La convocatòria d'eleccions va coincidir amb el pitjor moment de la sequera. Malgrat que la crisi hídrica ha millorat substancialment, la legislatura es va acabar amb molts deures pendents. En són molt crítics des del Futur és Ara, una aliança d'entitats ambientalistes liderada per Renovem-nos, Oikia i Greenpeace, que ha aprofitat el moment polític d'impàs per posar els deures al futur Govern.

Més enllà d'un departament fort amb rang de vicepresidència

Fa setmanes que des del sector ambientalista es demana que el nou Govern tingui un Departament de Medi Ambient fort -que deixi de compartir competències ni amb Territori ni amb Agricultura-. A més, reclamen que tingui rang de vicepresidència per tal de marcar la prioritat de les polítiques contra la crisi climàtica i de biodiversitat així com evitar contradiccions amb altres departaments.

El Futur és Ara ha aprofitat l'acte públic d'aquest dissabte -que ha aplegat unes 200 persones al Hub Social de Barcelona- per insistir en aquesta qüestió. "Quan es tracta de concretar compromisos, voluntats, lleis i plans en accions efectives, Catalunya sembla incapaç d'avançar i el consens que s'ha formulat públicament o per escrit esdevé impossible a la pràctica", ha assegurat Fernando Fernández, portaveu de Greenpeace Catalunya.

Una de les qüestions que el nou Govern haurà d'entomar és com accelerar la transició energètica. Catalunya només produeix un 15% de l'electricitat amb fonts renovables -lluny del 30% mundial o del 51% de l'estat espanyol- i els parcs eòlics i solars en funcionament representen un 26 i un 9%, respectivament, dels objectius fixats per al 2030. "Clama al cel que es tardin 580 dies a publicar els projectes eòlics al DOGC i, una vegada assolida l'aprovació prèvia, les comissions d'Urbanisme tardin 200 dies més a donar el permís de construcció", ha destacat Pere Roura, catedràtic emèrit de l'UdG i membre de Renovem-nos.

En aquest sentit, les entitats del Futur és Ara s'han fet seva la carta impulsada per sis investigadors catalans de prestigi internacional liderats pel catedràtic Jaume Terrades i que han secundat les universitats públiques catalanes, centres de recerca com el CREAF i institucions com l'ICHN. "Parafrasejant els autors de la carta, la pregunta que cal fer-se és què més ha de passar perquè algú es posi al timó de la transformació verda del país", ha afirmat el portaveu de Greenpeace.

30 mesures per accelerar la transició energètica

Per complir amb els objectius del Govern plasmats a la Proencat, Catalunya hauria de tenir el 2030 un total de 15.000 MW renovables. "Fins a final de la dècada, s’ha de multiplica per quatre la potència eòlica instal·lada i per 14 la fotovoltaica", assenyala Pere Roura.

Joan Herrera, membre d'Oikia i exdirector general de l'IDAE, no veu impossible recupear el temps perdut. Això sí, lamenta com la burocràcia llastra la transició energètica. Dels 1.700 MW eòlics en tramitació, per exemple, un 20% han perdut els drets de connexió i un 25% ho podrien fer en els pròxims mesos. En el cas de la solar fotovoltaica, dels 1.500 MW autoritzats, almenys un terç encara esperen la llicència d'Urbanisme.

Per tot plegat, el Futur és Ara presenta un plec de 30 mesures per agilitzar la tramitació de la transició energètica i la descarbonització que demanen al nou Govern que assumeixi:

• Un fons a favor de l'electromobilitat que beneficiaria especialment els sectors amb major ús del vehicle.
• Un fons per a l'electrificació dels usos tèrmics, que es finançaria amb una nova fiscalitat sobre les calderes de gas i fuel.
• L'aprovació del pla sectorial territorial de les energies renovables -el conegut PLATER- amb la definició de les zones d'acceleració renovable fruit d'un procés participatiu.
• Un decret de projectes de prioritat energètica, amb consens i retorn al territori i tramitació accelerada.
• Finestreta única per agilitzar els tràmits administratius de renovables
• Afavorir models de xarxes tancades quan hi hagi excedents renovables
• L'aposta per la repotenciació dels vells parcs eòlics: mantenir la mateixa potència amb menys aerogeneradors.
• Fixar un objectiu de descarbonització del 100% del sector públic amb seu a Catalunya l’any 2030.

Un gran hub de recerca sobre canvi climàtic

La recerca a Catalunya sobre canvi climàtic es reparteix en multitud de centres, xarxes i institucions. De fet, l'organigrama és tan complex que costa d'entendre. Per solucionar-ho, El Futur és Ara reclama al futur Govern que es posi mans a l'obra per crear un gran hub de recerca.

L'encarregada de presentar el projecte ha estat l'economista Mar Reguant, recentment guardonada amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove i que, entre altres, va formar part del consell assessor a Emmanuel Macron.

Es tracta del Clúster de Monitorització i Resposta a l'Emergència Climàtica. "Que el nou Govern compti amb els investigadors, però fem-ho de manera ordenada", ha assenyalat Reguant. En aquest sentit, es pretén retallar la distància entre les polítiques públiques i els compromisos establerts, però també en la desconnexió que existeixen entre els diversos organismes de recerca.