Avui es parlarà molt de la selecció espanyola de futbol i de la seva victòria, lògicament. Tindrà reverberacions polítiques (també perquè es va fer notar als carrers); l'esport sempre s'utilitza políticament, agradi o no, tal com ens recordava Ramon Usall. Però els darrers dies havien vingut marcats políticament pel retorn de Marta Rovira a Catalunya, que impactarà dins i fora d'ERC. Vaig poder-lo seguir des de dins i en va sortir aquest vídeo reportatge. El seu retorn és ambivalent.
És una victòria, per bé que parcial, de l'independentisme, però arriba en un moment crític. Rovira va marxar a l'exili poc després d'haver estat l'organitzadora de l'1-O (Oriol Junqueras i l'anomenat estat major li ho van delegar i per això se la va perseguir) i torna per, entre altres carpetes, tancar una possible investidura de Salvador Illa. No era, òbviament, l'escenari somiat.
Donar la presidència de la Generalitat al PSC és, ben segur i per més que guanyés el 12-M, contradictori amb refer la unitat independentista (Junts, que vol una segona oportunitat per Carles Puigdemont, no donarà treva als republicans si ho fan) i amb acabar la feina que es va quedar a mitges, tal com va prometre ella en el seu abrandat discurs de Cantallops. ERC està en una disjuntiva complicada i els missatges dels seus líders ho fan evident.
La direcció, amb acord dels dos sectors, del de Rovira i Aragonès i del de Junqueras, explora la investidura d'Illa, conscient que la repetició electoral és el pitjor escenari. Passa, però, que el sí a Illa necessita, com he explicat altres vegades, tres condicions: temps (Illa ahir va afirmar que caldrà anar més enllà de juliol), unitat Junqueras-Rovira-Aragonès per defensar l'acord, i uns continguts que, per ara, no estan clars malgrat els missatges optimistes que s'enviaven fa uns dies.
Pel que fa al darrer punt, avui Catalunya va, representada per la consellera Natàlia Mas Guix, a defensar el finançament singular a Madrid. Això implicaria tenir majoria catalana en el consorci que preveu l'Estatut i que els socialistes estan disposats a crear, i reduir de forma significativa els 22.000 milions d'euros anuals de dèficit fiscal. Injectant 25.000 milions d'euros al sistema (la meitat d'ells per Catalunya) ja se'n podria parlar.
Mas Guix assistirà, com sempre ha fet el Govern malgrat la llegenda urbana que ho nega, al Consell de Política Fiscal i Financera, un òrgan amb aparença federal que reuneix el govern central i les autonomies, però on té majoria l'Estat. Escoltarà els retrets de les autonomies sostingudes per l'actual sistema i també de les perjudicades, que temen que Catalunya millori el seu estatus però elles no. Això, però, no hauria de ser, quaranta anys després, amb els consensos de país i la palanca dels partits independentistes a Madrid, un problema.
El finançament no depèn, però, d'Illa sinó de Pedro Sánchez. Per això, i per assegurar el compliment dels acords pendents, sobretot en àmbit econòmic, deia Rovira a l'entrevista més política que li vam fer, i que va tenir un ampli ressò, que vol una reunió a la Moncloa. ERC necessita escenificar una negociació d'alt nivell i que tingui continguts inapel·lables si les bases l'han de validar i els ha de permetre fer camí a l'oposició i refer-se.
El PSOE i Illa en són conscients de la dificultat d'entendre's amb un lleó ferit. El dubte és fins on estan disposats a arribar si no volen córrer el risc d'una repetició electoral que podria portar els republicans a un canvi d'estratègia i fer caure, de retruc, el govern espanyol. Cada part ha de valorar el seu mal menor.
El Govern porta la defensa del finançament singular davant la resta d'autonomies; per Oriol March.
Per què el retorn de Puigdemont amenaça el pacte ERC-PSC?; per Oriol March.
L'Eurocopa, el millor gol de l'espanyolisme a Catalunya?; per Pep Martí.
Fins i tot el 2017, el 40% dels joves independentistes ja animaven «La Roja»; Ona Sindreu.
Expressions que són calcs del castellà i segur que fas servir habitualment: passar pàgina o girar full?; per Mar Riera.
El passadís
La setmana passada just us aconsellava visitar l'exposició Suburbia al CCCB. I just ahir al diari us explicàvem, en un interessant reportatge de David Cobo, un fenomen creixent, el turisme d'alt nivell que porten els congressos, els festivals de música i els esdeveniments esportius. Aquest cap de setmana se celebrava el Cruïlla, un dels grans festivals de casa nostra. El principal reclam eren els Pet Shop Boys. El duet anglès va aprofitar la seva actuació per visitar la ciutat i el seu vocalista, Neil Tennant, no es va voler perdre l'exposició del CCCB. Va compartir a les xarxes del grup una foto seva a les icòniques escales del Centre, que els va agrair la visita.
Vist i llegit
I si a Barcelona la música sonava al Cruïlla i a molts altres racons del país, a Gandia s'acomiadava Zoo. De la importància de la banda va escriure Jordi Bianciotto al nostre diari. Però el periodista i escriptor Paco Cerdà va tenir, per al Quadern de El País, una llarga conversa de comiat amb Panxo, el líder de la banda, escrita en deu actes. S'esplaiava explicant per què ho deixen en el millor moment i, ell que va estudiar filosofia, exposava la seva filosofia de vida, que és ben senzilla. Si tornen, serà diferent: "No vull tornar a viure com fins ara: pendent de tot. Entrant cada dia, cada dia durant un any, veient com va la venda d’entrades al Wizink. Voldria pujar a la furgo, assajar i cantar; i la resta del temps pensar el mínim en el projecte. I no tinc clar si seré capaç d’això", explica el cantant.
El nom propi
Una imatge va impactar ahir el món. El candidat republicà a la presidència dels Estats Units, el populista Donald Trump (Nova York, 1946), va ser tirotejat durant un acte de campanya. És evident que l'intent d'assassinat (l'autor va ser abatut) tindrà impacte, també electoral. I segurament el candidat, favorit a les enquestes pels símptomes de debilitat de Joe Biden, en sortirà encara més reforçat. Pep Martí n'ha escrit aquesta anàlisi.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.