Hem entrat de ple al mes de febrer i el govern de Salvador Illa encara no ha presentat els pressupostos del 2026, cosa que, segons la llei de Finances, hauria d'haver fet amb el temps necessari per donar marge al Parlament per tramitar-los i que entressin en vigor el passat 1 de gener. Continuen prorrogats els de 2023 que el govern d'ERC va aprovar, també amb retard, amb els vots del PSC i els Comuns. L'executiu d'Illa ja té el sí formal dels Comuns a negociar-los després de la reunió amb Jessica Albiach a Palau i espera obtenir ben aviat els dels republicans, que es resisteixen a fer trobades públiques per parlar-ne. Els socialistes assumeixen el retard i intenten que no impacti la situació a la "lamentable" xarxa de Rodalies, al qual l'executiu català ni és ni pot ser aliè, encara que sigui per solidaritat amb el govern espanyol. Però és difícil deslligar una cosa de l'altra davant la magnitud de la tragèdia, la seva onada expansiva i la imminència del traspàs.

Els pressupostos són necessaris per posar al dia el país i fixar prioritats, per tenir una administració més àgil i no alentir inversions, i per impedir que es perdin recursos. Els socis estaran aquestes setmanes sotmesos a una gran pressió política i mediàtica abans que els comptes es presentin. La idea és fer-ho amb les seves aportacions i prioritats incorporades per assegurar una tramitació ràpida i plàcida al Parlament. Ningú compta que Junts s'assegui a negociar-los de forma sincera, i el president sempre diu que ell s'ha casat amb els seus socis per una legislatura. Illa es va presentar com un gestor eficaç i com el Govern que posaria els serveis públics al dia. Per ara el seu executiu ha dibuixat alguns projectes, n'ha matisat altres, i ha projectat una imatge deficient en la gestió del caos de Rodalies.

Els arguments estan a la vista. S'afirma que no es pot permetre que la crisi a Rodalies contamini la negociació, que aprovar els pressupostos és un bé superior també per incorporar noves partides en mobilitat (se suposa que la factura de Rodalies l'assumirà l'Estat), i que els socis del Govern faran un mal servei al país si els bloquegen. Però qui té la responsabilitat per aconseguir l'aprovació dels comptes és el Govern, és el PSC. Ni els Comuns ni ERC els fan exigències noves o impossibles per negociar.

Els socis només demanen que es compleixi allò que es va signar: en el cas dels primers que es multi a qui cometi frau contra la llei de l'habitatge, cosa que s'havia diferit de forma incomprensible devaluant la norma, i en el dels republicans fer realitat l'acord per recaptar el 100% de l'IRPF i altres impostos des de Catalunya. Això havia de passar el 2026 -costa creure que, quan es va signar per investir Illa, les dues parts no fossin conscients que l'Agència Tributària de Catalunya no estava preparada- i ja es va acordar un ajornament. Però no es pot acceptar que el ministeri d'Hisenda, que era conscient del que pactava el PSC, entre altres coses perquè ho va validar l'executiva del PSOE, digui ara que es pot fer "en xarxa" i tal dia farà un any. Si no és que María Jesús Montero vol, abans de marxar a Andalusia, deixar Illa sense pressupostos o Oriol Junqueras als peus dels cavalls.

Sovint es parla del desprestigi de la política, de la necessitat de fer-la més útil o de combatre la desafecció. El primer pas seria fer-la més fiable, coherent i entenedora, i això vol dir complir els acords. Fer realitat els vells pactes per fer-ne de nous i no anar acumulant promeses o incompliments.

Avui no et perdis

• 10 incompliments de la crisi de Rodalies; per Arnau Urgell Vidal.
• Junts tombarà el decret antidesnonaments malgrat el pacte PSOE-PNB.
• Crònica: Quan el somni era fer un país normal: deu anys sense Muriel Casals; per Pep Martí Vallverdú.
• Espanya vol prohibir l'accés a xarxes socials als menors de 16 anys; per Natàlia Pinyol.
• Opinió: La regularització, una responsabilitat ciutadana; per Alessandra Palomar.

El passadís

La crisi de Rodalies (que Sílvia Paneque constata ara que està en un estat "lamentable") no afluixa i el Govern de Salvador Illa pateix de valent, també políticament. És evident que els vuit anys de governs del PSOE -amb participació determinant del PSC en aquest àmbit- no han redreçat la situació. El secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, va trigar força dies a aparèixer per Catalunya malgrat que ho va fer abans que els presidents de Renfe i Adif. L'executiu li ha demanat ara que s'instal·li de forma permanent a Catalunya per posar-se al capdavant del dispositiu i alinear Renfe i Adif, empreses del ministeri i amb les que la Generalitat no se'n surt.

Però això no és nou. L'any 2007, el de la primera gran crisi de Rodalies que va encendre les llums d'alarma sobre un mal servei que s'ha cronificat i l'arribada de l'AVE a Barcelona, l'aleshores secretari d'Estat, Víctor Morlán, número dos de Magdalena Álvarez, ja es va instal·lar a Catalunya a petició del govern de José Montilla. El Govern no tenia, a diferència d'ara, cap competència sobre Rodalies. L'estada de Morlán al nostre país no va resoldre res. Veurem si Santano, que tindrà despatx a la delegació del govern espanyol, té una mica més d'èxit.  

Vist i llegit

Ahir va morir el periodista Carlos Hernández, que va ser un corresponsal compromès, va fer de director de comunicació del PSOE i els darrers anys havia fet una bona feina en l'àmbit de la memòria històrica. Hernández, una persona íntegra i amb la que era un plaer tractar, va deixar escrit un comiat que va publicar ahir mateix eldiario.es, on escrivia de forma habitual. Repassava la seva carrera, algunes veritats sobre el periodisme i el seu valor i feia una oda a la vida, ara que ja no la pot continuar gaudint. El podeu llegir aquí. 

La perla del DOGC

El Govern de Pere Aragonès va acceptar que el català estava en emergència també a la universitat. Per això va incorporar a la lingüista Marina Massaguer com a assessora en política lingüística al Departament de Recerca i Universitats, des d'on va coordinar el desplegament del Pla d'enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya. Massaguer és des de fa uns mesos la directora de l'àmbit de formació i foment del Consorci per a la Normalització Lingüística. Fa uns dies el DOGC va publicar qui ocuparà a partir d'ara el càrrec que es va crear per la sociolingüista i que estava vacant. Es tracta de Gerard Casas Soler, un gironí nascut el 1979, llicenciat en història i doctor en ciències polítiques i socials. Actualment és professor d’educació secundària. Casas també ha estat coordinador de l’àmbit d’Habitatge, Afers Socials i Educació a l’Ajuntament de Salt. Aquí podeu trobar el seu nomenament, encàrrec i condicions de treball.  

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]