El 17 de juny, en plena crisi interna a ERC i després de la retirada d'Oriol Junqueras de la presidència amb la intenció de tornar-la a conquerir, unes 300 personalitats del partit -avui un miler- signaven un manifest a favor de la renovació de lideratges de cara al congrés del 30 de novembre. Dos mesos després no han transcendit novetats d'aquest projecte, mentre Junqueras ha continuat visitant el territori i explicant el seu plantejament per seduir les bases. Ara, però, la candidatura alternativa, que compta amb el suport -però no protagonisme- de personalitats com la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i de l'expresident de la Generalitat, Pere Aragonès, prem l'accelerador. Abans de la Diada de l'11 de Setembre preveu anunciar fins a cinc lideratges que formaran part de la llista, segons ha pogut saber Nació.
La posada en escena s'està acabant de concretar, però l'objectiu és fixar l'accent en la "coralitat" del projecte, que estarà profundament feminitzat: més d'un 70% del nucli dur està conformat per dones. "No serà una candidatura amb un lideratge fort, sinó amb cinc o sis lideratges molt forts", expliquen fonts d'aquest plantejament. La intenció és enterrar els "personalismes" i reforçar la col·lectivitat, una aposta que confronta directament amb el fort protagonisme de Junqueras, que de moment, en la seva cursa, no ha anunciat qui l'acompanyarà en la seva llista i ha focalitzat l'aposta en la seva figura.
Si bé encara no es vol entrar en el ball de noms, múltiples fonts consultades apunten que les dirigents que agafen pes com a candidates a la direcció coral són Marta Vilaret, encarregada de la carpeta antirepressiva i líder dins del partit de la negociació de la llei d'amnistia; Laura Vilagrà, exvicepresidenta del Govern; Alba Camps, diputada al Parlament i exdelegada del Govern a la Catalunya Central; i també Raquel Sans -li han demanat, però encara no ha pres una decisió-, portaveu del partit i vicepresidenta de la mesa del Parlament. A banda, el sector proper a la renovació també ha plantejat la possibilitat d'oferir una nova figura, la "presidència simbòlica", a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell.És una opció que encara no es pot descartar.
Pas al costat de Marta Vilalta
En aquesta llista no hi serà previsiblement Marta Vilalta, portaveu parlamentària al partit i mà dreta de Rovira a l'executiva des del seu exili, com a secretària general adjunta. Segons ha pogut saber Nació, va comunicar en una reunió de la federació de Lleida que no es presentaria a la nova executiva per afavorir la "renovació". Vilalta, de 39 anys, és una de les negociadores amb més ascendència al Parlament per part d'ERC. Va entrar en política ben jove, primer a les JERC, i va esdevenir diputada amb 28 anys. També ha signat el manifest a favor de la renovació. Tot i apartar-se de càrrecs orgànics, preveu mantenir l'escó a la cambra.
Noms a banda, la candidatura renovadora pretén presentar -el mateix dia que anunciï els principals lideratges- les línies mestres del projecte per reconduir ERC. Tot, posant l'accent en la necessitat que hi hagi "saba nova". En aquest sentit, la candidatura renovadora rebutja l'etiqueta "rovirista": reivindiquen que, malgrat que Rovira s'hagi manifestat a favor d'aquesta opció, farà un pas al costat després del congrés, com ja va anunciar, i no assumirà cap càrrec. "L'alternativa només pot venir del conjunt del partit, no dels cercles més propers a Rovira", apunta una altra veu partidària de la renovació.
D'altres fonts afegeixen que la defensa de Rovira al pacte per investir Salvador Illa ha deixat orfe el 43% de la militància que hi va votar en contra, i aquest element també rema a favor d'un perfil baix de la secretària general dins d'aquesta candidatura que reclama cares noves. "Han fet molta feina , s'han deixat la vida i les relacions personals pel partit, però ara calen noves mirades i refer l'estratègia", afegeix una altra veu consultada.
A la sala de màquines d'aquesta proposta, a banda de Sans, Vilaret, Vilagrà i Camps hi són també dirigents com Eugeni Villalbí, excoordinador de Junts pel Sí al Parlament i exdiputat d'ERC; Georgina Oliva, exsecretària general a la conselleria de Feminismes; Marta Molina, excap de gabinet d'Educació i membre de l'executiva d'ERC; Xavier Vendrell, exconseller de Governació durant el tripartit; Xavier Godàs, exdirector general a la Conselleria d'Afers Socials; Dionís Guiteras, vicepresident a la Diputació de Barcelona; i Marc Aloy, alcalde de Manresa.
El 2 i 10 de juliol, reunions a la Casa València
Tot i que els anuncis no arribin fins al setembre, durant aquests dos mesos el grup motor no ha aturat de treballar. Nació ha pogut conèixer els moviments protagonitzats fins ara. Després d'anunciar el manifest a favor de la renovació, el 2 de juliol es va celebrar una reunió a la Casa València de Barcelona en la qual es va convocar a tots els signants d'arreu dels Països Catalans. El 10 de juliol, es va dur a terme una sessió similar centrada en els militants de Barcelona que el van signar, i també es va ampliar a més bases que no l'havien subscrit.
El 24 de juliol s'havia programat una nova trobada, en aquest cas als Lluïsos de Gràcia, amb l'objectiu de continuar fent pedagogia a favor de la renovació. Aquesta última reunió, que s'havia difós per grups de Signal -és el servei de missatgeria que fa servir la candidatura- es va acabar cancel·lant perquè va arribar a un gran gruix de gent, inclosos junqueristes, i a partir d'aquest moment es va difondre l'erroni rumor que era un acte de presentació dels noms de la candidatura. Davant del risc que la premsa ho interpretés d'aquesta manera, es va acabar cancel·lant.
"Anem tard", "és un error de calendari i previsió", "cal fer passos ja, no es pot esperar més", "Junqueras porta avantatge perquè no ha parat de reunir-se amb militants" són algunes frases de diversos signants del manifest que no formen part del nucli dur de la renovació. La impaciència s'ha imposat entre alguns sectors. El retorn de Rovira de l'exili, la negociació amb el PSC, l'impacte de l'arribada efímera de Carles Puigdemont i el risc a una possible repetició electoral han sigut elements que han frenat el calendari dels impulsors.
Ara posen tota la carn a la graella i tindran poc més de dos mesos per forjar una alternativa a la candidatura de Junqueras, que ja porta mesos -i anys de presidència- d'avantatge. Això sí no s'acaba produint un avançament del congrés per un xoc amb els estatuts. Així ho voldria el sector de l'expresident, que ja té el terreny apamat per intentar guanyar mentre l'altra banda es fa esperar a l'hora de presentar les noves cares. A poc a poc el trencaclosques es va desfent, però la tardor republicana es preveu llarga.
