- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
[intext1]
L'escenari de maig és, en tot cas, el millor moment per un avançament en clau republicana: abans de les europees per evitar quedar eclipsats per Carles Puigdemont, amb Junts sense candidat efectiu clar, amb el cas Koldo esquitxant el cap de l'oposició, Salvador Illa, i abans de l'agreujament extrem de la sequera per l'arribada de l'estiu. ERC afronta l'etapa amb convenciment. Amb un president que va iniciar l'any abrigat per les bases del seu partit perquè continuï al capdavant del comandament i ja en precampanya. Quines són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats amb les quals compta ERC de cara als comicis? Sabrà mantenir-se com la primera força independentista? Revalidarà els 33 escons?
Debilitat: el desgast de governar (en solitari)
Després de 41 anys, el 2021 ERC recuperava la presidència, que havia estat durant quatre dècades en mans del PSC, Convergència i Junts. Aragonès va iniciar el mandat amb unes expectatives molt altes, amb el repte de demostrar que es pot governar en clau independentista sense abaixar en cap moment la bandera social. Però ara governar desgasta, i fer-ho en un canvi d'etapa -el postprocés- i en minoria ha suposat que els republicans s'hagin vist abocats, sobretot des del trencament amb Junts, a una crítica persistent de l'oposició, que ha furgat constantment en la situació de feblesa del Govern que ha acabat instal·lant-se en públic. Hi ha hagut alguns èxits i més endreça en la gestió, però també problemes com l'educació, la sequera (hi haurà més restriccions si no plou) i ara la crisi amb els funcionaris de presons.[intext2]
Amenaça: dificultats per recollir els fruits a Madrid
Quan el govern espanyol va concedir els indults, ERC no va poder reivindicar la paternitat de la mesura, perquè no es podia explicar -encara- la negociació. Quan els republicans van aconseguir la reforma del codi penal, l'independentisme més irredempt carregava contra ells, fins i tot amb acusacions de "botiflers". I després del 23-J, Puigdemont ha tingut més protagonisme en els pactes amb el PSOE malgrat que els republicans hagin estat també decisius per l'amnistia. A la sala de màquines d'ERC són conscients que ja no estan sols a l'hora de relacionar-se amb el govern espanyol i que han de fer-se valer més. Amb la investidura de Sánchez van aconseguir grans compromisos com el traspàs de Rodalies i la condonació del deute del FLA, però algunes d'aquestes carpetes ara han quedat congelades. Tampoc es podrà posar en marxa la taula de diàleg entre governs.[intext3]
Fortalesa: la presidència i la coherència estratègica
Tot i l'avançament electoral, Aragonès ha tingut una presidència més llarga que Puigdemont o Torra, una fita que el relaciona amb l'estabilitat després de temps convulsos i incerts pel procés. Volia recuperar la insitucionalitat, i hi ha dedicat esforços. A més, a grans trets -sense poder complir tot allò projectat- ha mantingut una coherència estratègica a l'hora d'impulsar polítiques socials, amb mesures com l'energètica pública, l'aposta pel català, el combat a la pobresa menstrual, la fiscalitat progressiva i negociacions amb Madrid per regular l'habitatge. Seran les polítiques dutes a terme els últims anys les que ERC aprofitarà per fer valdre un projecte que continuarà defensant, sense girs de guió.[intext4]
