Jordi Domingo és el nou president del Consell de la República després d'imposar-se amb claredat a la resta de candidats en unes eleccions amb un 9% de participació, percentatge pírric, similar al de les darreres tot i que estaven a priori competides, i que il·lustra el mal moment que viu l'entitat des de fa temps. L'advocat, un veterà del moviment independentista que va col·laborar amb Joan Canadell, ara diputat de Junts, a la Cambra de Barcelona, aterra en una organització que va néixer com una mena de "govern a l'exili" i que amb el temps ha perdut incidència. El Consell, sempre vinculat a Junts, ha tingut problemes per definir el seu rol i la relació amb la resta d'actors del moviment, que n'han desconfiat. Tot això l'ha abocat a la irrellevància.
Les eleccions han estat marcades per la polèmica i res no fa pensar que això s'acabi amb la nova presidència. Els candidats perdedors, Montserrat Duran i Toni Comín, ja han denunciat "irregularitats i abusos", acusacions que posen en dubte les garanties del procés electoral i minen encara més la credibilitat de l'entitat. Per això el nou president, en la primera roda de premsa per valorar els resultats, ha demanat no engegar el "ventilador de merda" i deixar de "potinejar" el Consell, ja prou desgastat després dels últims mesos a l'ull de l'huracà.
Domingo aspira a poder reflotar l'organització i obrir una nova etapa després de la presidència de Carles Puigdemont, amb un independentista que viu lluny del 2017 i sense majoria al Parlament. L'excònsol de mar no ho tindrà fàcil, perquè els reptes que té són en molts casos estructurals. El Consell ha de concretar quin ha de ser el seu paper i què pot oferir al moviment, com relacionar-se amb els partits i la resta d'actors, i té pendent millorar els estàndards de transparència, per evitar més acusacions de mala gestió com les que han implicat Comín, el gran derrotat de les eleccions. Aquests són els reptes del nou president:
1. Aclarir què és el Consell
El Consell de la República és un "govern" a l'exili? Un espai de coordinació estratègica? Una entitat més? Domingo haurà d'aclarir-ho, perquè aquesta indefinició ajuda a entendre els problemes que arrossega l'entitat des de fa anys. Quan va néixer, aspirava a encarnar la legitimitat del "govern de l'1-O", però ràpidament es va esvair. Tampoc va tenir èxit per actuar com a estat major del procés, i amb el temps ha acabat sent una entitat més, però de característiques lleugerament diferents que en alguns casos han dificultat l'encaix amb la resta del moviment. Tenir clar què és -i què no és- el Consell és un primer pas també per definir el rol que ha de tenir en el postprocés.
En una roda de premsa aquest dimecres, el nou president ha explicat que vol un Consell que treballi per recuperar "la unitat de l'independentisme", però no pas la dels partits -ja fa anys que aquest camí s'ha demostrat poc transitable- sinó "la de l'1-O". D'entrada, es reunirà amb la resta de candidatures per buscar la manera de "sumar". No preveu incorporar-los al seu "govern", però sí trobar punts d'entesa. En conversa amb Nació durant la campanya, Domingo apuntava a la necessitat d'una "estructura sòlida" que pugui ser un "aixopluc transversal de tothom" mentre no hi hagi la independència. Per primera vegada, el Consell, una entitat a l'exili, no estarà liderat per un exiliat.
2. Trobar l'encaix amb la resta del moviment
El Consell també ha tingut un problema d'encaix amb la resta d'actors del moviment. ERC en va desconfiar des del principi, Junts l'ha utilitzat quan li ha convingut, la CUP no hi va ser mai, Òmnium ha tingut sempre un perfil volgudament baix i l'ANC s'hi ha implicat, però amb incomoditat. Quina funció ha de tenir el Consell? S'ha de centrar en la internacionalització? O bé potenciar els Consells Locals? O prioritzar la "legislació republicana"? El nou president ha de concretar quin rol tindrà l'entitat, i també com es coordina amb els altres actors.
En la línia de parlar amb tothom, Domingo també vol reunir-se amb l'ANC, Òmnium i la resta d'entitats independentistes, per definir funcions, àmbits d'actuació i no trepitjar-se. La proposta del nou president inclou potenciar la internacionalització del conflicte -ara, la "xarxa diplomàtica" està aturada- amb un paper destacat de Jordi Castellà, candidat a la presidència que fa uns dies va decidir integrar-se a la candidatura de Domingo. El nou president també vol "enfortir i consolidar" el Consell, amb l'impuls dels Consells Locals i l'augment dels socis.
3. Més transparència i controls financers
Des de bon principi hi ha hagut un problema de transparència pel que fa als ingressos del Consell de la República, com admeten diverses fonts consultades per Nació. Tot plegat va esclatar fa uns mesos, amb acusacions de mala gestió cap a Toni Comín i una auditoria que apunta a possibles irregularitats. Un dels reptes, doncs, és que això no torni a passar. Abans de les eleccions, Domingo admetia que l'estructura interna del Consell no havia anat bé -el cas de l'Assemblea de Representants- i que no hi havia hagut una bona gestió.
La proposta del nou president reconeix que l'estructura administrativa i financera del Consell "ha de reconstruir-se sobre la base del reconeixement d'una situació de partida que parteix pràcticament de zero i amb criteris d'austeritat i eficiència". També planteja una revisió "total" de l'estructura societària que dona cobertura al Consell, i que en els últims mesos ha estat focus de problemes per les picabaralles entre la direcció política -el "govern" i sobretot Comín- i la direcció legal -CatGlobal-. Davant les acusacions d'irregularitats que ha fet Comín aquest dimecres, Domingo ha demanat deixar de "potinejar" el Consell.
4. L'ombra de Puigdemont
L'ombra de Carles Puigdemont és allargada. L'expresident s'ha mantingut en silenci durant tota la campanya, però el seu entorn ha avalat la candidatura de Domingo i s'ha distanciat de la de Comín. Un dels problemes del Consell els últims anys ha estat una excessiva proximitat amb les tesis de Junts, fins que el partit va canviar d'estratègia per començar a negociar amb el PSOE. Ho apuntaven diverses fonts presents en les reunions de la primera etapa de l'entitat, i també ho admetia el mateix Domingo en conversa amb Nació fa unes setmanes. "El Consell va quedar en mans d'un sol partit i això és un error clar", deia.
El nou president parlarà amb Puigdemont en les pròximes hores, i té previst reunir-s'hi a Waterloo aviat. La tasca d'intentar treballar per la unitat independentista serà més difícil si el Consell continua sent percebut com un satèl·lit de Junts, allunyat de la transversalitat. Per evitar-ho, Domingo planteja "respecte" cap als partits, però sense que siguin "ànima i essència" de l'entitat. De fet, és partidari que hi siguin "tots" però en posició minoritària i només per tenir una representació del vessant parlamentari. Ara bé, si no hi volen ser tots, aleshores es decanta perquè no n'hi hagi cap.
5. Millorar la gestió de les expectatives
El Consell ha tingut un problema d'expectatives, un decalatge entre els anuncis i objectius i la realitat de l'entitat. N'és un bon exemple la voluntat de Puigdemont d'activar el Consell quan hi hagués un milió d'adherits, xifra ambiciosa que no va arribar mai. En aquestes eleccions, hi havia poc més de 89.000 d'inscrits amb dret a vot, dels quals només han votat uns 8.100, un 9%. La xifra, si bé és similar a la de les últimes eleccions de l'any passat en què es presentava Puigdemont, s'allunya del 25% que va votar a l'Assemblea de Representants el 2021. En aquesta nova etapa, el Consell té el repte de ser conscient de les seves capacitats reals -no és un "govern paral·lel"- i que les paraules s'adeqüin als fets per evitar més desafecció i mirar de convertir una entitat que ara és irrellevant en un actor influent al moviment independentista.