones notícies després del 25è aniversari. A finals de l’any passat va obtenir la Creu de Sant Jordi 2024 i aquest abril ha publicat Les aventures de Softcatalà (Edicions del 1979), “el regal ideal per Sant Jordi”, un còmic d’una quarantena de pàgines que narra les aventures de la família Rasclet per fugir del jou fatídic del tirà Masó i arribar a l’oasi lingüístic que representa la Contrada. Al capdavall, les aventures d’aquesta família “simbolitzen el repte permanent de les llengües minoritzades de mantenir-se vives i oposar-se a la imposició i la substitució lingüístiques, un repte en què Softcatalà ha treballat des de la fundació mitjançant les diferents eines lingüístiques que ha desenvolupat en l’àmbit digital”, precisen els membres. David Cànovas, membre de Softcatalà, s’ha encarregat d’escriure el guió del còmic, i Haru the Studio, de posar cara i ulls a les principals eines i serveis de Softcatalà a través de les il·lustracions. Aquest 23 d’abril seran a Barcelona per signar exemplars als estands de Plataforma per la Llengua i Edicions del 1979.

5. 102 dites il·lustrades per a tothom (Cossetània)

Recollir i preservar les expressions pròpies de la llengua catalana, per a un públic general, no només infantil, amb rigor i esperit divulgatiu és l’objectiu de 102 dites il·lustrades per a tothom (Cossetània), el llibre que acaben de publicar el lingüista i paremiòleg Víctor Pàmies, la mestra d’educació infantil i psicòloga Anna Maria Matas i el pedagog i il·lustrador Joan Antoja. Els autors afirmaven a Nació recentment que amb aquest recull de frases fetes, refranys i dites volen “col·laborar perquè el català recuperi vivesa, esplendor, creativitat i presència en tots els àmbits de la vida”. Com si fos un joc, us conviden a provar d’esbrinar dites representades a partir d’il·lustracions, una manera entretinguda i divertida de recuperar i preservar expressions típiques del repertori de fraseologia catalana.

6. Paraules alades (Onada)

La filòloga ebrenca Teresa Tort Videllet considera que “som les paraules que diem”. Per això, a través del blog Agafada al vol, s’encarrega de fer divulgació lingüística a les xarxes. I recentment, de les paraules que ha anat aplegant en aquest blog, n’ha sortit l’últim llibre, Paraules alades (Onada). En una entrevista a Nació, Tort revelava que “aproximadament un 60% de les paraules que recollides al llibre són del tortosí i l’altre 40% són paraules generals del català o del parlar del Penedès i l’Empordanès”. Segons l’autora, les paraules més desconegudes del tortosí per a la gent que llegirà Paraules alades són atarantar, crespell, espellucar, oixós, ramàs o setra. Si en voleu descobrir més, aquest Sant Jordi és una bona oportunitat per comprar el llibre i, de retruc, afegir paraules noves al vostre vocabulari.

7. La resistència lingüística (Bromera)

“La diversitat lingüística està disminuint a un ritme vertiginós: de les 10.000 llengües que hi havia al segle XV, només en queden la meitat. I el procés de desaparició continua. Hi ha molts idiomes amenaçats i cadascun té una situació pròpia”. Així presenta el seu últim llibre el filòleg i escriptor Francesc Gisbert, La resistència lingüística (Bromera), un assaig divulgatiu per a tots els públics que ofereix un panorama sobre 30 llengües del món i que aposta per enfortir la consciència lingüística i desemmascarar els prejudicis: “El futur de la llengua depèn de nosaltres, de la presa de consciència dels parlants; el camí de la diversitat lingüística del món no és el fatalisme ni la desídia, sinó la resistència. Resistir i crear nous parlants, ara i sempre”, anima l’autor. Amb un estil amè i entenedor, el llibre també proposa un taller de llengües per als alumnes, una manera divertida de treballar les actituds i la sociolingüística a l’aula.

8. L’ús parlat del català (PAM)

L’ús del català serà residual a finals del segle actual? On són els perills per la pervivència de la llengua? Quins són els aspectes actuals que necessitem canviar per fer possible que continuï sent la llengua que identifica la nostra terra? L’escriptor, professor de català i geògraf manresà Joan M. Serra mira de resoldre totes aquestes qüestions a L’ús parlat del català: en un tombant decisiu (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), però vaticina que “no n’hi ha prou amb el fet que el català s’entengui i es llegeixi, cal que es parli i que sigui una llengua imprescindible per viure als països de la llengua catalana”, com apunta en aquesta entrevista a Nació. A partir d’una anàlisi exhaustiva i actual, acompanyada de dades i gràfics actualitzats, el filòleg quantifica per primera vegada els parlants reals de català i arriba a la conclusió que “només 5,8 milions de persones parlen català habitualment”. A banda, per si no n’hi hagués prou, al segle XXI ens enfrontem amb el fet que “el català hagi esdevingut una llengua minoritària al seu propi territori”, una cosa inèdita en la nostra història, remarca Serra.

9. Qüestions de llengua (Pagès Editor)

“La llengua catalana ha estat, és i serà objecte de l’interès dels catalans; és el signe més visible de la catalanitat, per més que avui se’n vulgui rebaixar la importància en una societat globalitzada i multilingüe”, apunta el doctor en Filologia Catalana i catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra Narcís Garolera a Qüestions de llengua (Pagès Editor), un llibre sobre un ampli ventall de temes, des d’estudis estrictament lingüístics, com ara de sintaxi, de lèxic o d’onomàstica, fins a treballs que responen a preocupacions de caràcter sociolingüístic, passant per aproximacions a la llengua de Verdaguer, Sagarra i Pla, tres escriptors modèlics en l’ús del català, i una conferència sobre els gustos literaris del gramàtic Joan Solà.

10. 1.111 llamps i pestes (Lleonard Muntaner)

Els últims anys ha transcendit la idea que no es pot insultar en català, sobretot entre els més joves, quan realment la llengua és molta rica en insults i renecs i té prou recursos per crear-ne de nous o actualitzar-ne. N’és una clara mostra el fet que l’escriptor mallorquí Antoni Rodríguez Mir n’hagi recollit més de mil a 1.111 llamps i pestes: diccionari d’insults, exageracions, flastomies, metàfores, locucions, mofes i frases fetes despectives i de no dir (Lleonard Muntaner), el primer diccionari de flastomies i renecs amb l’objectiu de reivindicar i conservar aquest patrimoni lingüístic de la literatura oral i la cultura popular. Amb aquest llibre, l’autor explicava en una entrevista a Nació que ha pogut constatar que “els més joves ja no saben insultar en català” i, per tant, aquest diccionari també és un bon regal de Sant Jordi per als fills, als nets i als nebots.