A una setmana del congrés del PP de Catalunya, que se celebrarà el 27 de juny, les aigües semblen baixar plàcides en un partit que sol viure etapes de turbulències soterrades, especialment quan els seus líders espanyols lideren l’oposició. En aquests moments, les expectatives són altes, davant l’erosió evident de Pedro Sánchez. La proximitat de la Moncloa, sigui al final realitat o miratge, apaivaga moltes tensions. Amb tot, com ha anat informant Nació, les convulsions resten tan sols dissimulades i cada sector del PP mou les seves peces amb la vista posada en el proper congrés, però sobretot en les properes eleccions. Així arriba cada família interna al congrés.
Alejandro Fernández, rehabilitat i "vigilat"
L’actual president del PP català ha fet la seva travessa del desert. El seu mandat, iniciat amb la seva elecció en el congrés del 2018, va coincidir amb un moment especialment difícil per a la seva formació, quan la marca Ciutadans va emergir com a nou reclam electoral hegemònic de l’espanyolisme desacomplexat. El parlamentari tarragoní va dirigir en els anys posteriors a l'1-O grups del PP al parlament ben raquítics, de 3 i 4 diputats. Les seves relacions amb Génova han viscut alt-i-baixos, amb un xoc amb Alberto Núñez Feijóo entorn les relacions amb Junts. Una carpeta en la qual Fernández manté una posició de duresa.
Però el PP català va sortir del forat a les eleccions del 2024, amb 15 escons. Això, el talent polític del dirigent tarragoní i el pragmatisme d’un Feijóo que ara vol evitar focs interns, expliquen que l’actual líder dels populars catalans vagi a la reelecció sense oposició. El seu nucli de capitans, amb l’exsecretari general Daniel Serrano, el cap de gabinet Eduardo Bolaños i el vicesecretari general d’Organització Isaac Martín, han passat temps sota "vigilància" dels nuclis més afectes a Génova. Ara, al PP es considera que els "alexandrins" sortiran de l’ostracisme i recuperaran capital polític. Però ningú sap, a hores d’ara, el marge de maniobra que finalment tindran.
Sirera, molt a prop de Génova… I de molts enemics
El cap del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, és possiblement la figura amb més vinculació amb Génova d’entre els barons catalans del partit. Ha engreixat les relacions amb el secretari general Miguel Tellado, amb qui ha protagonitzat aquest dissabte una botifarrada popular en la inauguració d’una oficina d’informació del PP a la Guineueta. L’equip de Sirera s’ha abocat a un acte que volia ser una demostració de força del regidor, però que havia acabat generant nervis pel temor a una assistència migrada.
Sirera està en bona posició per revalidar com a alcaldable. Pocs ho posen en qüestió. Però és cert que ha anat sumant crítics a mida que ha anat reforçant la seva posició al partit de la ciutat de Barcelona. Els canvis en molts districtes, amb l’arribada de militants de nova fornada, molts llatinoamericans, com l’argentina Susana Clerici, designada presidenta d’Horta, i la designació de consellers de districte desvinculats dels barris, ha irritat militants històrics. No són només els seguidors de l’exregidor Alberto Fernández, també entre els partidaris d’Alejandro Fernández hi ha distanciament envers un estil que es considera "autoritari".
El PP provincial, connectat amb Brussel·les i afeblit a Barcelona
La direcció del partit a la província de Barcelona és una altra família política, liderada per dos dels pocs alcaldes que té el PP. El de Castelldefels, Manuel Reyes, presideix la direcció provincial, i el de Pontons, Josep Tutusaus, és el secretari general provincial. Tenen línia directa amb l’eurodiputada Dolors Montserrat i han conreat també bones connexions amb l’entorn de Feijóo, però han vist perdre poder a la ciutat de Barcelona, on Sirera actua al marge d’ells. Els dirigents provincials hauran de sotmetre’s també al seu propi congrés, ja que després del conclave de Catalunya s’hauran de convocar tots els provincials.
El fernandisme resta actiu
La victòria de Manuel Conde per encapçalar la llista de compromissaris al congrés del PP d’Horta ha recordat a tothom que la gent que va treballar amb l’exregidor Alberto Fernández Díaz conserva pes entre els afiliats. Conde va derrotar Salva Torres, número dos de Sirera a Barcelona, i ho va fer amb el suport de militants de tota la vida, "alexandrins" i gent d’altres sensibilitats. Alberto Fernández no té càrrec al PP, però continua actiu socialment i lidera l’entitat Barcino 5G, sense lligam amb el PP i amb persones de la societat civil per debatre sobre temes de ciutat, que coneix a fons. Aquest dijous va organitzar un col·loqui amb l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol.
Albiol, un poder fàctic sense imitadors
Per un partit que té molt poc poder municipal, governar la ciutat de Badalona i fer-ho amb majoria absoluta atorga a l’alcalde un poder enorme. Génova té sempre en compte Albiol, que controla també -junt amb Sirera- la presència del PP a la Diputació de Barcelona. El seu cas és molt particular. L'èxit acumulat és indiscutible i el converteix un poder fàctic al qual no es pot ignorar. Això explica que hi hagi gent seva al grup del PP al parlament, començant pel portaveu, Juan Fernández. Però Albiol no ha pogut ser un model per altres municipis i els seus resultats electorals foren dolents quan va liderar el partit. El congrés oferirà una fotografia del seu ascendent més enllà de Badalona.
