Les negociacions per la investidura de Salvador Illa continuen. I ERC va explicar ahir que avancen a bon ritme i que són optimistes. El PSC ja havia enviat, fa uns dies, missatges en aquest sentit. Al remat, el candidat socialista pensa que si hi ha una repetició electoral (està clar que no facilitarà que Carles Puigdemont sigui president encara que tingui els vots de la resta d'independentistes) ell no apareixerà com el culpable i, possiblement, en sortiria beneficiat. Només una candidatura conjunta independentista, que no contempla cap sector o dirigent ni d'ERC ni de la CUP, podria sumar més que els socialistes encara que la xifra d'escons fos inferior als 59 actuals que reuneixen aquests tres partits que durant 12 anys van gaudir de la majoria absoluta perduda el 12-M.
Esquerra enviava, doncs, un missatge en positiu sobre la investidura d'Illa per intentar que el focus estigui sobre el contingut de les converses i què ofereixen el PSC i el PSOE, que és qui haurà de fer possible l'acord en matèria de finançament. Les altres carpetes que es negocien, com ara la promoció del català, la renda bàsica o l'Energètica, dependran només del primer secretari del PSC.
Els dirigents republicans prefereixen, òbviament, que es parli, malgrat que totes les parts són molt discretes quant a continguts, de la investidura i no dels seus problemes i disputes internes, que avui poden viure un nou episodi amb la declaració de Tolo Moya davant la comissió d'ètica del partit per l'episodi dels cartells de Maragall. I, de retruc, intenten no alimentar més del compte les esperances del sector de l'independentisme vinculat a l'actual direcció de l'ANC i que ahir, motivat per França, ja demanava un "nou front popular" independentista liderat per Puigdemont. A Waterloo no se'n va parlar, sinó que es va tractar el retorn dels exiliats, alimentat pel naufragi de la causa de Tsunami Democràtic.
No és fàcil l'escenari per ERC. Investir Illa els concedeix temps per reconstruir el partit a partir de novembre, però també els situa en una posició complicada i plena de contradiccions si han de votar que sí. Junts i els seus entorns mantindran el foc a discreció sobre ells. És difícil, a més, que amb Junqueras o qualsevol altre líder es recuperi amb la velocitat que ho va fer entre 2010 i 2012. El context polític, econòmic i social del país és diferent. I una repetició electoral és, encara que el cos els ho demani a una part de les bases, desaconsellable perquè és difícil que aconsegueixin que qualli el relat que ells han fet tot el que podien per desbloquejar a diferència del PSC i de Junts, i no tenen candidat clar. El risc de sortir-ne amb menys força i el mateix escenari aritmètic és ben real.
Sí que, malgrat les tensions internes, ERC segueix en posició que es donin les tres condicions necessàries per investir Illa. La primera és el temps, en aquest cas en forma d'acord a finals de juliol i tenir dues o tres setmanes de coll per debatre'l i pair-lo amb les bases; la segona és un contingut ambiciós i mecanismes parlamentaris de control sobre el compliment dels acords; i la tercera és un compromís de Junqueras, Rovira i Aragonès per anar a l'una defensant la posició de l'executiva. Veurem si amb la sortida de Sergi Sabrià n'hi ha prou per asserenar els ànims i fer valdre els vint escons del Parlament i els set del Congrés. Un potencial que no és gens menyspreable i que és a les seves mans aprofitar o malbaratar en funció de si opta per cometre errors nous o repetir-ne de vells. La baralla només els portarà bé a un acord més pobre o bé a un resultat desastrós.
>> I a última hora d'ahir dues notícies rellevants. El jutge García Castellón de l'Audiència Nacional va decidir finalment arxivar la causa del Tsunami després de rebre un dur revés. S'havia entestat a presentar-lo com un cas de terrorisme i a empastifar-hi Marta Rovira i Carles Puigdemont per impedir que s'acollissin a l'amnistia. La secretària general d'ERC, sense ordre de detenció del Suprem, podrà tornar. La nefasta i surrealista instrucció del jutge ha quedat en no res. Però també ha provocat exilis i patiment a organitzacions i famílies. El magistrat es jubilarà impunement després de fer la punyeta durant gairebé cinc anys. El cas tindrà importants derivades polítiques i judicials.
>> La segona és que va morir Marta Ferrusola, esposa de Jordi Pujol i icona d'una determinada Catalunya. No se'n callava cap (per això agradava tant als seus) i era l'autèntica líder familiar. Sense ella no s'entén el pujolisme (va exercir de primera dama sense complexos) i les seves formes.
Punt final a Tsunami: totes les implicacions de l'arxivament de la causa que pretenia esquivar l'amnistia; per Bernat Surroca.
El retorn de Puigdemont, al centre de la cimera independentista: de què es va parlar a Waterloo?; per Oriol March.
Obituari: Mor Marta Ferrusola, la «primera dama» que no se'n callava cap; per Ferran Casas i Manresa.
Nou pols al carrer entre docents i Generalitat: ara, pel retard en les adjudicacions.
Europa respira i l'esquerra francesa es prepara per jugar la darrera carta; per Pep Martí.
El passadís
La plana major del PP espanyol va ser ahir a Barcelona. Alberto Núñez Feijóo va visitar el Parlament i es va reunir amb diversos dirigents del partit a Catalunya, una organització que ara lidera Alejandro Fernández i sempre remoguda. Entre els amfitrions hi havia el cap de files a l'ajuntament, Daniel Sirera, i entre els visitants el coordinador general del PP estat, Elías Bendodo. En acabar la reunió Sirera i Bendodo van gravar un vídeo. El barceloní va fer pujar a la seva moto "al gran Bendodo" per mostrar-li els problemes de mobilitat de Barcelona que, segons ell, "cada cop està pitjor" i on només es pot circular a peu o en bici. Amb moto també si, com ell, ets prou espavilat. El gest teatral de Sirera, molt actiu darrerament en la vida interna del partit, als 45" de vídeo mentre Bendodo explica alguns llocs comuns no té pèrdua.
Vist i llegit
Daniel Innerarity és un dels grans pensadors en l'àmbit de les ciències socials a l'Estat espanyol. Ahir, en un interessant article a El País, es referia a l'ofensiva ultraconservadora, i pràcticament colpista, d'alguns poders durs de l'Estat contra el govern d'esquerres o conquestes com ara la nova llei d'amnistia. Afirmava que "certs poders, en la judicatura i a la policia, creuen haver-se quedat sols en la defensa de la nació" i explicava que això dona ales a l'extrema dreta. "La millor manera de combatre-la és refusar el seu marc discursiu i defensar un 'imperi de la llei' que es posi també al servei de la generació de nous drets, amb ocasió del creixent pluralisme social o a l'hora d'abordar crisis que no estaven previstes en l'ordenament jurídic del segle XIX", afirma.
El nom propi
L'economista Oriol Amat (Barcelona, 1957) ha estat rector de la UPF i diputat de Junts pel Sí. Ara és president de l'Observatori de la Pime, un organisme de la patronal Pimec. Amat presenta avui, acompanyat de Josep Ginesta, que fixarà la posició de la patronal, un informe sobre l'impacte, que es pressuposa negatiu, que tindria l'opa hostil del BBVA sobre el Banc de Sabadell. El Sabadell és un banc de referència per a la petita i la mitjana empresa i hi ha temor en el món empresarial i institucional a que l'opa prosperi perquè reduiria l'oferta i podria desnaturalitzar el banc d'origen vallesà i la seva filosofia.
El BBVA, però, desplega aquests mesos una intensa campanya de relacions públiques, també entre les cúpules patronals a més dels mitjans i els interlocutors institucionals. A la darrera festa de Pimec van estar representats per una nodrida representació intentant desactivar recels. L'informe amb dades que presenta Amat serà llegit amb interès.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.