Hi va haver uns quants dies, entre finals de juliol i principis d'agost, que Carles Puigdemont es preparava per si entrava a la presó. Estava decidit a tornar a Catalunya pel debat d'investidura i, en les reunions mantingudes amb el seu advocat, Gonzalo Boye, l'empresonament era una opció factible, palpable, plausible. Fins i tot es van arribar a establir els canals de comunicació que s'obririen en cas que el líder de Junts quedés privat de llibertat en cas de detenció. Puigdemont va tornar efímerament entre els dies 6 i 8 d'agost, va esquivar l'operació Gàbia engegada pels Mossos d'Esquadra, i va tornar a Waterloo. Des d'aquell moment s'ha dedicat a recalibrar l'estratègia a seguir.
Tant al partit -prepara canvis coincidint amb un congrés que ha de servir per tornar-lo a entronitzar com a president, envoltat d'una nova cúria- com en el camp institucional i personal, perquè està mentalitzat -així ho assenyalen diverses fonts consultades per Nació- per aguantar una temporada més a l'exili. El motiu és la inaplicació de la llei d'amnistia per part del Tribunal Suprem, que ja l'ha enviat al Tribunal Constitucional (TC). Fonts de la cúpula de Junts, reunida aquesta setmana a Waterloo en el marc de la trobada del grup parlamentari, assenyalen que "n'hi ha per mesos, fins i tot un any", i això suposa que el retorn definitiu hagi quedat postergat. L'exili continuarà uns quants mesos més.
El principal canvi que es veurà en les setmanes vinents quedarà reflectit en l'estructura de Junts. Després de dos anys de deixar la presidència per dedicar-se al Consell de la República, Puigdemont agafarà les regnes del partit. Ho farà amb una cúpula renovada, en què noms com Mònica Sales, Salvador Vergés, Jeannine Abella, Míriam Nogueras, Agustí Colomines o fins i tot Antoni Castellà -sempre que es concreti la relació amb Demòcrates de Catalunya- guanyaran ascendència en l'organigrama. Jordi Turull continuarà com a secretari general, i també es buscarà una plaça destacada per Albert Batet, que deixa pas a Sales en el dia a dia del grup parlamentari.
Al marge dels noms, l'expresident de la Generalitat té com a prioritat assumir el paper d'alternativa a Salvador Illa encara que no agafi formalment el rol de cap de l'oposició. Puigdemont es va comprometre a deixar la primera fila de la política si no podia governar, i la negativa a liderar formalment l'oposició encaixa en aquest plantejament. En tot cas, però, fonts del partit insisteixen que serà ell qui liderarà "l'alternativa" a Illa. De fet, poc després de la investidura d'Illa a Junts es preparaven per posar en marxa un Govern a l'ombra que confrontés amb el projecte del PSC. Una alternativa que es projectarà en el debat de política general i que s'haurà de combinar amb la relació amb el PSOE.
Perquè Puigdemont, un any després de prendre la decisió -avalada per la militància, però amb un segell personal indestriable- d'investir Sánchez, gestiona de manera directa la interlocució amb els socialistes. Més amb el PSOE que amb el PSC, tenint en compte que amb Illa hi ha tingut poc contacte, com demostra la trucada de l'agost amb el nou president un cop va ser investit. Aquesta setmana, el líder de Junts va enviar un missatge al president espanyol: no calia que fes servir d'intermediari el Cercle d'Economia per enviar-li missatges. En l'establishment barceloní hi ha especial interès en què la relació entre l'independentisme i el PSOE rutlli al voltant del finançament singular.
Refer la relació amb ERC
En aquesta nova etapa, Puigdemont té una altra prioritat: refer ponts amb ERC i, per extensió, amb la resta de l'independentisme. Hi ha un pla pensat perquè el Consell de la República adopti un nou paper en col·laboració amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) sense perdre l'entitat pròpia, i Junts planteja en la ponència que sorgeixi un nou paraigua impulsat per la societat civil que serveixi per reunificar estratègies. Unes estratègies que són oposades al Parlament -ERC forma part de la majoria de la investidura i serà soci preferent d'Illa- però coincidents a Madrid, encara que Puigdemont sempre se situï aliè als blocs que existeixen al Congrés dels Diputats.
El líder de Junts estarà pendent de com acabi el congrés d'ERC -en privat s'ha mostrat indignat per les informacions vinculades a l'estructura B dels republicans- i de si Oriol Junqueras, antagonista en el camp independentista, torna a la presidència del partit. Es van veure fa uns mesos a Waterloo, en el marc d'una trobada que es va allargar quasi cinc hores, però el pòsit de la tardor del 2017 continua impactant en la relació de tots dos. El fet que qualsevol alternativa a Illa passi per la recuperació de la majoria independentista, en tot cas, obliga els dos dirigents a entendre's si dels congressos d'aquesta tardor en surten dos partits amb els mateixos lideratges que la tardor del referèndum.