La calor sembla que per fi ha afluixat. L'agost començarà amb temperatures de ple estiu, però lluny dels registres extrems d'aquesta setmana, considerat el final de juliol més càlid (almenys dels darrers 20 anys). La màxima més elevada van ser els 43,2 ºC de Cabanes, a l'Alt Empordà, una temperatura que fins fa un any s'hagués situat a tocar del rècord històric -els 43,8 ºC del juny de 2019 a Alcarràs-, però que després del brutal episodi del juliol passat, en prou feines arriba al top 20.

Més enllà de l'anècdota numèrica, ens comencem a "acostumar" a aquests registres. El llindar dels 40 ºC enguany va tardar -fins al 19 de juliol no va caure el primer-, però des d'aleshores ha estat habitual acostar-s'hi o superar-lo la major part dels dies. Històricament, era un registre molt difícil d'assolir a Ponent -i també a part de les Terres de l'Ebre i de la Catalunya Central-, i en els darrers anys no només s'ha fet més recurrent sinó que s'ha generalitzat geogràficament.

L'exemple més clar és el rècord històric del dimarts a passat a Barcelona. L'estació manual de l'Observatori Fabra va registrar uns 40,0 ºC rodons, inèdits en 110 anys de mesures. El responsable d'aquest punt de referència meteorològic és l'Alfons Puertas. Tot i advertir que un extrem no valida l'impacte del canvi climàtic, ens destacava aquesta dada: set dels onze rècords mensuals s'acumulen entre el 2022 i el 2024 (i nou en els darrers cinc anys). El Meteocat, per la seva banda, xifra l'augment de temperatura del conjunt de Catalunya en 1,9 ºC en només set dècades.

Temperatures més altes a Catalunya

40 graus -o mínimes de 25 nit rere nit- no són normals. Per afrontar-ho des d'un punt de vista estrictament local hi ha tres opcions. Es pot passar de tot i tancar-se a casa amb l'aire condicionat a tot drap -això sí, cal tenir en compte que la calor extrema va per barris i que és un factor més de desigualtat-, o negar l'evidència -aquests dies, unes xarxes cada vegada més polaritzadores difonen els missatges de personatges que arriben a assegurar que aquestes temperatures són falses-.

La tercera seria admetre la realitat que episodis com el d'aquesta setmana seran més intensos i recurrents i que cal adaptar les ciutats a aquest nou escenari. Augmentar el nombre de refugis climàtics, però sobretot comprovar que siguin efectius. Naturalitzar per reduir l'efecte illa de calor. Rehabilitar els edificis -especialment els dels barris més vulnerables- amb per augmentar el confort tèrmic i l'eficiència energètica, entre moltes altres mesures.

Malgrat que es tiren endavant iniciatives tant a Barcelona com al conjunt de Catalunya, segurament són molt tímides i sense poder abordar la magnitud del repte. Ho expressava Jorge Olcina Cantos, catedràtic d'Anàlisi Geogràfic Regional a la Universitat d'Alacant, en aquesta interessant entrevista: "Lamentarem no haver aprofitat els fons europeus per adaptar-nos al canvi climàtic". Queda dit.

.

Un pla per reduir la contaminació, per fi

El Govern va aprovar dimarts in extremis -probablement l'últim consell executiu presidit per Pere Aragonès- l'esperat pla de qualitat de l'aire. Un document que arriba amb retard, causat principalment per les pressions per rebaixar l'exigència de les ZBE. De fet, finalment no es prohibirà l'accés als vehicles amb etiqueta groga fins al 2028.

Es proposen uns objectius de reducció dels contaminants a mig camí dels que la Unió Europea ha fixat per al 2030.

Per fer-ho, s'han inclòs mesures com:

• ZBE a municipis de més de 20.000 habitants.
• Recuperar els peatges a les autopistes i estudiar-lo per entrar a les ciutats.
• Augmentar a 44% les matriculacions de vehicles zero emissions.
• Reduir les emissions de tots els sectors industrials.

I en cas d'episodis de contaminació, que seran més freqüents:

• Recomanar el teletreball.
• Limitar la circulació de taxis.
• Recomanar reduir la velocitat a 80 km/h.
• Prohibir a les indústries els processos més contaminants.

La volta al món en quatre notícies

1. La calor extrema que abrasa els Jocs Olímpics de París, impossible sense l'escalfament global segons una anàlisi d'atribució (llegit a The Guardian).
2. Sorpasso renovable a Europa: la solar i l'eòlica superen els combustibles fòssils (llegit a El País).
3. Alemanya obre la seva nova autopista per a bicicletes. Entra en servei el primer tram d'una xarxa de carrils de gran capacitat per unir el centre de Múnic i els suburbis (llegit Frandroid).
4. Els donants climàtics es bolquen en Kamala Harris després de ser dels sectors més reticents a col·laborar amb la candidatura de Joe Biden (llegit a Semafor).

🙏 Gràcies per llegir-me! Ens retrobem al setembre!