El 2024 ha estat un any molt carregat d'esports. És el que sol passar quan coincideixen els Jocs Olímpics i l'Eurocopa en un sol estiu. A casa nostra, però, l'any futbolístic ha estat marcat per la cara i creu al Barça: mentre el masculí ha passat un any molt dur que ara intenta superar, el femení ha tornat a guanyar-ho tot.
Per altra banda, també ha estat un any de retirades sonades com la de Rafa Nadal i retorns com el de Marc Márquez, I és que el 2024 ha estat un any de contrasts pel que fa a l'esport. Tot plegat fa que sigui molt difícil resumir-lo i no deixar-se algun esdeveniment rellevant o algun nom propi. De totes maneres, a Nació n'hem seleccionat deu que han marcat el curs.
L'adeu complex de Xavi
El 2024 ha estat especialment difícil a can Barça, amb Xavi Hernández com a protagonista. L'any començava amb el projecte desfent-se per complet i amb l'entrenador anunciant que plegava a finals de temporada. Un relleu que es va convertir en especialment traumàtic per les anades i vingudes des dels despatxos. La directiva de Joan Laporta va pressionar durant mesos perquè el terrassenc es quedés malgrat tancar la temporada sense títols i amb un joc pobre, i quan va donar el vistiplau, el president va dir que ja no el volia. Aquella crisi la vam explicar a Nació amb la sèrie d'entrevistes i anàlisis "El Barça, al divan".
El 0-4 del Barça de Flick al Bernabéu
Si Xavi ha estat la creu, Flick ha estat la cara. Ningú ho hauria dit, però l'alemany ha aterrat al Camp Nou a peu dret, com si hi hagués nascut, a diferència del seu predecessor. El 0 a 4 al Bernabéu és, juntament amb la victòria per 4 gols a 1 contra al Bayern a la Lliga de Campions la mateixa setmana, el màxim exponent del seu èxit (i de la idea de joc). El feu blanc va assistir a una classe magistral de com pressionar i tirar la línia del fora de joc, i va veure com l'estrella milionària de Kilian Mbappé quedava inhabilitat de manera permanent. Un doblet de Lewandowski, un gol de Lamine Yamal i un altre de Raphinha, tots a la segona part, van segellar una victòria per marcar perfil en una nova nit per a la història dels blaugranes.
Lamine Yamal lidera Espanya cap a l'Eurocopa
Alemanya va veure néixer una estrella -com a mínim una- aquest estiu. El de Lamine Yamal és el nom propi de l'Eurocopa del 2024 que va guanyar la selecció espanyola contra tot pronòstic. Amb només 17 anys, que va fer durant el transcurs del torneig, el de Mataró es va consolidar com un dels millors jugadors del planeta i un futbolista cridat a marcar una època. El seu cas és paradigmàtic per descriure el de La Roja, que va superar les grans seleccions (Alemanya, França i Anglaterra) sense grans figures i amb un entrenador desconegut.
La Lliga de Campions femenina del Barça
El domini del Barça en el món del futbol femení és incontestable i, d'entre tots els arguments, el més clar és que ha guanyat les dues darreres Lligues de Campions. Liderades per la també bicampiona de la Pilota d'Or, Aitana Bonmatí,les de Jonathan Giráldez van obtenir el maig passat la revenja a la final amb una victòria clara per 2 gols a 0 contra l'Olympique de Lió, el botxí de les doloroses finals del 2019 (1 a 3) i el 2022 (1 a 4). San Mamés es va tenyir de blaugrana i Aitana i Alèxia van imposar la seva qualitat per tornar a portar l'orelluda cap a Barcelona.
Jocs Olímpics de París
Els Jocs Olímpics de París seran recordats pel retorn de Simone Biles a l'Olimp de la gimnàstica artística, el rècord mundial de "Mondo" Duplantis al salt de perxa, el protagonisme descafeïnat de Noah Lyles a l'atletisme i la presentació en societat del nou ídol francès, el nedador Léon Marchand. També, però, per les polèmiques amb l'organització, amb un riu Sena contaminat i esportistes intoxicats, i amb una ciutat olímpica deficient i campions olímpics dormint als parcs públics de la ciutat. Tot, un any més, sense el combinat del Comitè Olímpic Rus -ni el bielorús-, vetats per la invasió d'Ucraïna.
Retirada de Rafa Nadal
2024 ha estat l'any de la retirada d'un dels grans esportistes espanyols. Rafael Nadal i Parera deixa enrere una carrera plena d'immensos moments sobre la pista: dictadura absoluta en el Roland Garros, combats inigualables amb els seus rivals (Federer, Djokovic, Murray, Soderling...), el domini del circuit ATP o els Grand Slams. Malgrat gaudir d'una imatge pràcticament intocable a escala esportiva, el de Manacor també ha estat protagonista de polèmiques, controvèrsies i escàndols financers al llarg de la seva trajectòria.
La Copa Amèrica a Barcelona
De la Copa Amèrica de vela a Barcelona tothom n'ha parlat aquest 2024. Mai s'havia parlat tant d'aquest esport a la societat catalana. No es pot dir, però, que tothom hagi vist com a mínim una de les regates al Port ni que l'Emirates Team New Zealand, el guanyador de l'edició d'enguany, sigui un gran conegut a la ciutat. La Copa Amèrica ha centrat els debats entorn l'aposta per la internacionalització de Barcelona i la promoció de l'economia blava, d'una banda, i la inversió de capital públic en un esdeveniment que no ha aconseguit atraure tota l'atenció que s'havia previst. Sigui com sigui, l'Ajuntament defensa que s'han complert els objectius, però ha renunciat a invertir més diners per mantenir el certamen a la ciutat comtal.
Tadej Pogačar fa història del ciclisme
No és agosarat dir que la temporada de Tadej Pogačar es pot considerar una de les millors actuacions individuals de la història del ciclisme. L'eslovè s'ha emportat el Tour de França i el Giro d'Itàlia guanyant sis etapes a cada competició, a més del Mundial i de la Lieja-Bastogne-Lieja, un dels "Monuments del ciclisme". Cap esportista fins ara havia aconseguit aquest quartet de títols en una sola temporada. I tot plegat amb un domini pràcticament insultant que, amb només 26 anys, apunta a l'inici d'una llegenda de l'esport.
El retorn de Marc Márquez
Els fans del motociclisme han vist aquesta temporada el retorn del campió. Marc Márquez va fer un gir de volant a la seva carrera amb la marxa d'Honda, i el resultat ha estat molt positiu. El tro de Cervera ha guanyat tres carreres -després de tres anys sense fer-ho- i ha pujat set cops més al podi, cosa que li ha suposat la tercera posició al Mundial que ha guanyat el madrileny Jorge Martín. Però això no és tot: ha fitxat per l'equip Ducati Corse competirà amb una moto per poder ser campió de nou.
Max Verstappen és intractable
En un dels anys més igualats que es recorden recentment a la Fórmula 1, Max Verstappen ha tornat a demostrar perquè és ja una llegenda de l'esport amb només 27 anys. L'holandès ha aconseguit el seu quart Mundial consecutiu amb un Red Bull que aquest any no ha estat el dominador absolut, amb un ritme inferior a McLaren i Ferrari durant la majoria del campionat. Però a Verstappen tant li ha fet. És una bèstia competidora i ha batallat cada punt com si fos l'últim, imposant-se finalment amb cert marge davant Lando Norris o Charles Leclerc. L'holandès ja només té per davant Fangio, Hamilton i Schumacher en l'Olimp de la Fórmula 1.
