Toni Comín ja és, formalment, un àngel caigut del cel que, ara de forma evident, governa Carles Puigdemont, líder de Junts i president encara a l'exili a l'espera que el Tribunal Constitucional acabi amb el boicot de la dreta judicial i l'amnistiï. Comín va ser ahir derrotat de forma clara i humiliant a la cursa per presidir el Consell de la República, entitat creada i presidida per Puigdemont amb la missió de fer de caixa de ressonància de l'exili i assumir la direcció estratègica del procés i que està lluny de reeixir i obligada a repensar-se.
Només van votar el 9% dels inscrits malgrat que es preveia disputat i Comín, fins ara vicepresident de l'entitat i company d'escó de Puigdemont a l'Eurocambra en la passada legislatura després de trencar amb ERC el 2019, va caure amb estrèpit. En el trànsit de ser la seva mà dreta a àngel caigut després que el líder de Junts i el seu entorn optessin clarament per Jordi Domingo, ha afrontat acusacions d'irregularitats en la gestió del Consell per beneficiar-se de diners de l'exili i d'assetjament sexual i laboral a un assistent de Puigdemont que l'ajudava en l'última campanya europea. Comín surt per la porta del darrere i ara espera prendre possessió de l'euroescó guanyat l'any passat. Si la situació s'allarga o els escàndols van a més, és possible que Junts li demani que hi renunciï per no perdre presència a les institucions europees, fins ara clau en l'estratègia del partit.
Puigdemont no va dir ahir res sobre les eleccions al Consell, que fins ara presidia i que era la seva gran aposta, i en aquests mesos d'informacions incòmodes tampoc ha tingut cap gest amb qui era el seu vicepresident i a qui va delegar la gestió. Sí que va fer una piulada a Laura Borràs, però ella és també un altre àngel caigut. L'expresidenta del Parlament i de Junts va veure ahir com el Suprem convertia en ferma la severa condemna del TSJC per prevaricació i falsedat. Uns delictes que considera corrupció i que l'allunyen de presidir la promesa fundació de Junts i de l'amnistia que ella havia reclamat en considerar el cas de la fragmentació de contractes a la Institució de les Lletres era de lawfare per la seva militància política. Ara, només el TC, controlat pels afins al PSOE, o un perdó en forma d'indult del govern de Pedro Sánchez poden evitar la presó.
A Borràs, Puigdemont la va apartar de la presidència de Junts i ha arraconat els seus partidaris donant el poder intern a Jordi Turull i Toni Castellà, que intenten ubicar la formació en els vectors ideològics i formals de l'antiga Convergència mentre ell administra la retòrica de la confrontació en l'estira-i-arronsa negociador amb Sánchez. Però Borràs, que el 2021 va ser candidata efectiva a la presidència de la Generalitat, i Comín no són els únics que s'han quedat pel camí.
La llista d'enamoraments i desenamoraments polítics de Puigdemont a la política nacional és llarga (a Girona, ni la seva promoció com a candidat ni la seva sortida de l'alcaldia van ser plàcides). El 2016, Artur Mas va triar Marta Pascal per liderar el PDECat, i Puigdemont, que ja presidia el Govern, va promoure David Bonvehí, amb qui havia sintonitzat en els anys de diputat, per fer-hi tàndem. Van acabar trencant i ara Bonvehí és alt càrrec del govern del PSC després de fer la feixuga tasca de liquidar CDC i el PDECat.
Al Govern, l'aleshores president tenia una intensa relació amb Santi Vila, a qui va confiar diverses conselleries i a qui va fer públicament costat per presidir el consell nacional del PDECat davant de Mercè Conesa. El 2017 els va divorciar políticament tot i que no personalment. Quan va animar la Crida i Junts, Puigdemont va ungir secretari general a Jordi Sànchez, que havia presidit l'ANC i havia estat pres polític. Va acabar allunyant-se'n i permetent que Turull el descavalqués.
Quan no va poder ser investit pels efectes de la repressió el 2018, Puigdemont va designar com a president vicari de la Generalitat a Quim Torra, fins aleshores un dirigent de segona línia que s'havia incorporat a Junts com a independent. Es van acabar distanciant i decebent l'un amb l'altre i, de fet, Torra, que va evitar demanar el vot pel líder de Junts a la darrera campanya, té sintonia política amb ex de Junts com ara Clara Ponsatí o Josep Costa.
I per la següent legislatura, la seva aposta al Govern, i que fins i tot va arribar a competir amb Borràs com a cap de cartell efectiu, era Jordi Puigneró, amb qui sintonitzava políticament i en l'aposta digital. El va fer vicepresident del Govern de Pere Aragonès, però ara està en una posició poc rellevant com a quart tinent d'alcalde de Sant Cugat del Vallès. A les darreres eleccions al Parlament, Puigdemont va triar de número dos l'empresària Anna Navarro, però en campanya va ser pràcticament invisible i ara té un paper molt discret al Parlament.
Els detractors del líder de Junts diuen que es cansa de tot, sobretot de les qüestions de partit i de la gestió, i que això explica tant el que ha passat al Consell com la caiguda de molts dels seus col·laboradors. Però també és cert que alguns d'ells no han respost a les expectatives creades en un context polític que mai ha deixat de ser advers. Comín és l'últim a afegir-se a la llarga nòmina d'àngels caiguts del puigdemontisme.
- Comín, final d'etapa: sense Consell, sense escó i sense Puigdemont; per Oriol March.
- El TC i l'indult, l'última bala de Borràs per evitar la presó; per Bernat Surroca.
- Memòria nacional: Jaume Compte, l'independentisme obrer; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
- Menys burocràcia i plantar cara a Trump: Europa busca el seu lloc; per Pep Martí.
Els acords amb els pagesos qüestionen les polítiques de biodiversitat del Govern; per Arnau Urgell Vidal.
El passadís
Aquests dies han estat notícia les tibantors entre Yolanda Díaz, cap de files de Sumar, vicepresidenta i ministra de Treball, i l'ala econòmica del govern del PSOE, amb María Jesús Montero (vicepresidenta i ministra d'Hisenda) i Carlos Cuerpo (ministra d'Economia). Díaz està ensorrada a les enquestes, però ha aconseguit dos èxits: la reducció de la jornada laboral i l'increment del salari mínim interprofessional. No ho hauria fet sense la complicitat de CCOO i UGT, que han tibat a Pedro Sánchez i als seus socis. La sintonia és total.
Aquest dissabte, a Viladecans, al Baix Llobregat, Díaz protagonitza amb els comuns l'acte "Treballar menys, viure millor". A més d'ella i del ministre de Cultura, el català Ernest Urtasun, hi intervenen Candela López i Aina Vidal. I també prendran la paraula al míting dirigents de CCOO i UGT. En el cas del primer sindicat intervindrà Josep Maria Romero, secretari general a la comarca, i en el d'UGT Òscar Riu. Es dona el cas que aquest últim, ara secretari de política sindical ugetista, és militant d'ERC i va ser director general de Relacions Laborals en la passada legislatura.
Vist i llegit
"Alemanya a l'hivern" és l'article del periodista Daniel Peral, excorresponsal a Berlín, publicat a Ctxt.es que fa una radiografia de l'ambient que viu el país a deu dies d'unes eleccions que decidiran el futur immediat del país més rellevant de la Unió Europea. Les enquestes vaticinen la derrota de les esquerres i la caiguda de l'actual canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz, i el triomf de la democristiana CDU, amb Friedrich Merz, exponent de l'ala més conservadora del partit. Però la dada que pot ser més significativa d'aquestes eleccions és el 20% que les enquestes donen a l'extrema dreta de l'AfD, que superaria així l'SPD.
Peral passa revista a l'estat d'ànim d'un país que ha vist com s'estancava un model basat en el ferro i l'acer, i en l'energia barata que Angela Merkel va negociar amb la Rússia de Putin. Avui, als alemanys els inquieta molt més la fallida de la seva indústria i els problemes de cohesió amb la immigració -que Merkel va acollir- que el futur d'una transició verda massa costosa pels alemanys.
El nom propi
Jordi Domingo (Barcelona, 1951) s'ha imposat amb claredat a les eleccions del Consell de la República i en serà el president els pròxims dos anys. Aterra en una entitat en crisi, que ha perdut influència després del gir de Carles Puigdemont cap a la negociació amb el PSOE. Domingo, advocat, col·laborador de Joan Canadell a la Cambra de Barcelona i excònsol major al Consolat de Mar, era el candidat preferit de l'entorn de Puigdemont, distanciat de Toni Comín, el gran derrotat a les urnes.
El nou president, que com a curiositat va ser el primer advocat de l'Estat a obrir un despatx a Moscou després de la caiguda de l'URSS tal com explicàvem en aquest reportatge, haurà de triar el nou "govern" per obrir una nova etapa a l'entitat, que té reptes importants si vol sortir de la irrellevància. No serà senzill. D'entrada perquè els perdedors de les eleccions ja han denunciat irregularitats i han mostrat dubtes sobre la netedat del procés electoral. Sigui com sigui, un cop constatat que el Consell no serà un "govern a l'exili" ni una "Generalitat paral·lela", Domingo haurà de calibrar bé les propostes i fer reformes estructurals si vol rescatar l'entitat.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.