Acaba l'estiu (climàtic) i tornen les rutines. També el butlletí Impacte després d'unes setmanes de desconnexió. Aprofito aquestes línies per fer balanç d'uns mesos de canícula que a casa nostra han estat relativament suportables, més enllà de rècords puntuals com els primers 40 ºC a Barcelona.
El balanç oficial del Meteocat és d'un "estiu càlid i amb una precipitació irregular". Efectivament, les temperatures han estat superiors a la mitjana, però a bona part del país no s'han registrat valors tan extrems com el 2022 i 2023. A més, hi ha un efecte psicològic -que no fisiològic-: assumim la calor intensa com a part d'una nova normalitat.
Al conjunt del planeta, en canvi, ha estat l'estiu més càlid mai registrat. El juny va ser rècord, el juliol es va situar en la segona posició absoluta i l'agost va igualar el valor del 2023. Els vuit primers mesos de l'any, de fet, es mantenen 1,64 ºC per sobre de l'era preindustrial i el projecte Copernicus assenyala com a força probable que el 2024 superi el 2023 com a any més calorós.
Amb aquest planeta sobreescalfat, si alguna regió com la nostra viu dies tardorals, s'ha de compensar en altres zones. És el cas d'Escandinàvia que està patint temperatures anòmales: Suècia i Noruega han superat els 30 ºC per primera vegada un setembre.
Més enllà de les dades puntuals, la tendència està clara. Ho mostra l'estudi de la UPC que s'ha presentat aquesta setmana en el marc del Congrés Internacional de Meteorologia. A partir de l'anàlisi dels darrers 50 anys, projecta per a mitjan segle com serà la temperatura, la precipitació i els períodes de sequera.
Els resultats no sorprenen -més calor, menys pluja i molt més mal repartida-, però una vegada es creuen amb la classificació tradicional de climes proporcionen un titular cridaner: Catalunya passarà del mediterrani (temperat) a l'estepari (semiàrid).
La investigació no té en compte la realitat de cada comarca o vall del nostre país, però sí que torna a posar de manifest la descompensació entre les noves condicions climàtiques i la realitat preexistent. Passa en les edificacions -un dels motius de preocupació dels autors de l'estudi- com també en el paisatge, en un context en un context la superfície forestal s'ha expandit i densificat com mai per l'abandonament de les activitats primàries.
Adaptar els boscos al nou clima és una necessitat imperiosa: aquest estiu hem tornat a esquivar la bala dels megaincendis, però els exemples d'altres regions mediterrànies ens haurien de fer reaccionar.
Inundats de plàstic
La comunitat internacional hauria de signar aquesta tardor el primer Tractat Global dels Plàstics. Corea del Sud acollirà el novembre la cinquena i última ronda de negociacions que haurien de desembocar en uns acords que permetin reduir la generació d'aquesta tipologia de residus. Un estudi publicat aquesta setmana a Nature mostra la magnitud del problema.
- Anualment s'aboquen al medi uns 52 milions de tones de plàstic (dels 450 que es produeixen).
- Aquesta quantitat permetria fer la volta al món 1.500 vegades.
- El 43% s'aboquen en forma sòlida i el 57% es cremen incontroladament.
- 1.200 milions de persones no disposen de servei de recollida d'escombraries.
- L'Índia és el país que més n'aboca: 9,3 milions.
Aquesta setmana també ha estat notícia
La volta al món en quatre notícies
- Austràlia pot endarrerir l'anunci de l'objectiu climàtic de 2035 fins al febrer a l'espera del resultat de les eleccions nord-americanes (llegit a The Guardian).
- Els ultres d'Alternativa per Alemanya, antiimmigració i euroescèptics, però també negacionistes del canvi climàtic i contraris a l'energia eòlica (llegit a Semafor).
- Un programa a França premia amb més dies de vacances els qui optin pel tren com a "vacances responsables" (llegit a Le Monde).
- El Banc Mundial xifra en 400 milions els estudiants afectats pel tancament de les escoles a causa de la crisi climàtica des del 2022 (llegit a El País).
🙏 Gràcies per llegir-me! Fins a la setmana vinent!