El canvi climàtic i la sequera-i, per tant, la gestió que se'n fa des de l'administració- preocupen els catalans. Almenys això diu l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic durant el març, que fixava aquesta carpeta com a principal maldecap per als ciutadans. Així ho expressaven un 15% dels enquestats, segurament condicionats pels primers mesos de 2024, en què el debat de les restriccions per sequera va ser ben present. Les pluges d'aquest abril han mitigat les urgències, per bé que el de l'emergència climàtica és i serà una preocupació recurrent.
El Govern, doncs, té elements suficients per saber que les decisions preses sobre la sequera tenen impacte i també en són conscients els partits de l'oposició. Sigui per consciència ambiental o per pur interès polític —o per la suma de les dues motivacions—, els partits havien exigit una resposta més determinada a l'executiu, amb missatges ben dispars. Algunes formacions posant èmfasi en la necessitat de millorar la planificació i, d'altres, centrant el focus en l'obligació d'actuar amb coherència davant l'emergència climàtica. ERC, amb solitud parlamentària, ha patit durant la legislatura, perquè li ha costat teixir un relat que fes creïble la "transformació verda" verbalitzada per Pere Aragonès. Una aspiració de canvi distorsionada per debats paral·lels com els del Hard Rock, que han deixat el Govern en terreny de ningú.
L'executiu ha pres decisions rellevants aquesta setmana, pensades per tenir un estiu tranquil i evitar restriccions d'aigua a la tardor, en el cas que no plogui en els pròxims mesos de manera abundant. La primera, l'opció d'omplir i obrir piscines privades i comunitàries al públic sempre que es cataloguin com a refugis climàtics. Se n'ha delegat la responsabilitat als ajuntaments, fins al punt que ara és difícil determinar si finalment serà una mesura efectiva. És difícil d'imaginar comunitats de propietaris organitzant-se per coordinar l'entrada de banyistes a una piscina privada o sufragar-ne despeses, per exemple, amb la contractació de socorristes, problemes ja exposats per alguns ajuntaments crítics amb la mesura governamental. Mala peça al teler si es mou fitxa en plena precampanya i s'acumulen els interrogants.
La segona i la tercera mesura anunciades per l'executiu en els darrers dies no generen tants dubtes —persegueixen l'estalvi d'aigua i evitar noves restriccions—, per bé que modifiquen els plans que havia verbalitzat fins ara la Generalitat i han emergit en la prèvia de les eleccions. Les limitacions de consum d'aigua als turistes, equiparades a les aplicades al conjunt de la població, ja havien estat reclamades per una part de l'oposició al Parlament. I la utilització de dessalinitzadores a Barcelona i l'Alt Empordà permet assegurar-se mesos de tranquil·litat a un preu més baix que el trasllat de grans quantitats d'aigua en vaixell des de Sagunt, per molt que el govern espanyol n'abonés part del cost. La solució dels vaixells mai va convèncer el Govern i l'alternativa de les dessalinitzadores s'havia treballat discretament. El cop de timó en les actuacions s'ha conegut a tocar de la campanya electoral.
La instal·lació flotant que s'habilitarà al port de Barcelona, que costarà 100 milions d'euros a la Generalitat i podria estar operativa a la tardor, podria gener 14 hectòmetres cúbics en un any, l'aigua que consumeix la capital catalana durant dos mesos. A l'Ajuntament, tot i sortir-ne beneficiat, no li ha agradat no tenir-ne un coneixement previ. I les 12 dessalinitzadores mòbils per a l'Alt Empordà, amb un cost de 10 milions a compartir entre l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el Consorci de la Costa Brava, permetran assegurar la campanya d'estiu en un territori amb pressió turística que ja està situada en fase d'emergència 2. Les actuacions atenen el curt i mig termini, a l'espera de les grans obres projectades a la Tordera i el Foix. Cap govern les va preveure amb prou antelació.
El problema per a l'executiu d'Aragonès, proactiu en propostes com a candidat, és que els últims passos fets per combatre la sequera s'empastifen de regust electoral. Pel moment en què s'han comunicat i perquè costa de discernir quins anuncis s'han fet només amb imperiosa vocació de servei.
- Entre l'erosió del PNB i el «retorn» d'ETA en campanya: claus d'unes eleccions històriques; per Pep Martí
- Acord amb l'Estat pel referèndum i totes les competències en immigració: què diu el programa d'ERC?; per Carme Rocamora
- Sánchez acompanyarà Illa per obrir i tancar la campanya electoral del PSC; per Bernat Surroca
- La veu de Nació: «Refer ponts amb Foment»; per Oriol March
- Opinió: «Regular l’habitatge: el mirall portuguès»; per Marta Ribera
El passadís
Laura Borràs no sembla cridada a tenir un gran paper a la campanya de Junts, a diferència del que va passar fa tres anys, quan era la cap de llista efectiva. La presidenta del partit i els seus afins passen hores baixes. És, en canvi, una incògnita el protagonisme que acabarà tenint el gran fitxatge de Puigdemont, l'empresària Anna Navarro, que va de número 2 a la llista. Per ara no ha concedit entrevistes ni ha fet rodes de premsa, i tampoc ha participat en debats (va sorprendre que, atès el seu perfil, el partit no l'enviés al de Pimec i optés per Josep Rull). A Junts l'han preservada i només ha fet una conversa amb Carles Puigdemont, que va crear un cert rebombori a xarxes després que, entre altres coses, expliqués que feia venir directius americans a Barcelona que s'hi acabaven comprant pisos en un moment en què es lamenta l'encariment de preus que això provoca. Navarro sí que ha passejat pel país amb diversos dirigents del partit.Dimecres ella i Borràs ho van fer pels entorns de la catedral de Barcelona. Poc després la presidenta de Junts va protagonitzar un acte amb l'ANC de les Corts.
Vist i llegit
Aquest dimecres publicàvem un article per desconstruir l'ideari xenòfob de Sílvia Orriols i Aliança Catalana, formació que persegueix obtenir representació al Parlament el 12-M a partir d'un discurs contrari a la immigració. Amb l'ajuda de dades i bibliografia, rebatíem falsedats pronunciades per l'alcaldessa de Ripoll, com que la majoria de migrants que arriben a Catalunya "no venen a treballar". Els missatges de les formacions d'ultradreta acostumen a col·lidir amb la realitat. Una realitat descrita, per exemple, en una anàlisi de la major enquesta laboral d'Europa, recollida en un treball conjunt d'El País, Lighthouse Reports, Financial Times i Unbias The News. Segons les dades publicades aquest dijous, a l'Estat, un de cada dos immigrants treballen per sota de la seva qualificació. El 54% dels treballadors d'origen estrangers amb estudis universitaris que viuen a l'Estat tenen feines per sota de la seva qualificació. Llegiu l'article, amb format interactiu, perquè val molta la pena.
L'imperdible
Ahir es va estrenar una nova edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi BCN Film Fest, amb la projecció de Casa en flames, una comèdia dramàtica dirigida per Dani de la Orden. El certamen, que s'allargarà fins al 26 d'abril, inclou 69 treballs i comptarà amb la presència de noms propis com Meg Ryan, J. A. Bayona, Mikael Persbrandt, Belén Rueda o Richard Linklater, que presentarà el seu últim film. El director nord-americà també rebrà el premi d'honor del festival a la gala de clausura. La seu principal de l'edició serà els Cinemes Verdi. Bon cap de setmana!
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.