Una de les tendències que pitjor portaven els dirigents de l'antiga Convergència en els moments més àlgids del procés era el progressiu decantament cap a l'esquerra del gruix ideològic de l'independentisme. El pes específic de la CUP en el camí -frustrat- cap a la independència condicionava els debats, en paral·lel a l'influx de forces com Podem en el panorama estatal. Això, a jutjar pel progressiu desacomplexament de Junts i pel desembargament del llegat convergent, ja forma part del passar. En el congrés de Calella, el partit de Carles Puigdemont, en la línia del que va passar en el conclave de fa dos anys, s'ha fortificat un gir cap a l'ordre que queda consignat en les ponències.
Com s'ha celebrat el debat de portes endins? Un dels aspetes que ha generat més converses ha estat el de la fiscalitat, que comptava amb tretze esmenants amb qui els impulsors del text es van reunir de manera telemàtica dijous a la tarda. La ponència sobre el model social, coordinada per Salvador Vergés, ha estat la que ha acumulat més modificacions, perquè es van arribar a acceptar o a transaccionar fins a més de 400 aportacions. L'organitzativa, liderada per Jeannine Abella, és la que havia rebut més focus en els dies previs al conclave, però la cúpula, amb Jordi Turull al capdavant, va activar-se per descartar qualsevol sorpresa des de divendres mateix al vespre. S'ha validat amb el 93% dels vots.
En la política, amb Mònica Sales al capdavant i aprovada amb el 99%, la conclusió és que cal continuar amb la retòrica de la confrontació, però sense renunciar a l'obtenció de beneficis concrets -l'amnistia, per exemple- dels pactes amb el PSOE que van permetre la investidura de Pedro Sánchez. Pel que fa a la social -també acceptada pel 99%-, hi apareixen qüestions que són nuclears en el debat públic, com ara l'habitatge -que va motivar, fa tan sols unes setmanes, una votació de Junts al costat del PP i de Vox- o bé la immigració. També la seguretat juga un paper rellevant en les ponències, tenint en compte la lluita contra les ocupacions irregulars que defensa fa temps la formació.
1. Pactes, confrontació i unilateralitat
"La nostra intenció no és ni estabilitzar ni desgastar, sinó actuar per servir els interessos dels catalans i avançar cap a la independència per fer front al centralisme, la defensa de la democràcia, la generació d'oportunitats i el benestar social". Aquesta és la fórmula que fa servir Junts per defensar el discurs de la confrontació amb una mà mentre, amb l'altra, intenta que Sánchez compleixi els compromisos de la investidura. El partit assegura que no forma part de cap bloc i, com diu sovint Jordi Turull com a secretari general, es va "a tant la peça" amb els socialistes. Què cal fer per aconseguir la República? De moment, refer la unitat en el marc d'un nou estat major. No arribarà fins al congrés d'ERC.
Fonts de la ponència, després que s'hagi acabat el debat -no hi haurà cap esmena viva que es debati al plenari-, han indicat que existeix la voluntat de fer efectiu el dret a l'autodeterminació, i que no es renuncia a la "unilateralitat". La prioritat és aconseguir un referèndum d'autodeterminació, i es consagra que "no es renunciarà a la plena independència". Hi ha hagut un canvi en la redacció d'un dels paràgrafs finals del text per tal de dotar de més contingut polític l'epíleg de la ponència.
2. Contra el control de preus del lloguer
"La fixació dels index de referència de preus de lloguer en zones tensionades ha provocat una caiguda important de l'ferta de lloguer del mercat lliure, i tampoc s'ha incentivat la inversió de grans tenidors en habitatge social de lloguer", assenyala la ponència social, que també fa aquesta reflexió: "La sobreregulació en matèria d’habitatge, els pocs incentius
fiscals, la manca de garanties en el cobrament dels lloguers, la dilatació dels processos judicials i els salaris baixos desincentiven la compra d'habitatge per part de petits propietaris". Aquesta situació, per a Junts, és terreny abonat perquè els grans tenidors es facin els amos del mercat. La crítica a la regulació dels lloguers apareix sovint.
Davant de tot això, quina és la recepta? "Cal que Catalunya torni a promoure un model de propietat distribuïda, amb ajuts fiscals, legislació senzilla i ajuts a la compra de primer habitatge per a joves i d’habitatge habitual. Així com de la correcta protecció de la propietat", assenyala el text, que també reclama ajudes en fiscalitat si el lloguer es posa a preus "assequibles". Queda clar, en tot cas, que hi ha oposició a la regulació directa: "Aquest control de preus, lluny de reduir la desigualtat i facilitar l’accés a l’habitatge, provoca una inseguretat jurídica en el mercat que redueix l'oferta de lloguer, desincentiva la rehabilitació dels immobles, n'augmenta els preus i acaba perjudicant directament el llogater".
3. Baixada d'impostos
"Mentre no es corregeixi el dèficit fiscal i Catalunya no administri els seus recursos de manera sobirana, i per impedir la doble penalització als ciutadans de Catalunya, caldrà una reducció justa d'impostos com el de successionsi patrimoni, i l'IRPF a les rendes més baixes, així com la deflactació de l'IRPF", manté la ponència social. "No pot ser que l'espoli fiscal espanyol es tradueixi en una major pressió fiscal a Catalunya i, per tant, en una doble càrrega impositiva per als catalans", estableix el text. En les últimes negociacions de pressupostos, Junts ja ha posat l'eliminació de successions com a condició. En la part d'habitatge també es parla de bonificar l'impost de transmissions patrimonials.
4. Discurs sobre la immigració
"La immigració, correctament gestionada, és positiva i ens reforça com a país. Per contra, la falta d’instruments polítics i recursos econòmics per planificar i ordenar correctament l’arribada, l’acollida i la integració d'un elevat nombre de persones pot generar conflictes importants de cohesió social", diagnostica la ponència, que declina un discurs de "drets i deures" que també reclama establir un vincle amb la "catalanitat" per als nouvinguts. També indica la necessitat d'establir "números de referència" pel que fa a les xifres d'acollida, una de les qüestions que van motivar el vot en contra de Junts a la reforma de la llei d'estrangeria. El traspàs de competències en immigració continua sense tancar-se.
"Una casuística intermèdia es produirà amb la delegació de les competències i recursos en matèria d'immigració ens permetrà un enorme marge de millora en la mesura que passarem a gestionar directament el gruix de les polítiques migratòries i podrem adaptar-les millor a les necessitats del país, consolidant elements troncals com el requisit del coneixement efectiu del català i de la cultura i valors cívics del país", raona el document. Es defensa la posada en marxa d'una agència catalana de la immigració amb aquestes atribucions: "Gestionar de manera integral tots els aspectes relacionats amb la fixació de quotes, així com les condicions d’arribada, acollida i integració dels nouvinguts".
5. Contra les ocupacions i la multireincidència
"L'ocupació no pot ser considerada una forma d’accés a l’habitatge i Catalunya lidera les infraccions penals en aquesta qüestió en el rànquing del Ministeri de l’Interior espanyol. Les ocupacions conflictives i delinqüencials degraden la convivència en l'entorn on es produeixen i sovint van associades a altres fets delictius", apunta la ponència, que també és dura contra la multireincidència. Una de les carpetes que Junts està liderant al Congrés dels Diputats i que forma part de l'ADN del gruix la nova fornada municipalista de la formació. Marc Buch, l'alcalde de Calella, el poble maresmenc on se celebra el conclave, és un dels abanderats en la lluita cotra la multireincidència. No li va malament a les urnes.
Enviat de Junts al congrés de Calella