El juliol enfila els seus últims dies i les negociacions per a la investidura de Salvador Illa encara no permeten al PSC exhibir una entesa. La cúpula d'ERC va expressar en públic la voluntat de tancar un preacord satisfactori abans que acabi el mes, per poder-lo traslladar a la militància amb la intenció que es pronunciï sobre la idoneïtat del pacte. En els darrers dies s'han concretat detalls que evidencien moviments d'acostament -com el compromís de l'Estat per començar a traspassar a la Generalitat la línia R1 de Rodalies el gener de 2025, però s'acumulen les inconcrecions, com la fórmula per atendre la demanda dels republicans d'un finançament singular. ERC, de fet, ha verbalitzat un ultimàtum als socialistes: "sobirania fiscal" o noves eleccions, el mateix dia que s'han debatut avenços rellevants a la reunió de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.
Conscient que l'acord es pot truncar -ja sigui per la falta d'un pacte sòlid amb els socialistes o perquè les bases tombin la proposta que se sotmeti a votació-, la direcció del partit ja prepara el pla B, el de la repetició electoral. Segons les fonts consultades per Nació, ja s'ha s'explorat la recerca de candidat, moviments que han inclòs el tempteig de figures independents.
La prioritat de la formació independentista és evitar noves eleccions, sempre que les converses amb el PSC permetin defensar el pacte. En són partidaris tant Marta Rovira com Pere Aragonès, també Oriol Junqueras, per bé que l'expresident dels republicans -que pretén recuperar el control del partit en el congrés del 30 de novembre- ara no assumeixi responsabilitats orgàniques que li permetin influir en les negociacions. Però a ERC han activat els mecanismes per preveure un nou escenari electoral.
El pla és presentar-se amb les sigles republicanes. Descarten una candidatura unitària de l'independentisme, per molt que Junts hagi alimentat aquesta possibilitat des del 12 de maig, quan va quedar clar que Carles Puigdemont no reunia els suports per ser investit. Les converses recents entre Puigdemont -pendent de prendre una decisió sobre el seu retorn- i la mateixa Rovira no han estovat la posició del partit en aquesta qüestió.
Els republicans han contrastat escenaris recentment amb més informació sobre la taula. L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic dijous passat, apuntava que una repetició electoral no comportaria canvis substancials en els resultats dels comicis del 12 de maig. El PSC tornaria a guanyar amb solvència les eleccions i ERC quedaria per darrere de Junts, sense patir un retrocés en els suports minvants de fa dos mesos (va aconseguir 20 diputats i el CEO li concedia una forquilla entre 19 i 24 escons).
Ara bé, l'enquesta es va elaborar abans de la crisi dels cartells, un atac de falsa bandera contra Ernest Maragall provinent de les files republicanes que ha agitat el partit, n'ha erosionat la imatge i ha fet més cruenta la pugna entre sectors. El baròmetre també certificava que la majoria independentista quedaria lluny de sumar, un repartiment de cartes similars a l'actual, que repetiria el bloqueig si no cristal·litzen acords, aquest estiu o l'octubre que ve.
Si Catalunya torna a les urnes a la tardor -el PSC necessita els vots d'ERC i també dels comuns abans de finals d'agost-, a les files republicanes començaran a transcendir noms. Els de perfils independents -sense carnet de partit- que ja ha sondejat i madurat la cúpula republicana, i també el de dirigents de la formació que són a primera línia i podrien fer un pas endavant. Una nova convocatòria electoral provocaria que s'incrementés la pressió sobre Rovira perquè encapçalés la candidatura d'ERC, per bé que la secretària general ha anunciat que deixarà pas després del congrés del novembre, s'ha descartat com a cap de cartell i pensa que els líders del 2017 han de trobar relleu. Un missatge que Junqueras ha esquivat.
L'aposta per Rovira com a candidata efectiva en les eleccions del 21-D -era la número 2, però exercia de cap de llista a la pràctica per l'empresonament de Junqueras- no va donar els resultats esperats a ERC. El partit va haver de virar l'estratègia de campanya per guanyar grapa i l'escrutini no va ser el desitjat, amb victòria per a Ciutadans i predomini institucional per a Junts, que exhibia per primer cop el ganxo electoral del retorn de Puigdemont en plena aplicació de l'article 155. A l'espera de com es resolgui el pacte amb el PSC i el debat amb la militància, hi ha veus del Govern que exposen que l'executiu hauria de tenir capacitat per projectar un candidat si es repeteixen eleccions, i algun conseller es deixa estimar en privat.