Fins a finals de la setmana passada, a la cúpula més restringida de Junts no tenien la certesa absoluta que ERC pactaria amb el PSC, més enllà de les percepcions externes d'una coreografia que s'encaminava cap a l'entesa. "A nosaltres ningú ens ha dit que està fet, i per això negociarem amb ells fins al final", assenyalava fa uns dies un alt dirigent consultat per Nació. La confirmació els va arribar dilluns al vespre, quan l'executiva republicana va avalar l'acord per investir Salvador Illa. Fins que no el voti la militància d'ERC, però, res serà definitiu. I en aquesta consulta hi ha una altra derivada en joc: el retorn de Carles Puigdemont. Un element que ha sobrevolat des del principi les converses posteriors al 12-M.
Bona part de les reunions -les que han transcendit i les que no- han acabat abordant aquesta carpeta. La cimera celebrada a Waterloo el 7 de juliol, per exemple, va tenir el retorn de l'expresident com a epicentre. Un escenari que també ha aparegut en les converses entre Puigdemont, Jordi Turull i Marta Rovira celebrades a Suïssa. Hi ha hagut actors que van apostar, per exemple, per un retorn conjunt de l'expresident i de la secretària general d'ERC. La precipitació del final de la causa del Tsunami, però, va accelerar el camí de tornada de Rovira, mentre que Puigdemont continua afectat per l'1-O al Tribunal Suprem, on no se'l vol amnistiar per un delicte de malversació. Tornarà la primera setmana d'agost?
Dissabte, en un acte de Junts a la Catalunya Nord, va assegurar que tornaria "peti qui peti" per la investidura. Perquè hi hagi investidura, però, les bases d'ERC han d'avalar l'entesa amb el PSC. Si no hi ha aquest aval, el calendari s'allarga -hi ha temps fins al 26 d'agost perquè Illa sigui escollit-, però amb els republicans ja fora de joc, perquè no obriran més converses en cas de victòria dels contraris a l'acord. En el mateix acte, Puigdemont també va indicar que "només un cop d'estat" li impediria ser al Parlament. L'escenari d'una detenció -que fins ara ha evitat- és suficient per parlar de "cop d'estat"? El cert, en tot cas, és que la perspectiva de retorn és més contundent -almenys a nivell verbal- que mai.
Gonzalo Boye, advocat de l'expresident, va donar per feta la detenció, i la va definir com un "atac a la democràcia" en una entrevista al programa El Suplement de Catalunya Ràdio. Els horitzons que obriria un trasllat de Puigdemont a la presó són imprevisibles: ERC, encara que rebi l'aval de les bases, serà capaç de votar Illa malgrat que el líder de Junts estigui privat de llibertat? Suspendrà Josep Rull, president del Parlament, un debat d'investidura en cas que Puigdemont estigui detingut amb l'argument de l'excepcionalitat? Quin tipus de mobilització es produiria? Quina reacció hi hauria a l'Estat? Què diria Pedro Sánchez? De moment, en tot cas, de tot això se'n parla poc a les assemblees d'ERC.
S'hi parla, sobretot, de les garanties de compliment de l'acord, i també es debat sobre el fet que, tot i ser una entesa de profunditat, per què els republicans no formaran part de l'executiu. Junts posa en dubte que s'hagi aconseguit el concert -tot i que el pacte concedeix bona part de les demandes rubricades en l'acord per la investidura de Sánchez- i assenyala que la investidura d'Illa serà irreversible. El cert, però, és que el compte enrere del retorn -i de la previsible detenció- de Puigdemont es posarà en marxa si les bases d'ERC avalen l'acord. I, en última instància, la decisió última depèn de l'expresident, que ja ha dit que serà més política que personal. Encara que el preu a pagar sigui alt.