Els exemples són nombrosos i ja s'ha convertit en norma: el soci petit és el que surt perjudicat als governs de coalició perquè el gran és qui monopolitza la gestió i té les millors palanques per rebre el favor de l'establishment mediàtic. I les enquestes diuen que això s'està aplicant fil per randa al govern espanyol. Si les dues dretes espanyolistes, PP i Vox, estan en condicions de sumar una majoria absoluta al Congrés és perquè el soci petit de l'actual govern, Sumar, s'ensorra. El PSOE faria si fa o no fa els mateixos resultats i també els seus socis "perifèrics", tant d'esquerres com de dretes. En canvi, la trentena d'escons aconseguits el 23-J per la inestable coalició que liderava Yolanda Díaz, i que va incloure de forma efímera a Podem, davallaria de forma notable. Ni Sumar ni Podem, que es presentaran per separat arribat el cas, passarien dels deu escons.
Queda doncs clar quin és el punt dèbil del govern de coalició i els dirigents de Sumar, un artefacte que no està donant el resultat esperat, també ho saben. De fet, de l'entusiasme inicial dels comuns (que no tenien bona relació amb Podem i amb Pablo Iglesias) per l'actual vicepresidenta segona ja no en queda ni rastre. Ni tan sols la van convidar al seu congrés fa uns mesos. Díaz no remunta a les enquestes i està nerviosa. També ho està el PSOE, que veu com mossega els socis a l'esquerra, però perd electors per la dreta, i tem veure's arrossegat a l'oposició.
I en aquesta guerra de nervis sorgeixen les tibantors. La setmana passada us explicava a la secció El Passadís d'aquest butlletí l'incident a la reunió del Consell de Ministres. María Jesús Montero va haver de posar pau entre Díaz i el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo. Després van venir unes declaracions crítiques de Montero cap a Díaz, que també és ministra de Treball i que, no sense esforços i gràcies a la complicitat dels grans sindicats estatals, ha aconseguit que el govern aprovi la reducció de la jornada laboral i l'increment del salari mínim. Els socialistes li han tornat i ahir es va saber que la pujada de 50 euros, que han criticat les patronals, quedarà en ben poca cosa perquè, per primer cop, els que el cobrin hauran de fer la declaració de la renda. Díaz no va amagar el seu enuig amb l'àrea econòmica del govern central, que comanden Montero a Hisenda i Cuerpo a Economia, en la roda de premsa dels dimarts a la Moncloa.
Sánchez té problemes per governar. Li costa tancar acords amb Junts i també gestiona una posició dura Podem. Però el que no havia previst era problemes tan greus a Sumar i amb impacte tan negatiu a les enquestes fins al punt de posar en risc la majoria. El marge per posar-hi remei és el que és. Ningú regala res (i Sánchez tampoc té massa a oferir a la seva fins ara lleial vicepresidenta) i Podem, embeguts de ressentiment cap als antics socis, continuarà soscavant la credibilitat progressista i transformadora de Díaz. Tant li fa que el pas d'Iglesias per la vicepresidència no fos precisament per tirar coets. A ells ja els aniria bé forçar unes eleccions que poden ser el toc de gràcia de Sumar i mantenir les constants vitals del partit morat. Passa, però, que potser sí que tots plegats potser s'ho hauran de mirar des de l'oposició.
Yolanda Díaz explicita l'enfrontament amb l'àrea econòmica del govern espanyol; per Pep Martí.
L'exconseller delegat de BPA revela totes les maniobres de l'Estat en la «guerra» contra el procés; per Oriol March.
Dades: Baixen els furts i robatoris a Catalunya: consulta l'evolució del teu municipi; per Ona Sindreu Cladera.
La baixa natalitat situa 116 escoles en risc de tancament a Catalunya; per Eulàlia Galante.
Collboni ja defensa posar un topall als contractes de temporada com el dels lloguers habitual; per David Cobo.
El passadís
Fa temps que el PSC, que tradicionalment havia tingut un vincle amb el món del treball a través de la UGT, té bona sintonia amb les patronals, que associen Salvador Illa a l'ordre i la moderació. I després de l'acceleració del procés, Junts ha resintonitzat la seva agenda amb la patronal. Quan era al Govern, ERC també va buscar una relació privilegiada amb l'establishment econòmic. Però no va acabar d'anar bé perquè mai els van homologar. Per això, ara el partit d'Oriol Junqueras torna a mirar cap al món del treball malgrat que té una política sindical erràtica i no queda clar fins on pressionarà a Madrid per aprofundir en el marc català de relacions laborals en la negociació de la reducció de jornada. De moment, Junqueras té una intensa agenda de trobades amb treballadors d'empreses en problemes o amenaçades de tancament. Als representants d'alguns comitès els han facilitat, a més de visitar-los amb dirigents com Jordi Albert o Eduard Suàrez, reunions amb la comissió d'indústria del Parlament. Fa uns dies el líder d'ERC va ser a la Vidrieria Rovira de Barcelona (dies després la visita Antonio Maíllo, líder d'IU) i a RMD . Ara té previst visitar CREA (la rotativa del Grup Godó, editor de La Vanguardia) i Eurohueco de Castellbisbal. En el procés congressual d'ERC ja va deixar clar que volia que el seu fos un partit laborista, el partit del treball a Catalunya.
Vist i llegit
Ha trigat set anys, però ha valgut la pena. El periodista d'El PeriódicoCarlos Márquez Daniel, que va immortalitzar en un reportatge el seu últim viatge el 2018, ha localitzat les "tres senyores del Tramvia Blau", les ha entrevistades i val a dir que són el que es podria considerar estupendes. Aquí podeu llegir la història de la Tina, l'Angie i la Lis i el seu vincle amb el mític mitjà de transport, que l'ajuntament vol recuperar tot i que no té data. Elles tenen una història i com s'ha aconseguit el reportatge després de set anys esperant-ho també: "L'exdiputada del PSC Assumpta Escarp enviava el següent missatge de WhatsApp a qui escriu l'article: 'És amiga meva, ara t'envio el telèfon (ella hi està d'acord)'. 'Aquesta ciutat és un mocador', afegia aquest dimarts la també exregidora", escriu Márquez. Elles fan broma i afirmen que "si Torre Baró té el 47, aquí (a l'Upper Diagonal) tenim el Tramvia Blau".
El nom propi
Elon Musk no en té prou amb ser l'home més ric del món. Ara vol també reconeixement i poder polític a més de continuar controlant indústries punteres. Com que és nascut a Sud-àfrica (el 1971 a Pretòria) i no als Estats Units no en podrà ser el president, però ja s'ha situat com una figura molt propera a Donald Trump malgrat que els seus perfils i interessos són molt diferents. Musk ha de racionalitzar l'administració americana i intervenir a sectors on té inversions, que són gairebé tots. De moment l'han rebut amb recel. El propietari d'X, que ha posat la xarxa al servei de la seva ideologia d'extrema dreta, però, continua fent d'empresari i ara ha intentat comprar OpenAI, desenvolupador de la intel·ligència artificial. La UE ha decidit que vol deixar-s'ho de mirar des de la barrera i ha anunciat que mobilitzarà 200.000 milions per sumar-se a la cursa on ara hi ha la Xina i els Estats Units. Victor Rodrigo us explica en aquest article perquè és important OpenAI i perquè Musk l'ha volguda comprar.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.