Els Jocs de París s'acaben aquest diumenge i, com no podia ser d'altra manera, l'olimpisme ha tornat a deixar moments únics vistos per milions de persones a tot el planeta. A Nació, durant la celebració de la competició, hem fet una retrospectiva històrica en homenatge a aquells atletes que han transcendit gràcies al seu paper en la cita olímpica. De Jesse Owens a Simone Biles, aquestes són les quinze estrelles olímpiques.
Jesse Owens
Pocs Jocs Olímpics han estat tan premonitoris com els que va acollir Berlín el 1936. La tossuderia del COI, que havia elegit el país amfitrió abans de l'arribada d'Adolf Hitler al poder, va portar el món a fer el joc a un règim racista tot i les moltes reticències. Si bé, l'atleta nord-americà negre Jesse Owens va espatllar la festa nazi i va obligar el dictador a presenciar les seves quatre medalles d'or.
Larisa Latynina
Abans que Michael Phelps decidís posar la marca estratosfèrica de 28 medalles olímpiques, va haver-hi una dona que va ostentar aquest rècord durant 48 anys i que avui dia encara és reconeguda com la segona esportista més llorejada en la història dels Jocs. Es tracta de Larisa Latynina, la primera gran estrella de la gimnàstica artística.
Muhammad Ali
Qui és probablement el boxejador més important de la història també té un moment olímpic a la seva trajectòria, encara que potser no és tan coneguda com la resta de la seva carrera. Muhammad Ali, quan encara era conegut sota el seu nom real de Cassius Clay, va pujar al primer graó del podi d'uns Jocs.
Bob Beamon
Que el salt perfecte de Bob Beamon no sigui la imatge més icònica de Mèxic 1968 diu molt del que va passar en aquells Jocs Olímpics, marcats per la lluita contra el racisme. Però el salt de Beamon va ser un gran salt. Sis segons a l'aire, 8,90 metres de longitud i un rècord olímpic que gairebé 50 anys més tard no s'ha pogut batre.
Mark Spitz
Mark Spitz va haver d'esperar 36 anys perquè un altre nedador superés el seu rècord dels Jocs Olímpics de Múnic 1972. Set ors i set rècords mundials en set proves en uns Jocs perfectes pels quals encara se'l recorda. Per això i per un bigoti no menys perfecte. Un entrenador universitari li va prohibir deixar-se'l créixer i, des d'aleshores, es va convertir en el tret característic d'un atleta tan tossut com brillant.
Nadia Comăneci
Un dels moments més emblemàtics de la història dels Jocs Olímpics és sense dubte el primer deu de la història a la gimnàstica artística. Era un 18 de juliol de 1976 quan una Nadia Comăneci de només 14 anys va fer una actuació a les barres asimètriques de Montreal que va trencar tots els esquemes. Ni el marcador estava preparat per aquella nota i va haver de projectar un "1,00" que va sembrar els dubtes entre els assistents i que en realitat era la millor nota possible.
Carl Lewis
La llegenda de Carl Lewis és només equiparable a la de dos velocistes olímpics: Jesse Owens i Usain Bolt. En el cas de Lewis, però, va molt més enllà encara que els rècords en atletisme ja li hagin passat per sobre. Els Jocs de Los Angeles el van catapultar al món, en un estiu de 1984 en què va ser considerat el millor esportista de tot el planeta. Seül, Barcelona i Atlanta el consoliden com un dels millors de tots els temps. Nou ors, només una plata, i quatre rècords mundials el situen a l'Olimp de l'esport.
Birgit Fischer
Només hi ha tres persones en tota la història que puguin dir que hagin guanyat un or en fins a sis edicions dels Jocs Olímpics. Una d'elles és Birgit Fischer, reconeguda com una de les millors piragüistes i que va passar de ser major de l'exèrcit a guanyar un total de 12 medalles entre el 1980 i el 2004.
Ben Johnson
Si la majoria de moments inoblidables dels Jocs són per fites dels seus competidors, la història de Ben Johnson és ben diferent. L'atleta canadenc arribava a la cita olímpica de Seül del 1988 amb l'objectiu de vèncer el seu gran enemic, Carl Lewis. I ho va fer, però a costa de protagonitzar un dels moments més impactants i tristos que es recorden a la història de l'esport.
El Dream Team
Els Jocs Olímpics de Barcelona van ser l'escenari de grans gestes. Una de les més destacades es va viure al Pavelló Olímpic de Badalona. Després de la desfeta de 1988, els Estats Units en van tenir prou. La norma restrictiva que només podien dur jugadors universitaris per competir en escenaris olímpics de bàsquet (per la diferència de nivell entre l'NBA i la resta de països) va ser revocada. És, llavors, quan van convocar un equip llegendari. Anomenat Dream Team, la selecció dels EUA de bàsquet de 1992 és considerada el millor equip esportiu de tots els temps.
La generació d'or del waterpolo espanyol
Les llàgrimes de Manel Estiarte, Pedro García Aguado, Jesús Rollán, Miki Oca i companyia van fer pujar el nivell de l'aigua a la piscina Bernat Picornell de Montjuïc quan, després de tres pròrrogues, els italians es van acabar enduent l'or a la final de waterpolo dels Jocs Olímpics de Barcelona '92. El resultat final: un dolorós 8 a 9. Si bé, l'anomenada generació d'or va aconseguir la revenja quatre anys després, a Atlanta '96, en el que és l'únic or olímpic del waterpolo espanyol.
Usain Bolt
L'ésser humà evoluciona constantment i sempre és capaç de trencar els seus límits. Quan alguns dels millors velocistes de la història com Jesse Owens o Carl Lewis pensaven que mai algú podria arribar al seu nivell de qualitat i de velocitat, va aparèixer Usain Bolt i, almenys fins avui dia, és la persona més ràpida de la història.
Michael Phelps
El 17 d'agost de 2008, Michael Phelps va reescriure la història olímpica. Amb la victòria a la final dels 4x100 estils, es va penjar la vuitena medalla en uns mateixos Jocs i va superar el seu compatriota Mark Spitz, que 36 anys abans n'havia aconseguit set a Múnic '72. Van caldre gairebé quatre dècades per desbancar el fins aleshores millor nedador de la història i no es preveu que en calguin menys per repetir la gesta.
Leo Messi
De Leo Messi ja s'han esgotat tots els adjectius possibles per definir qui és el millor futbolista de tots els temps. 44 títols durant la seva carrera -35 dels quals amb el Barça- el coronen com el jugador més llorejat de la història, però abans de tot això l'argentí també va viure el seu moment olímpic que seria el preludi de la seva exitosa carrera.
Simone Biles
Simone Biles és la personificació de l'or. Fins i tot abans dels Jocs de Rio del 2016, que la van catapultar al panorama internacional, tots els ulls ja estaven posats en ella. Aleshores, la gimnasta artística nord-americana va aconseguir posar el seu nom a la llista de les poques atletes que han aconseguit quatre medalles d'or en unes olimpíades i des d'aleshores no ha fet res més que engrandir la seva llegenda.
