La Diada de Sant Jordi arriba amb les estanteries ja plenes de llibres d'autors lleidatans. El 2026 està essent un any prolífic en la publicació d'obres d'autors de les comarques de Ponent. Diverses llibreries del territori com l'Argonauta de Balaguer, la Dalmases de Mollerussa o La Fatal i La Irreductible de Lleida fan les seves recomanacions.
"La Catalunya discoteca". Francesc Canosa (Comanegra)
L'editorial Comanegra publica aquest assaig que retrata la transformació social i cultural de Catalunya a través del fenomen de les discoteques, convertides en espais de llibertat, identitat i modernitat. Francesc Canosa combina memòria, periodisme i mirada crítica per explicar com la nit va esdevenir també un relat col·lectiu del país. El llibre ofereix una lectura àgil i suggeridora sobre una Catalunya menys institucional i més vital, marcada pel ball, la música i la cultura popular
"Collita glaçada". David Marín (DOP Pera de Lleida)
És una novel·la ambientada en un futur proper marcat pel col·lapse climàtic i social. La història segueix uns personatges que lluiten per sobreviure en un entorn rural dur, on les collites han fracassat i els recursos són cada cop més escassos. Amb un to inquietant i crític, l’obra reflexiona sobre la fragilitat del sistema actual i les conseqüències d’un món que ha ignorat els límits ecològics
"Sixena. Un foc que encara crema". Alberto Velasco (Pòrtic)
És una obra que explora la memòria històrica i el conflicte al voltant del monestir de Monestir de Sixena, símbol d’un patrimoni disputat.
A través d’una mirada literària i reflexiva, el relat aborda la tensió entre identitat, cultura i política, així com les ferides obertes pel trasllat d’obres d’art entre territoris. El “foc” esdevé metàfora d’un debat viu que encara avui encén passions i confrontacions.
"Sota la pell, un arbre". Joan Pena (Editorial Eclecta)
Entrellaça natura i identitat per explorar els vincles profunds entre l’ésser humà i el seu entorn. A través d’una prosa evocadora, el llibre segueix personatges que, marcats per ferides internes, busquen arrels i sentit enmig de la incertesa. L’arbre és creixement, memòria i resistència, allò que perdura sota la superfície de la vida.
"Les renúncies". Jordi Pàmias (Arcàdia Editorial)
Aquesta obra poètica reflecteix una mirada íntima i reflexiva sobre el pas del temps, la pèrdua i les decisions vitals que impliquen renunciar a somnis, ideals o etapes de la vida. A través d’un llenguatge sobri i evocador, el poeta construeix un univers marcat per la nostàlgia, la memòria i una certa acceptació serena de la realitat. Els poemes exploren el contrast entre les expectatives juvenils i la maduresa, mostrant com les renúncies formen part inevitable del creixement personal. També hi apareixen temes com la solitud, el record del passat i la consciència del límit del temps, tot amb una sensibilitat continguda però profunda.
"Hiperacusia". Mireia Aldabó (Pagès Editors)
A Hiperacúsia el so es converteix en metàfora de la sobreestimulació de la nostra societat accelerada, que no permet la introspecció i que ens allunya cada cop més d'escoltar el nostre cos, la nostra biologia, la nostra natura. El món actual és percussió constant, soroll perpetu, no aturar-se, avançar. Hiperacúsia ens proposa mirar endins: que hi trobaríem? Què ens diuen el cos, els sentits, el cervell? I quin paper hi té la relació entre la ciutat i la nostra escanyada natura en tot això?
"Terra prohibida". Manuel de Pedrolo (Comanegra)
En aquesta novel·la, Manuel de Pedrolo construeix un relat tens i inquietant situat en un espai simbòlic que reflecteix els límits imposats per una societat opressiva. La “terra prohibida” esdevé tant un lloc físic com una metàfora poderosa de la censura, la repressió i la negació de la llibertat individual. El protagonista es veu abocat a confrontar un entorn hostil i ple de restriccions, on travessar determinades fronteres implica desafiar normes establertes i assumir riscos profunds. A mesura que avança la narració, el conflicte entre obediència i rebel·lia pren força, i el personatge inicia un procés de presa de consciència que el porta a qüestionar l’ordre imposat.
"Bèsties de foc". Joan Roure (La Magrana)
Relat intens i suggerent que s’endinsa en els racons més foscos de la condició humana. A Bèsties de foc, el foc actua com a símbol central: destrucció, passió i renaixement es barregen en una narrativa que explora els límits entre la civilització i l’instint. Els personatges es mouen en un entorn tens i sovint hostil, marcats per conflictes interns i per una realitat que els empeny a enfrontar-se a les seves pròpies “bèsties”. La violència latent, les emocions extremes i la lluita per la supervivència —tant física com emocional— esdevenen motors del relat.
"No hubo días hermosos". Chari Rodríguez (Editorial Eclecta)
Escrits des de la intempèrie i la vulnerabilitat, els contes de Chari Rodríguez reconforten l’ànima. Condensen en un espai mínim una mirada lúcida i profunda sobre el món, amb una perfecció estilística i un domini de la llengua que impressionen. Poques vegades s’ha dit tant amb tan poc. Són relats que sorprenen, commouen i inquieten per la seva força evocadora i poètica, amb personatges que avancen al límit del precipici i una escriptura precisa i delicada.
