Decreixement? Parlem-ne

«Els límits biofísics obliguen a abandonar el creixement sense límit o la innovació és suficient per superar la crisi climàtica?»

Subscriu-te a Impacte: la newsletter sobre emergència climàtica

27 d'abril del 2024

Reconec que la paraula decreixement sempre m'ha generat una barreja de temença i rebuig. Ara i fa vint anys, quan en plena carrera Serge Latouche era un personatge que generava fascinació entre part del meu entorn. Crec que té lògica: si hem associat el nostre benestar a com evoluciona PIB, qui es pot sentir atret per qui advoca per replantejar la lògica del creixement sense fi?

Evidentment, és una qüestió molt complexa, que humilment haig d'assumir que em supera. Una complexitat que no es pot resumir en lemes -a favor i en contra- i que requereix més debat que estirabot.

S'ha vist aquests dies arran de la notícia que hem explicat a Impacte: l'Ajuntament de Girona és la primera administració de Catalunya i del conjunt de l'Estat a explorar el decreixement. Ho faran, entre altres, de la mà de l'Associació Research and Degrowth, que agrupa alguns dels investigadors més punters en la matèria, la majoria dels quals vinculats a l'ICTA-UAB.

N'he pogut parlar amb en Sergi Cot, regidor d'Acció Climàtica de l'Ajuntament de Girona. Això és el que m'ha explicat:

“Cal trencar la por. El decreixement no és tornar a les cavernes”.
“El decreixement ja és una qüestió més biofísica que ideològica”.
“En moltes qüestions als anys 90 eren més sostenibles que ara”.

Té sentit convertir Girona en un banc de proves de les polítiques de postcreixement -concepte que està prenent més volada els darrers anys- a escala municipal? El temps ho dirà. En tot cas, formar part de les institucions no només ha de servir per fer la gestió més eficient dels recursos públics sinó també com a motor de canvi social. Ho hem vist en feminismes, drets LGTBI, salut o, evidentment, en l'àmbit ambiental.

Ara, que estem en període electoral, no seria un mal moment perdebatre-ho amb calma. Els límits biofísics de planeta -i de Catalunya- obliguen a abandonar el creixement sense límit o, com es defensa des de posicions liberals, la innovació serà suficient per superar l'actual escenari d'emergència. La crisi climàtica i de biodiversitat se soluciona amb més planificació o més mercat? El desenvolupament sostenible és una bona idea que s'ha utilitzat malament fins a fracassar? És compatible posar fre al creixement econòmic amb una política expansiva en favor dels serveis públics? En definitiva. Decreixement? Parlem-ne.

Una consellera ambientòloga?

El Col·legi Oficial d'Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) celebra aquest dissabte els 20 anys amb una jornada a Vila-seca. A banda d'una àmplia representació de la professió, comptarà amb la intervenció del conseller David Mascort, així com d'alguns ambientòlegs que ocupen llocs de responsabilitat a l'administració com ambientòlegs Samuel Reyes (ACA), Mireia Boya (Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic), Marta Morera (ICAEN) o Arnau Queralt (CADS).

Aquests exemples -també els de Marc Vilahur (Polítiques Ambientals), Leo Bejarano (Oficina del Canvi Climàtic) o fins i tot el director general de la Policia- mostren que, superada la consolidació, aquest perfil té una capacitat de lideratge i de transversalitat molt notable. Ho assenyala Mons Badia, presidenta del COAMB, en una entrevista on considera que és “qüestió de temps” que un conseller de la Generalitat sigui ambientòleg o ambientòloga.

“És un moment de gran demanda causada per la rellevància del sector i no esperem cap declivi”.
“Catalunya no es pot permetre no disposar d'una conselleria específica per a les polítiques ambientals”.
“Hem d'assumir més esperit crític davant del greenwashing i les falses solucions, però també resiliència i creativitat”.