Els responsables d'estratègia i comunicació de Junts acostumen a preferir que sigui Laura Borràs que atengui els matinals de les televisions espanyoles. Perquè disposa de bona oratòria, de rapidesa argumental i de la capacitat de traslladar de manera concisa el missatge escollit. Hi ha vegades, però, que la voluntat de mantenir les distàncies amb el PSOE -el partit sosté que no forma part de cap bloc al Congrés dels Diputats- acaba derivant en no tancar la porta a sumar-se al PP si hi ha una moció de censura. Que és, precisament el que va fer aquest dimarts Borràs en una entrevista a Telecinco. A la pregunta de si no descartaven fer costat a una moció de censura, va indicar el següent: "No descartem res".
A la tarda, per atenuar el soroll -intern i extern- generat per les paraules de la presidenta de Junts, Jordi Turull va sortir a clarificar la posició. "Una moció de censura amb el PP i Vox és una autèntica fantasia", va ressaltar el secretari general del partit. En un intent d'alinear-se amb l'argument de Borràs, va voler clarificar que els vots de la seva formació no pertanyen a ningú, tampoc al PSOE. Una manera de dir a Pedro Sánchez que no es pot refiar que continuarà tenint tota la legiislatura el suport de Junts si se'ls situa en la disjuntiva de triar entre els socialistes i la suma de la dreta i la ultradreta. Qualsevol acostament a Feijóo, per ara, està descartat. Per la banda de Junts, però també per part del PP.
I això que, en una trobada informal entre Carles Puigdemont i Manfred Weber -cap de files del PP europeu- celebrada en una entrega de premis organitzada per Politico a Brussel·les, el líder a l'exili va obrir la porta a tombar els pressupostos de Sánchez. "En cap cas es van formular propostes formals i encara menys es va establir cap negociació per a escenaris que pertanyen a la política ficció mentre es mantingui l'actual actitud del PP en relació amb Catalunya i la connivència amb Vox", van indicar en aquell moment des de l'entorn de l'expresident de la Generalitat. De moment, a Junts emmarquen una moció de censura popular contra el PSOE en el marc d'aquesta política ficció.
Perquè el PP, per ara, està centrat en la batalla judicial contra Sánchez, a qui castiga per la implicació de José Luis Ábalos en el cas Koldo, que aterrarà amb tota la força en la sessió de control d'aquest dimecres al Congrés. Qualsevol possible acostament, en tot cas, té dos topalls en el cas dels populars: la mera existència de Vox i la duresa que exhibeix el sector més dur del PP, amb Isabel Díaz Ayuso al capdavant. La presidenta de la Comunitat de Madrid, havent escoltat les paraules de Borràs, es va afanyar a indicar que ella no vol anar enlloc amb aquells que "menystenen Espanya". Les campanyes del PP contra l'amnistia es mouen en aquestes coordenades, tant dins com fora del partit.
Tanmateix, fa només uns mesos, Feijóo es va atrevir a verbalitzar en un dinar amb periodistes organitzat a Galícia que estava obert a estudiar un indult condicionat a Puigdemont, un gir que va fer trontollar els fonaments del PP. Després de les eleccions del 23-J de l'any passat, guanyades pel líder gallec però sense majoria per governar, es van intentar acostaments entre l'univers popular i el de Junts, però no es va concretar res. Ni tan sols quan hi va haver alguna trobada presencial amb dirigents com Esteban González Pons i Turull implicats en les converses. Puigdemont va acabar pactant amb Sánchez a canvi d'una amnistia que, en el seu cas, el Tribunal Suprem encara no ha aplicat.
I en el cas de Junts? Tot i la distància que sempre es vol exhibir davant del PSOE, en la ponència política del congrés de Calella de finals de mes no s'aposta per trencar-hi. Sí que s'hi especifica la voluntat de "mantenir la tensió" amb el govern espanyol. És possible un acostament amb el PP? Mentre existeixi Vox i mentre no hi hagi cap oferta política que vagi més enllà de la negativa, res es mourà. Encara que hi hagi veus -polítiques i mediàtiques- que defensin que un pacte amb els populars seria més fiable perquè dominen més els ressorts que van conduir cap a la repressió de l'independentisme. De moment, això sí, tant Puigdemont com Feijóo continuen a uns quants móns de distància.