La immigració s'ha convertit en el principal cavall de batalla en una política cada cop més polaritzada i virulenta. La crisi migratòria a les Canàries i a Ceuta ha estat aprofitada des del PP i l'extrema dreta per intentar desestabilitzar el govern espanyol mentre Pedro Sánchez viatjava al nord d'Àfrica per reforçar la col·laboració amb Mauritània, el Senegal i Gàmbia. El tema, amb vides humanes al mig, s'està enverinant. I sembla un fenomen global.
Gemma Pinyol-Jiménez és de les acadèmiques que poden parlar del tema amb coneixement de causa. És directora de polítiques migratòries a Instrategies i investigadora associada a GRITIM-UPF, un grup de recerca de la Universitat Pompeu Fabra. Ha col·laborat en diversos projectes per al Consell d'Europa i és coordinadora de la Xarxa Espanyola de Ciutats Interculturals (RECI).
Des dels Estats Units a la Unió Europea, des del Regne Unit a l'estat espanyol, la immigració s'ha convertit en un dels temes més calents del debat polític.
És una realitat que darrerament alguns sectors han descobert que aquest es pot convertir en un tema de polarització important, en efecte. Estem en un escenari delicat on hi ha posicions molt confrontades.
Com gestionar els problemes que implica la immigració en un entorn tan mediatizat i tan aprofitat per l'extrema dreta?
Quan ja emprem el terme problema ja estem dibuixant un escenari.
És cert.
Crec que aquesta és la victòria de l'extrema dreta, que ha convertit un fenomen històric, natural, en un fet que sembla nou i preocupant. Això ja porta el debat a una esfera on no hauria d'estar. L'extrema dreta ha guanyat l'agenda i els marcs del debat. No s'està parlant de quin tipus de gestió haurien de fer els governs, sinó que es busca que la gent es posicioni davant el fet mateix de la immigració, que és com definir-se davant les marees. Ens han robat el debat sobre la gestió i es diuen coses molt gruixudes que s'han normalitzat. Desfer aquest embolic és complicat.
"El que ha passat amb el terme mena, creat per anomenar un col·lectiu en risc, és un exemple de l'èxit ideològic de l'extrema dreta"
El triomf ideològic dels corrents d'extrema dreta populista sembla una evidència. Ja ho és en el llenguatge emprat per la majoria de portaveus polítics i, fins i tot, per com s'han desvirtuat alguns termes. Un acrònim com mena, que es va crear per referir-se a col·lectius en risc, ha esdevingut sinònim de criminal.
Aquest és un exemple perfecte per entendre com conceptes que es creen per protegir grups especialment vulnerables, en aquest cas menors no acompanyats, es capgiren després d'una campanya gens gratuïta on participen partits polítics però també tots els seus portaveus a les xarxes socials. Ha tingut tant d'èxit aquesta campanya que en els nous documents oficials es busquen conceptes acrònims nous com nens, nenes i joves no acompanyats. L'extrema dreta ha aconseguit fixar els seus marcs i, a partir d'aquí, tot és reactiu.
Fa uns dies va tenir lloc la gira africana del president Sánchez mentre des de l'oposició conservadora s'acusava l'executiu de no tenir una política migratòria. Com valora l'actuació del govern espanyol en aquest àmbit?
Jo crec que el govern espanyol sí que té una política migratòria. Una altra cosa és que hi pot haver un marge ampli per a la crítica. En general, diria que les polítiques migratòries de l'estat espanyol han tingut força continuïtat en els anys, no han canviat especialment amb un canvi de govern. En tot cas, hi ha hagut més canvis en el discurs que en les polítiques. El que li passa al marc espanyol, i també a l'europeu, és que fa anys que no estem parlant de vies d'entrada regular. Les persones estrangeres que arriben a territori europeu ho fan bàsicament a través de reagrupaments familiars, estudis i treball. Però per entrar per treballar, que és la via més interessant per tots els països, no existeixen prou vies.
Aquest és un problema que no es resol i el que es fa és parlar d'un fenomen que numèricament és petit, com són les entrades irregulars per via marítima. Això vol dir que estem deixant de parlar del que hauríem de parlar i ens centrem només en com afrontar una part ínfima del fenomen. Que és molt important des del punt de vista dels drets humans, però que en termes numèrics no és el gran tema de la immigració.
De quines xifres estem parlant?
Quan es va presentar el pacte europeu d'emigració i asil, es va explicar que el 2019 havien entrat a la Unió Europea tres milions de persones i hi havia hagut 144.000 intents d'entrada irregular per via marítima. I tot el debat públic està centrat en aquestes 144.000 persones. No parlem tant dels 3 milions que viuen a la nostra societat o participen en les seves comunitats.
S'acusa de bonisme a les esquerres. S'ha comès algun error des de l'esquerra a l'hora de tractar sobre la immigració?
Crec que l'error principal ha estat caure en aquest marc establert per l'extrema dreta. Si tu creus que protegir els menors és bonista, a partir d'aquí tot el que facis pot semblar naïf. Protegir els drets humans hauria de ser imperatiu. Tots els estudis fets fins ara indiquen que el votant preocupat per la immigració és minoritari i votant de l'extrema dreta, però han aconseguit que els seus missatges hagin penetrat en els partits del mainstream. Es dona el cas, a més, que els partits conservadors o democristians europeus que també han agafat aquest discurs no són els que més se'n beneficien.
Quin discurs troba a faltar des de les forces democràtiques sobre immigració?
Aquí hi ha dos nivells. Caldria fer un debat més propositiu que reactiu, parlant més de la gestió que no pas del fenomen en si. Aquest és un esforç pedagògic que hauria de fer tothom. I després hi ha un debat més complicat. Molt sovint, quan parlem d'immigració ho estem fent de desigualtats socials i això no es resol amb polítiques migratòries. Quan hi ha pocs recursos públics per combatre les desigualtats, la gent té la sensació que hi ha una competició per aquests recursos, però això no és culpa de la immigració. I s'hauria d'incidir en aquesta línia.
"El Pacte Migratori europeu només està enfocat al control de fronteres, és una oportunitat perduda"
L'abril passat, el Parlament Europeu va votar el Pacte Migratori, que ha rebut crítiques per cedir a les posicions del populisme de dreta, tot i que un sector de l'extrema dreta s'hi va oposar.
El Pacte, en la part inicial, fa una bona radiografia de l'estat de la qüestió, és molt realista. Però després, les propostes que fa només estan enfocades al control de fronteres. Que és un tema important i bàsic de les polítiques de migració, però crec que el Pacte hauria d'anar per una altra banda. Ha estat una oportunitat perduda. El Pacte és molt seguritari. Una part de l'extrema dreta l'ha criticat perquè considera que va més enllà del que caldria pel que fa a la sobirania dels estats i encara l'haguessin volgut més dur. Aquí s'ha d'assenyalar un problema greu de la UE com és que hi ha un seguit de països que no tenen clars els principis rectors de la Unió i de l'estat de dret.
En relació al que diu, recentment vam entrevistar la periodista irlandesa Sally Hayden, que ha investigat la gestió migratòria de la UE. Segons ella, la gestió de la migració té elements propis d'un crim contra la humanitat per la situació en molts centres d'internament dels retornats.
No hi ha política de migració de la UE pròpiament. Hi ha unes normes que s'intenten complir. Els centres d'internament, per exemple, són responsabilitat dels estats. Hi ha un discurs en què hi han caigut alguns partits d'esquerres que criminalitzen la UE, però la Unió és un conjunt d'estats. L'excusa europea s'ha utilitzat molt, però s'ha de donar la responsabilitat a qui correspon. Dit això, és veritat que hi ha centres d'internament en condicions molt deplorables.
És el cas de Líbia.
És que estem normalitzant tenir relacions diplomàtiques amb estats fallits o amb líders no democràtics. Hem caigut en aquesta lògica de demanar ajuda a països tercers per controlar fronteres que són sospitosos de violar els drets humans. Però m'agradaria recordar que també dins de la UE hi ha molta feina a fer per fer respectar els drets de les persones migrants. A Catalunya mateix tenim persones que arriben per fer les campanyes de la fruita, sobretot a Lleida, i les condicions en què viuen no són les adequades.
Com preveu que evolucioni el debat entorn la immigració? La inflexió que s'ha produït en el si de la dreta europea en aquest tema, i en el Partit Popular en concret, ha estat molt acusada.
El Partit Popular Europeu és una organització molt gran. Tenen poc a veure els partits conservadors nòrdics dels del sud d'Europa. En el debat sobre arribar a acords amb els partits d'extrema dreta, la Democràcia Cristiana alemanya porta una dècada discutint-ho. En el cas de l'estat espanyol, no hi va haver debat. Així que va aparèixer l'extrema dreta, s'hi han establert aliances. I també hi ha una part de la socialdemocràcia, en aquest cas la nòrdica, que està molt silent en el tema de la immigració, en una actitud molt diferent de la socialdemocràcia dels països del sud, que tenen un discurs més positiu sobre la migració. Jo crec que la immigració és un camp de proves per saber com està l'estat de salut de la democràcia.
Aquest sembla un punt clau.
Sí, perquè implica el tractament al diferent, al que no és nacional i a qui té una realitat jurídica diferent, el més fràgil. Les polítiques migratòries es poden discutir, poden ser més restrictives o més liberals. Com a analista jo només vull veure com es fan. Però pel que fa als principis rectors de la democràcia, s'estan fent proves i ens estem saltant moltes línies vermelles. Aquí hi ha un debat que va més enllà de les polítiques de migració i va directe al cor de les democràcies occidentals. S'està analitzant fins a quin punt a l'altri se li poden anar retallant drets. No sé si recorda les eleccions austríaques del 2000.
Quan el Partit de la Llibertat de Jorg Haider va obtenir un gran resultat?
Sí. Va quedar tercer, però la democràcia cristiana, el Partit Popular d'Àustria, hi va recórrer per formar govern. En aquell moment, la Comissió Europea va enviar una carta a Viena advertint de la infracció dels principis democràtics i de la UE. Molts països de la Unió van expressar el seu rebuig. Això l'any 2000. Som al 2024 i els partits similars al de Haider formen part de diversos governs i ningú aixeca la veu. En 24 anys hem normalitzat l'extrema dreta.
D'Àustria recordo ja d'abans, els anys 80, quan es va elegir president Kurt Waldheim, exsecretari general de l'ONU, de qui es va descobrir que havia pertangut a les SS. Hi va haver una greu crisi diplomàtica, Israel va mostrar la seva repulsa. Allò també va ser un camp de proves.
En efecte. En aquests anys hi ha hagut una transformació. Ens trobem amb el fet que molta gent més jove aquest canvi no l'han viscut perquè sempre han vist la immigració com un fet problemàtic relacionat amb la inseguretat i l'afebliment de l'estat del benestar.
"Es treballa molt des de l'entramat social per conviure en la pluralitat, però de cop, una notícia, un titular o unes declaracions destrossen el que s'ha construït"
Vostè coordina la Xarxa Espanyola de Ciutats Interculturals. És possible encara parlar d'integració o cal fer-ho ja de societats multiculturals?
Hi ha un debat sobre com gestionem la immigració, però després hi ha un altre debat que ghi està vinculat i és com volem viure a les nostres ciutats i els nostres barris. I això vol dir parlar de convivència. En aquest sentit, a mi m'és igual parlar d'integració o de convivència en comunitats multiculturals. L'important és entendre que persones diverses han de ser capaces de conviure amb uns denominadors comuns. Perquè la democràcia implica respectar la diversitat.
Quan diem que volem viure bé a les nostres ciutats volem dir que hi pugui viure tothom. Aquí hi ha molt de camí per córrer i hi ha molts recursos públics per gestionar la realitat en unes societats que han crescut molt i requereixen més recursos. El que està fent el món local en això és admirable, però necessita més suport. Perquè és molt difícil treballar en termes de cohesió en societats desiguals i, en canvi, és relativament senzill trencar el que s'ha fet amb tan sols una frase. Com hem vist en molts llocs, com a Badalona. Es treballa molt des de l'entramat social i les associacions de veïns per conviure en la pluralitat, però de cop, una notícia, un titular o un polític fa unes declaracions i es destrossa molt del que s'ha construït.