Espanya ha decidit no posar-se de perfil en la política exterior. "Estem i estarem amb Ucraïna; i considerem que Palestina ha existit, existeix i existirà", va dir ahir a la Moncloa Pedro Sánchez després de rebre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. L'Estat espanyol té una política exterior identificable. Això, tanmateix, li porta contradiccions, com ara defensar el dret a un estat dels palestins però negar-lo rotundament a catalans, bascos, kosovars o sahrauís després del seu pacte amb el Marroc. Però també permet a Sánchez i al PSOE marcar perfil, sobretot en la relació amb els seus socis.
Aquest matí el Consell de Ministres aprovarà el reconeixement de Palestina com a Estat, tal com també han fet Noruega -un país sempre rellevant en termes diplomàtics i que va ser escenari de les negociacions secretes i els acords entre israelians i palestins la primera meitat de la dècada dels noranta-, i Irlanda. El context no pot ser més advers per Israel. Als peròs que a l'actuació de Netanyahu i el seu exèrcit a Gaza hi ha posat l'administració Bideni protestes arreu del món s'hi afegeix la censura clara de les Nacions Unides, del fiscal del Tribunal Penal Internacional i de la majoria dels països europeus.
El suport inicial a Israel, liderat per Alemanya i arrossegant a la UE, després de l'atac terrorista de Hamàs del 7 d'octubre s'ha anat esvaint a mesura que aquell país perdia els papers i el relat. Com explica Pep Martí a la seva opinió, els israelians s'han encegat i l'atac a un camp de refugiats a Rafah n'és la darrera i cruel prova. Netanyahu, amb contestació interna i sobretot externa, va lamentar ahir l'acció militar fent evident fins a quin punt està contra les cordes i en un intent, veurem si estèril, de temperar el clima. Abans, la UE havia convocat el Consell d'Associació amb Israel per revisar els acords bilaterals mentre el ministre d'Exteriors d'aquell país amenaçava de "fer mal" a Espanya per la seva actitud i Eslovènia anunciava que el dijous reconeixerà Palestina. La tensió diplomàtica era màxima.
En qualsevol cas, i més enllà de les seves conviccions i interessos en l'àmbit humanitari o geoestratègic, és evident que Sánchez treu rèdit de la situació. Seran aquests dies els diputats d'ERC, EH Bildu, BNG i Podem els que hauran d'explicar perquè ahir es van negar a rebre Zelenski al Congrés argumentant desacord amb el milionari ajut militar espanyol a aquell país.
I és segur que el posicionament propalestí de Sánchez l'ajuda a opar encara més l'espai electoral de Sumar i altres formacions d'esquerres. Més encara si Yolanda Díaz continua havent de rectificar els seus lemes, com ara el "del riu fins al mar". Ho va dir per superar a Sánchez per l'esquerra, però va haver d'acabar rectificant per no crear més problemes a la diplomàcia espanyola amb els falcons de la diplomàcia israeliana. En una rectificació estrambòtica va dir que el "del riu fins al mar" havia de ser aplicable als dos estats, que reivindiquen un mateix territori i que fins ara han estat incapaços de viure junts.
Sánchez espera que una oportuna acció exterior en plena campanya del 9-J l'ajudi a fer un bon resultat davant el PP, que li fa costat amb Ucraïna però no amb Palestina, i de Vox, i també a baixar (encara més) els fums als seus debilitats socis.
El reconeixement de Palestina arriba en plena crisi de reputació d'Israel; per Oriol March.
Què està passant a l'ANC?; per Bernat Surroca.
El PP reprèn la «guerra de banderes» en plena campanya de les europees; per Pep Martí.
Per què els taxistes tornen a bloquejar el centre de Barcelona?; per David Cobo.
(In)somni ft. Somiatruites d'Albert Pla; per Noelia Karanezi Martín.
El passadís
El PNB i Junts fa mesos que han refet relacions després de les tensions del procés. Els dos partits es conviden mútuament a actes i miren de coordinar-se a Madrid per contenir les polítiques d'esquerres del PSOE i dels seus socis de Sumar, Podem, EH Bildu i ERC. Però a les europees Junts i el PNB competeixen. No només perquè es presenten separats (altres cops ho havien fet coalitzats, també amb el BNG, que ara va amb Esquerra) i la circumscripció és estatal, sinó també perquè, tal com vam explicar a Nació, la llista del PNB el 9-J té accent català. David Bonvehí, expresident del PDECat i que ocupa un lloc simbòlic a la llista dels nacionalistes bascos, presentarà dissabte, en un dinar de campanya a Vic, el president del PNB, Andoni Ortuzar.
El dinar col·loqui "Les nacions a Europa", que se celebrarà al club de tenis de la ciutat, un feu tradicional del centredreta sobiranista, és organitzat per la plataforma Treballem per Catalunya, que animen Bonvehí i Marta Pascal, i compta amb el suport d'Ara Vic, la candidatura vinculada al PDECat que governa a la capital d'Osona amb Junts. A les europees de 2019, el PNB, aleshores sense nucli de suport a Catalunya i amb el PDECat integrat a la llista de Junts, va obtenir 3.500 vots al Principat. No sembla difícil millorar el resultat.
Vist i llegit
El níquel és un dels minerals més preuats i, entre d'altres, s'utilitza per a les bateries dels cotxes elèctrics o per fer acer. Com passa amb les terres rares o altres recursos naturals, la seva explotació té també efectes geopolítics. És el que explica en aquesta informació a La Vanguardia el periodista Eusebio Val a partir de la crisi que viu Nova Caledònia, la colònia francesa al Pacífic que té una quarta part de la reserva mundial de níquel. Ara els ha sortit un competidor, Indonèsia, que lidera la producció i n'ha abarit el preu. A l'arxipèlag hi ha un moviment independentista fort i sembla que França té cada cop menys interès a mantenir aquest territori d'ultramar, que ara s'ha declarat insurrecte a una reforma electoral decidida a París i que denuncia el colonialisme francès. Ho podeu llegir aquí.
El nom propi
Volodímir Zelenski va visitar ahir finalment Madrid. Fa uns dies va ajornar la seva visita a Espanya per les complicacions derivades de la guerra. El govern de Pedro Sánchez no ha regatejat el suport a Ucraïna malgrat que la seva aportació militar ha estat fins ara menor que la d'altres països. Ahir, l'executiu espanyol va prometre mil milions d'euros en ajuda militar al país atacat per Rússia. Zelenski, un dirigent amb tics populistes i que es va fer famós al seu país com a actor, està gestionant una situació molt complicada i ha aconseguit el suport de la majoria d'actors internacionals. A la seva visita als reis espanyols, a la Moncloa i al Congrés va anar amb la seva habitual indumentària de pantalons i samarreta militars per transmetre, també amb la roba, la situació d'excepció del seu país.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.