Mentre comença a Barcelona la cimera del progressisme global, amb els presidents espanyol i brasiler, Pedro Sánchez i Lula da Silva com a aglutinants, la dreta local també es repensa i prova de treure el cap. Aquest divendres, el Centre d’Estudis, Formació i Anàlisi Social de la Fundació San Pablo (CEFAS-CEU) ha acollit la jornada El futur de la dreta a Catalunya. Ha estat una contracimera en tota regla.
El plat fort ha estat una taula rodona entre el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, i el secretari general de Vox i cap del partit a Catalunya, Ignacio Garriga. És el segon cop en pocs dies que el líder del PP català comparteix espai amb un dirigent rellevant del partit ultra. L’anterior va ser al Círculo Ecuestre, on Fernández va participar en la presentació del llibre de memòries de l’exministre del PP Jaime Mayor Oreja juntament amb el portaveu de Vox al Parlament, Juan Garriga.
Jorge Soley, professor de la UAO i president de la Fundació Pro-Vida de Catalunya, ha moderat la taula i ha plantejat si el terme “dreta” conserva el seu sentit. Ignacio Garriga ha començat lligant ser de dretes a “creure en la veritat”, però ha preferit definir-se com a “populista”, que ha equiparat al sentit comú, el que segons ell es palpa “als bars i als carrers”. Ha dibuixat un panorama desolador, amb una crisi moral que demostra l’alt nivell de suïcidis de joves. Però s’ha queixat que continua “l’hegemonia de l’esquerra”.
Alejandro Fernández ha reivindicat la validesa del concepte “dreta”, però ha lamentat que “governi millor que l’esquerra i, en canvi, tingui un prestigi social terrible, associada a autoritarisme, negativisme i ser retrògrad”. Segons ell, per no saber comunicar prou bé. Ha afirmat que “els pares d’Europa eren de dretes, el millor president dels Estats Units, Ronald Reagan, era molt de dretes”. Ha fet autocrítica en considerar que la dreta no ha sabut explicar-se bé: “Les persones de dretes difonem la vida davant de la mort. Som humils. Creiem que els éssers humans hem de ser amos del nostre destí envers l’Estat. Creiem en el dret de propietat”.
És Junts de dretes?
El líder del PP català ha considerat que les forces de dretes creixeran, però s’ha mostrat pessimista sobre la viabilitat d’una majoria conservadora perquè el mapa polític està molt disgregat: “Per culpa de l’eix nacional, que explica que la CUP ha manat Catalunya durant deu anys. Artur Mas va oferir a la CUP a qui volien de president, i van triar els dos més cupaires de Junts: Quim Torra i Carles Puigdemont”, ha afirmat. Malgrat tot, aquesta setmana el PP, Vox i AC van sumar els seus vots als de Junts al Parlament en una iniciativa contra "l'infern fiscal". A la universitat ultraconservadora, però, només han convidat a les dretes espanyolistes: ni Junts ni AC han estat convocats.
Tant Garriga com Fernández han subratllat el gir que s’està donant entre els joves, molts d’ells simpatitzants de l’independentisme fa uns anys, i ara anant més cap a la dreta, cosa que demostraria l’enfortiment del catolicisme en la franja més jove. El líder del PP ha insistit en la idea que el nacionalisme català amaga una pulsió “totalitària” i ha considerat que la vel·leïtat del sobiranisme de “tornar-ho a fer” és el que “impossibilita” tot acord amb Junts.
En referir-se als pares d’Europa, Fernández s’ha referit sense esmentar-los als dirigents democristians com Jean Monnet o Alcide de Gasperi. El problema, potser, és que es fa difícil imaginar Monnet, De Gasperi (que va arribar a governar amb el Partit Comunista un temps) dialogant cordialment amb l’extrema dreta, i ja no diguem governar-hi com acaba de passar a Extremadura .
Soley ha preguntat si es pot considerar Junts com un partit de dretes. Garriga ha estat el més virulent contra el “separatisme”, posant la major part dels partits democràtics al mateix sac i afirmant que “la Catalunya de Salvador Illa és la mateixa que la de Junts i la d’ERC”. Garriga ha negat que es pugui considerar Junts com a força conservadora: “Són una gran estafa i, en realitat han abraçat la gasòfia ideològica. Només els ha interessat la butxaca i les estructures d’Estat. Són els grans responsables del desastre que està passant a Catalunya”.
Fernández ha afirmat que el nacionalisme és “incompatible ideològicament amb la dreta perquè aquesta es defineix per l’ordre, la llibertat i la propietat, i tot projecte polític que qualifica les persones en funció de la seva identitat és incompatible amb la igualtat d’oportunitats”. Ha esmentat Jordi Pujol i ha criticat que va fer seu el model educatiu de Marta Mata, dirigent del PSC, un model que “va liquidar la cultura de l’esforç”. “Els aliats naturals del nacionalisme acaba sent l’esquerra”, ha dit.
Superar el "constitucionalisme"
Ignacio Garriga ha anat més enllà d'Alejandro Fernández i ha assenyalat que les forces de dretes han de superar el marc constitucionalista i optar per una línia de "patriotisme perquè el patriotisme és més que una Constitució". Ha reivindicat la "catalanitat hispànica" i ha dit molt convençut que els joves no se senten atrets pel discurs constitucionalista. Les paraules del dirigent de Vox han tingut molta intenció Garriga ha repetit en diverses ocasions la necessitat d'apostar les guerres culturals.
Garriga també ha reclamat "passar la motoserra financera en els mitjans de comunicació". Alejandro Fernández, amb un to molt suau, ha volgut matisar Garriga afegint que en el projecte de les dretes "hi ha de caber tothom i el marc constitucional ajuda".
L’Abat Oliba, factoria ultraconservadora
La jornada ha permès saber qui són els principals ideòlegs del conservadorisme més tradicionalista a Catalunya, que tenen en la Universitat Abat Oliba la seva zona de confort. Amb anterioritat al diàleg entre Alejandro Fernández i Ignacio Garriga, han intervingut el professor de Ciència Política i Sociologia de l’Abat Oliba Javier Barraycoa i el catedràtic de Filosofia Moral i Política Aquilino Cayuela, que han dissertat sobre el conservadorisme i el catalanisme.
Tots ells pertanyen o estan estretament vinculats a l’Associació Catòlica de Propagandistes (ACP), de la qual depèn la Fundació San Pablo-CEU. L’ACP és una de les entitats històriques del catolicisme més conservador, tot i que acumula un seguit de debats interns entre les seves diverses faccions, que van de l’ala dreta de la democràcia cristiana als nuclis propers a l’extrema dreta filointegrista. Ara mateix viu un procés electoral que ha de renovar la seva direcció. L’exdiputada del PP María San Gil hi està vinculada i hi dirigeix l’Observatori de Víctimes del Terrorisme.
Anna Grau i el sufragi censatari
Durant la jornada també han intervingut els periodistes Xavier Rius (col·laborador del pseudimitjà Ok Diario) i Anna Grau (també exdiputada de Ciutadans) i el politòleg Yesurún Moreno han parlat sobre les "preocupacions" socials i polítiques de la societat catalana. Anna Grau ha fet una intervenció sorprenent esmentant els avantatges que podria tenir el sufragi censatari, vigent al segle XIX i que restringia el sufragi a homes propietaris. “El sufragi universal, en canvi, està fent més mal que ve perquè permet el vot emocional”. La periodista continua així la seva evolució cap a posicions ideològiques que semblen decimonòniques.
