El rebuig sindical condiciona els grans traspassos de la legislatura

ERC i el PSC tanquen files amb el nou acord de Rodalies, que té l'aval de CCOO i UGT i farà que la nova empresa quedi dins del grup de Renfe; els sindicats també mostren recels amb el nou model de finançament i el pacte sobre la immigració

Un tren de Rodalies, a l'Estació de França.
Un tren de Rodalies, a l'Estació de França. | Hugo Fernández Alcaraz
17 de març de 2025, 19:05

El traspàs de Rodalies continua viu, però pel camí hi haurà canvis que no estaven previstos en l'acord inicial que van subscriure ERC i el PSOE. Aquella entesa, ratificada fa tot just un mes, estipulava que la nova empresa que havia de substituir Renfe a Catalunya seria una companyia diferent de l'operadora estatal, amb majoria catalana. Això no serà així, almenys durant un període transitori de dos anys. És la fórmula que han trobat els governs espanyol i català per calmar els sindicats i evitar la vaga prevista per a les pròximes setmanes. Els treballadors es podien veure afectades les seves condicions laborals, sobretot la mobilitat a la resta de l'Estat. Els sindicats se n'han sortit amb la seva, guanyen "garanties" i totes les parts es mostren satisfetes.

Un altre traspàs clau de la legislatura, fonamental per a la tranquil·litat de Salvador Illa a la Generalitat, és el finançament singular, que d'entrada també té recels dels treballadors d'Hisenda. Per ara, la conflictivitat no és comparable a la del sector ferroviari. Hi ha encara un altre exemple, tot i que en aquest cas no es tracta d'un traspàs. La delegació de les competències en immigració, pactada entre Junts i el PSOE, ha provocat un rebuig frontal dels principals sindicats de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, reticents al fet que els Mossos tinguin presència a les fronteres, encara que sigui per aplicar la legislació estatal. En un moment de pactes de fons entre independentistes i socialistes, els representants dels treballadors es mantenen forts per evitar perdre drets pel camí.

On es veu amb més claredat és amb Rodalies. La fortalesa dels treballadors -molt especialitzats, ben organitzats i amb capacitat d'incidència- ha aconseguit modificar un pacte polític entre dos partits que fa tot just un mes va ser ratificat pels governs de Catalunya i d'Espanya. El fet que la nova empresa mixta quedi sota el paraigua de Renfe va en contra de l'acord d'investidura de Pedro Sánchez del 2023, avalat l'any passat pel Govern d'Illa, però tant els republicans com els socialistes han donat per bona la nova entesa i han assegurat que el traspàs continua endavant.

L'acord amb els sindicats diu que la nova empresa Rodalies de Catalunya formarà part del grup Renfe. Pel que fa a l'R1, la primera línia que s'ha de traspassar a la Generalitat, el pacte garanteix que "Adif continuarà realitzant l'administració integral de la infraestructura". Des de CCOO, la secretària d'Acció Sindical, Cristina Torre, assegura en declaracions a Nació que l'acord "dona més garanties i seguretat jurídica" als treballadors, perquè permetrà aplicar el conveni col·lectiu de Renfe a la nova empresa mixta. "És la diferència entre un acord polític i la concreció pel que fa a les relacions laborals", assenyala, i recorda que compta amb l'aval de tots els actors polítics implicats.

En una línia similar, UGT també remarca que tots els actors -tant el Ministeri, com la Generalitat, com ERC- han facilitat assolir un acord que no era senzill. "Hem deixat tancada la garantia per als treballadors", apunta Francisco Cárdenas, responsable de Renfe. Això permet que, amb la nova empresa mixta que s'ha de constituir, els treballadors quedin pràcticament igual i continuïn fent les seves funcions com fins ara. Per al sindicat, és important com quedi la situació de Rodalies a Catalunya, perquè servirà d'exemple per a altres territoris de l'Estat. "Hem de definir un model que serveixi per a tothom", sosté. I quan acabi el període transitori? "D'aquí a dos anys poden passar moltes coses", indica.

Una solució temporal

Ningú no amaga que la qüestió és complexa i que no convé obrir un conflicte amb els sindicats. Tant el PSC com ERC, però, insisteixen que es tracta d'una solució temporal. La portaveu socialista, Lluïsa Moret, ha explicat que l'acord permet "avançar de manera més àgil" en el traspàs de Rodalies i "blinda" els drets dels treballadors. Durant el temps en què la nova empresa formarà part del grup Renfe, s'han d'anar creant les "estructures i instruments" per a la nova etapa, que ha d'implicar un "canvi estructural" en la gestió de la xarxa ferroviària de Catalunya. 

De fet, la xifra dels dos anys l'ha donada ERC, però podria ser més temps. Els republicans no renuncien a l'acord, però donen aquest marge de temps per trobar "els mecanismes adients" per garantir els drets dels treballadors abans que la nova companyia passi a estar adscrita a la Generalitat. Oriol Junqueras ha assenyalat que el traspàs "queda íntegre" i el resultat final, després d'aquesta fase "transitòria", serà "el que estava acordat". L'horitzó, ara com ara, és incert, i no es pot descartar que, passats dos anys, els sindicats tornin a oposar-se a un traspàs integral o bé no es donin encara les condicions per tenir una empresa completament segregada de Renfe.

Oposició sindical a altres traspassos

A Rodalies és on més es visibilitza la força sindical, però en altres grans traspassos de la legislatura també hi ha hagut reticències dels treballadors. En el cas del finançament singular, en què es preveu reforçar l'Agència Tributària de Catalunya, hi ha incertesa sobre com pot quedar la situació dels funcionaris que treballen a la hisenda espanyola, perquè l'acord polític preveu el traspàs dels mitjans humans necessaris. Els inspectors d'hisenda ja han posat el crit al cel, perquè alerten que el nou model facilitarà el frau fiscal. En aquest cas no es tracta d'una reivindicació laboral, sinó d'una advertència sobre les "greus conseqüències" de la reforma que planteja el pacte entre el PSC i ERC. 

En la delegació de les competències d'immigració, els sindicats policials i de la Guàrdia Civil també s'hi oposen. De nou, no es tracta d'un rebuig per motius laborals, sinó més aviat polítics. Aquestes associacions, ubicades a la dreta i crítiques amb el PSOE, consideren que la presència de Mossos a les fronteres és contrària a la llei i que forma part d'una contrapartida política, no pas d'una mesura feta per criteris de seguretat. Des de Catalunya, els sindicats de Mossos veuen bé les noves competències, però reclamen una planificació "estricta i acurada" per poder assumir aquestes funcions amb els efectius i els recursos necessaris. Sigui com sigui, els recels sindicals se sumen a la complexitat política i tècnica dels grans traspassos de la legislatura.