El Govern de Salvador Illa, que des del primer moment ha hagut de mirar a la seva esquerra per complaure els socis de la investidura -ho haurà de fer amb els pressupostos-, no vol que els pactes amb ERC i els comuns l’expulsin del carril central que va permetre al PSC guanyar les eleccions. I és per això que, més enllà d’atendre demandes sobre habitatge i finançament, ha situat al centre de l'acció governamental l’enduriment de les polítiques de seguretat, amb la mirada fixada en combatre la multireincidència. Tant és així que el primer gran acord entre la Moncloa i la Generalitat ha sigut l’anunci de la creació de quatre nous jutjats penals i un d’instrucció a Barcelona per agilitzar la tramitació de judicis ràpids i poder garantir que els delinqüents que reincideixen no quedin en llibertat mentre esperen el judici.
"Atenem els problemes reals de la gent", ha reivindicat en la roda de premsa posterior a la presentació del "pla de xoc contra la multireincidència" el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. Ha comparegut -després d'una reunió encapçalada per Illa- al costat del seu homòleg espanyol, Félix Bolaños, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. De l'anunci se'n desprèn la voluntat d'exhibir que l'executiu socialista -en sintonia amb el de la capital- mira a l’esquerra sense deixar d’abraçar l'agenda que omple el relat conservador, que té en la priorització de la seguretat un dels atractius més grans per al votant d’"ordre”.
Aquesta és una aposta, a més, amb la qual surt guanyant de retruc l’alcalde de Barcelona, que precisament també va marcar com un dels principals eixos inicials del seu mandat aquesta carpeta, amb propostes com el “Pla Endreça”, que s'ha materialitzat en part amb l’expulsió dels manters de l’espai públic de la capital. Tampoc és casual que a banda i banda de plaça Sant Jaume s'hagi confiat part d'aquesta carpeta a representants de l'extinta Unió Democràtica de Catalunya, el partit "de l'ordre". Illa té Espadaler. I Collboni, Albert Batlle, que ocupa la tinència de seguretat a Barcelona.
"Estem en una nova etapa en què afrontem les qüestions que afecten la ciutadania. Els ciutadans són la prioritat de la política a Catalunya", ha reivindicat Bolaños després de l'anunci. Un missatge per deixar clar que l'alineament entre totes tres administracions, amb segell socialista, és total. Que hi ha "normalitat institucional" després d'enterrar els governs processistes.
És de dretes prioritzar el debat de la seguretat? L’exconseller d’Interior del Govern de Pere Aragonès, Joan Ignasi Elena, es va fer un fart de repetir que “l’ordre és d’esquerres”, i de desmentir els discursos alarmistes de la dreta i l’extrema dreta, que amb rèdits electorals vinculaven inseguretat amb migració. Però tot i intentar combatre aquestes falsedats, no va ser capaç de calmar l'àmplia percepció de la ciutadania sobre la “impunitat” vers aquelles persones que cometen delictes.
Ho indica, per exemple l’última enquesta de serveis municipals elaborada per l’Ajuntament de Barcelona entre el gener i l’abril: la inseguretat continua essent el primer problema per a un 27,7% dels barcelonins. Elena, durant el seu mandat, va insistir que la clau per resoldre la multireincidència la tenia el govern espanyol, que és qui pot destinar-hi els recursos i fer modificacions al codi penal. Però no ha estat fins ara que hi ha hagut el PSC manant a Catalunya i el PSOE a Espanya que s'ha acabat materialitzant una entesa.
El camí que ha fet el Govern d’Illa fins poder anunciar aquest dimecres la creació dels cinc nous jutjats s’ha anat cuinant amb empenta des de l'inici de la legislatura catalana, i amb un fort protagonisme de representants del govern espanyol a Catalunya. Poc després de començar el curs, el 27 de setembre, Bolaños ja es va reunir amb Illa a Palau i van començar a posar les bases per combatre la multireincidència. Poc després, des del Senat, el ministre va insistir que hi destinarien els recursos necessaris per posar-hi fi. La qüestió es va acabar de tancar en la reunió entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i Illa a la Moncloa. Van assegurar que es concretaria el desembre, i així ha estat.
Junts, el Passeig de Gràcia i Barcelona Oberta ho celebren
Que la proposta de la multireincidència connecta amb els espais més conservadors ho indiquen també les reaccions que han existit fins ara. En roda de premsa, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha donat la "benvinguda" als socialistes a la lluita contra la multireincidència. "Ens van dir de tot quan vam obrir el debat", ha apuntat.
En el cas de Junts, van aixecar polseguera declaracions dels seus alcaldes, i especialment del de Calella, vinculant la multireincidència amb la migració. També han reaccionat a la proposta l'Associació del Passeig de Gràcia i Barcelona Oberta, que en un comunicat conjunt asseguren que es tracta d'un "avenç molt significatiu". “És una mesura que ajuda a afrontar de manera més efectiva els reptes que planteja la multireincidència i la delinqüència organitzada”, han afegit les dues plataformes centrades en promocionar el comerç.
Els cinc jutjats i les seves funcions
Resoldrà el problema de la multireincidència la creació d’aquests cinc jutjats? L’objectiu és descongestionar el sistema. Bolaños ha explicat que a Barcelona hi ha dos jutjats penals menys que a Madrid, on n’hi ha 31, malgrat que s’assenyalen el doble de judicis que a la capital espanyola. Per això es crearan quatre nous jutjats penals. Fins ara, a la ciutat ja hi havia quatre jutjats penals de reforç en marxa, de manera que es duplicaran. Estaran dotats amb quatre jutges de reforç, lletrats per a l'administració de justícia i 15 funcionaris, entre els quals dos gestors, vuit tramitadors i cinc auxilis.
Aquest increment de personal, preveuen des del Govern, permetrà augmentar en 2.400 els assenyalaments anuals de judicis ràpids, de manera que s'assolirà una capacitat global de 8.550 assenyalaments per any. Aquesta major capacitat d’absorció d’assumptes tindrà, segons el govern català i espanyol, un efecte directe en la reducció dels terminis d’assenyalament, que actualment se situa a uns 15 mesos vista a la ciutat de Barcelona, on es registren entre el 55% i el 60% de tots els judicis ràpids a Catalunya. L’objectiu per a la reducció de 15 mesos fins a un mes vista s’assolirà de "forma progressiva" i culminarà a mitjans de 2026, preveuen els impulsors.
Pel que fa al tercer jutjat de guàrdia que es crearà a la capital catalana, tindrà l'objectiu d'actuar contra la manca de mitjans per absorbir l'entrada d'assumptes i les consegüents dilacions en els judicis. El càlcul és que amb tres jutjats de guàrdia, Barcelona pugui absorbir 18.000 judicis l'any (un 50% més) i reduir el temps d'assenyalament dels vuit mesos actuals a un mes vista de cara a finals de 2026. La característica principal dels judicis immediats és que al mateix jutjat de guàrdia se celebra la instrucció i la vista, i es dicta la sentència dels casos de delictes lleus, que inclouen, entre d’altres, els furts de menys de 400 euros, amenaces, coaccions o lesions lleus. Prop de la meitat d’aquests delictes –un 47%– es concentren a la ciutat de Barcelona.
Què diuen els experts?
Aquest és l’anunci, però què diuen els experts? “Ens falten jutges”, va dir fa uns mesos la consellera d’Interior, Núria Parlon, en una entrevista a El Món a RAC1. “Ens falta planta judicial per executar judicis ràpids”, va afegir. Això és en el que coincideix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons les dades que maneja, el país té 855 jutges i magistrats per a una població de vuit milions de persones. Això situa els catalans en una ràtio de jutges per habitant inferior a la mitjana espanyola. A Catalunya hi ha 10,6 jutges per cada 100.000 habitants mentre que la ràtio d'Espanya és de 12 jutges per cada 100.000 habitants. Per arribar a aquests nivells, el TSJC apunta que calen 112 places judicials més per assolir una plantilla de 967 jutges.
També coincideixen, com planteja el pla de xoc presentat per les tres administracions, que una manera d'evitar que els detinguts tornin al carrer és a través dels judicis ràpids. El Consell d'Europa, en l'anàlisi del sistema judicial espanyol, alerta precisament d'aquest problema en el cas de l'Estat. A Espanya, de mitjana, es triga 310 dies a resoldre un procediment, uns 10 mesos. A Europa, aquesta xifra baixa fins als 221 dies. El mateix informe alerta que falten jutges, perquè els números d'Espanya s'allunyen de la mitjana europea, que és de 17 jutges per cada 100.000 habitants.
Després de l'anunci d'aquest dimecres, totes tres parts s'han compromès a impulsar una comissió de seguiment per a la seva implementació. Però el pla de xoc no acaba aquí. Aquest dijous a Catalunya hi desembarca el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que al costat d'Illa participarà en la junta de seguretat. La trobada es produeix després que la setmana passada aparegués una informació sobre el presumpte traspàs de les competències als Mossos en matèria de seguretat ciutadana als ports i aeroports de Catalunya. Des de Madrid ho neguen. Així mateix, asseguren que no està a l'ordre del dia de la trobada. En qualsevol cas, dijous serà una nova jornada de priorització de la seguretat per part del Govern d'Illa.