Salvador Illa es mou entre els valors socialdemòcrates que hauria d'observar qualsevol militant amb triennis del PSC, com és el cas i l'"humanisme cristià" del que fa gala i que, en el primer tram del seu mandat, l'ha portat a demostrar voluntat de tenir una relació més que bona amb l'Església catòlica. Un "humanisme cristià" en el que sosté també les picades d'ullet a posicions més moderades que connecten amb el que va ser l'antiga CiU, de la que ha incorporat alguns valors al Govern.
En aquest sentit, Illa té, segons Artur Mas i gràcies a la seva adhesió a l'ordre i l'estabilitat, un "tarannà convergent" perquè és "constructiu". Unes virtuts que Jordi Turull, abraçat a la figura de Carles Puigdemont i el seu discurs de confrontació, no li concedia ahir quan el presentava com un personatge d'"ambició grisa" i el comparava amb Joan Antoni Samaranch, president de la Diputació de Barcelona franquista i no pas amb un convergent. De fet, els mateixos Turull i Puigdemont van militar ja de ben joves al partit fundat per Jordi Pujol i després al PDECat.
Però les paraules d'Illa, com les de Mas i les de Turull, són només paraules. Aquesta tarda al Parlament comença el debat de política general. El primer d'Illa i també d'un nou temps que es vol superador del procés malgrat que encara no està clara quina és l'oferta per fer-ho. I de paraules aquests dies n'hi haurà més. Però els discursos i el debat i les votacions de les resolucions de dijous serviran per saber cap a on apunta el Govern. Es presentaran proposicions independentistes o sobiranistes que no seran aprovades -Junts, ERC i la CUP tastaran de nou la penitència d'haver perdut el tresor de la majoria absoluta-, però serà interessant veure què passa amb les d'habitatge, seguretat, fiscalitat o grans infraestructures. Sabrem si els socialistes busquen tocar una partitura d'ordre amb els postconvergents o opten per complaure els socis d'investidura per l'esquerra.
A més del finançament o de la gestió de Rodalies (ahir, per cert, Renfe va desoir les peticions per fer arribar els autobusos que van i venen de Sant Vicenç de Calders fins a Barcelona), hi ha temes que estan en marxa i on les posicions estan allunyades. És el cas de l'ampliació de l'aeroport del Prat, cobejada pels lobbies econòmics i pel PSC i Junts però rebutjada per ERC i els comuns, que pensen que hi ha marge per gestionar-lo de forma més eficaç i amb més compromís d'AENA per millorar-ne la connectivitat. Avui en parlarà la comissió tècnica. Altres, com ara la modernització de l'administració, haurien de generar més consens. El president preveu un gran anunci en matèria d'habitatge que podria condicionar el debat. Fa uns dies Sílvia Panequeexplicava a Madrid que la regulació de lloguers havia funcionat.
Illa té avui la primera prova de foc i el repte de trobar l'equilibri entre un discurs massa reivindicatiu i de confrontació amb els poders de l'Estat, als que més aviat vol representar, i el d'un gestor autonomista satisfet d'avorrir. Ahir, a la inauguració del Barcelona New Economy Week organitzat pel Consorci de la Zona Franca, una potent i necessària aposta per fer evolucionar el nostre model productiu, Illa va dir que calia "tenir confiança, avançar-se, innovar i anar més enllà". Els agents econòmics, les empreses i els treballadors ho han de fer, és clar. Els polítics també i ell té avui en les paraules, i en les votacions i els fets que vindran, l'ocasió d'aplicar-se la recepta.
Les mines que afrontarà Salvador Illa en el primer gran debat com a president; per Bernat Surroca.
Adeu a la cita prèvia obligatòria a l'administració pública; per Oriol March.
El futur del Prat torna a escena amb el PSC a Palau: què ha de decidir la comissió tècnica?; per Bernat Surroca.
Barcelona torna a destinar només 30 milions als pressupostos participatius; per David Cobo.
Què és una central hidràulica reversible i per què són claus per al futur de Catalunya?; per Arnau Urgell.
El passadís
Helena Solà serà la primera dona candidata a la presidència d'ERC. L'acompanya Alfred Bosch com a secretari general en el marc del projecte Foc Nou, que aspira a fer-se un lloc entre Oriol Junqueras i l'equip de Xavier Godàs. Es van presentar aquest dissabte a tocar del centre de memòria del Born. Per sonoritzar l'acte -és a dir, per instal·lar micròfons i per facilitar la feina dels mitjans de comunicació- es van demanar aportacions de 10 euros a 40 persones impulsores de la candidatura. No només es tracta de fer forat de portes endins, sinó també de projectar cap a l'exterior cada candidatura. I, en això, ells volen fer notar que no totes tenen els mateixos recursos.
Vist i llegit
L'economia catalana creix. Ho fa perquè ho fa la demografia. Però és evident que tenim problemes per crear valor afegit i que hi ha una part important de la població que s'ha empobrit els darrers anys. A Catalunya, treballar vuit hores no equival a poder tenir casa, per exemple. El nostre model econòmic, apalancat en sectors de sous baixos, com ara alguns serveis o el turisme, ens limita. L'economista Jordi Galí publicava un contundent article a l'Ara en què, arran de la publicació de l'informe Draghi i la constatació que la bretxa entre Europa i els Estats Units és cada cop més gran en PIB per càpita, afirmava que el nostre model de creixement de les dues últimes dècades "ha estat un fracàs".
L'acompanyava d'un gràfic que demostrava com el PIB per càpita als països europeus s'ha enlairat els darrers anys. Els de l'oest ha tingut un creixement molt inferior i, comparat amb el dels estats, entre 2000 i 2023 el nostre ha tingut un creixement mitjà anual del 0,46%, vuit posicions darrere d’Espanya, i només amb el consol de veure Itàlia amb un pitjor resultat. És cert que no tenim els instruments dels estats amb què Galí compara Catalunya per corregir el model i intervenir, però la tendència no és bona.
El nom propi
Andrés Iniesta (Fuentealbilla, 1984) va anunciar a inicis d'aquest mes que ha decidit penjar finalment les botes. Es retira del futbol amb 40 anys i després d'una carrera brillantíssima. El seu nom explica el futbol del segle XXI i també el millor Barça de tots els temps. Se'n va, però ho fa amb una mica de desgana després de no trobar una opció convincent per perllongar una mica més la carrera. Avui anunciarà el pròxim pas en un acte a les 12:00 hores al Port Vell de Barcelona -concretament, a l'America's Cup Experiencie instal·lat amb motiu de la Copa Amèrica de Vela. S'espera que doni notícies sobre un previsible futur a les banquetes i, en tot cas, segur que vinculat al món del futbol. Qui sap si voldrà seguir les passes de Xavi i convertir-se en entrenador, les de Gerard Piqué i passar a jugar a les llotges com a president, o les de Carles Puyol i fer-se representant. Sigui com sigui, esperem que tingui més èxit que els vells companys de capitania blaugrana. Gràcies per tot i aquí us deixo alguns dels seus millors moments.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.