La professora Ujala Joshi Jubert forma part del Grup de Recerca en Dret Penal, Política Criminal i Criminologia de la Universitat de Barcelona (UB). Ha estat magistrada de Audiència Provincial de Barcelona i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Dirigeix programes d'investigació en la teoria del delicte, delictes socioeconòmics i violència de gènere. Un dels seus àmbits de recerca és l’estudi de la corrupció dins de les organitzacions públiques. Enmig de l’allau de casos de corrupció que enfanga la política espanyola, la seva és una veu interessant.
Com és possible que, molts anys després dels grans escàndols de corrupció dels anys 90, tornin casos com els que protagonitzen l’actualitat?
És difícil de respondre. El que puc dir és que la nostra legislació penal en aquests delictes és equiparable a la que hi ha a tot Europa. És totalment homologable des del punt de vista legislatiu.
La imatge de la justícia pateix certa erosió. Creu que es pot dir que, en general, la majoria de la judicatura actua sense intencionalitat política?
Depèn del tipus de delictes dels quals parlem i de quins acusats ens trobem. Crec que en casos com assassinats o robatoris, o delictes més senzills, la justícia actua al marge de la política, a banda que cada jutge pot veure la realitat des d’un prisma propi. Tothom té la seva ideologia, però en la majoria de casos la ideologia no distorsiona la mirada d’un jutge. Però quan arribem a un altre tipus de fets, queda bastant evident que la ideologia influeix.
Vostè ha estat magistrada. Creu que en casos com els que han saltat al primer pla mostren intencionalitat política?
Crec que sí. Començant pel mateix sistema d’elecció de les cúpules. Sobretot en la fase d’instrucció podem veure que situacions bastant anàlogues són tractades de forma molt diferent. Ho hem vist ara en el cas del senyor Rodríguez Zapatero, a qui no se li ha imposat cap mesura cautelar. És evident que en el seu cas no hi ha cap risc de fuga. En canvi, hem vist que sí que s’han imposat mesures cautelars a la senyora Begoña Gómez. I hauríem de pensar si realment hi ha aquí algun risc de fuga. El senyor Sandro Rosell va estar dos anys en presó provisional i després va ser absol.
Ho considera un mal exemple?
No estic gens d’acord amb la presó provisional. És una pena anticipada quan encara no s’ha jutjat una causa. Només es pot justificar davant de casos molt greus. En casos així es delata que hi ha intencionalitat política.
Quina percepció li genera l’actuació del jutge Peinado?
Em genera un profund malestar. Ha delatat una manca de rigor i d’independència. Les seves actuacions són sempre excessives i fregant la llei.
Què caldria fer per millorar la imatge de la justícia?
Cal ser rigorós i estricte, i sobretot ser independents. I acceptar més les crítiques que es fan a la justícia des de la societat civil. No estic d’acord en què el poder judicial sigui intocable. El poder democràtic és el legislatiu. Hi ha cert corporativisme en el món de la judicatura.
Vostè ha estat en dues trinxeres ben diferents: la judicatura i ara l’acadèmia.
Pertanyo sobretot a l’acadèmia i a la comunitat universitària, des d’on la nostra aportació ha de ser la de crear conceptes que siguin útils a la pràctica i aportin rigor.
Creu que, en general, els jutges surten prou formats?
En general, sí. La formació que reben és cada cop millor.
Creu que la corrupció és inherent al poder?
Hi ha persones que han exercit el poder i no es té constància que hagin perpetrat delictes de corrupció, suborn o tràfic d’influències. Per tant, dir això seria una afirmació massa categòrica.
Com a professional del dret penal, creu que caldria endurir les lleis o introduir alguna mesura als mecanismes de control?
El problema de la corrupció no té res a veure amb el codi penal. A l’inrevés: crec que tenim un excés de dret penal. Hi ha una atrofia legislativa, un excés de normativa. Han de funcionar altres instàncies de control. El dret penal per nosaltres és l’última ràtio. Han de funcionar altres responsabilitats i més controls administratius abans d’arribar al dret penal.
El grau de corrupció respon més a elements de cultura, valors, sociològics, no té a veure amb les lleis. Altra cosa és la llei processal, que estableix com s’investiga, quin ha de ser el procediment i quins tribunals han d’actuar. Tenim un text del segle XIX que és molt antic. Són les regles del joc i s’han de revisar. Aquest és un debat que ja s’està fent. Però si es vol combatre la corrupció no s’ha de reformar el codi penal. Cal també tot una política de prevenció.
Per exemple?
Amb la corrupció hauríem de fer el que s’ha fet amb la violència de gènere, on s’ha fet una política de prevenció. Com també es va fer en tot el referent amb els delictes d’hisenda. Recordem les campanyes entorn el lema Hisenda som tots. En corrupció no s’ha fet.
Veu possible una imputació de Pedro Sánchez per algun dels casos que hi ha en marxa?
Espero que no. Ho espero des d’un punt de vista jurídic, espero que no hagi comès cap acció que provoqui el seu processament. Però, és clar, en aquests moments una persona pot ser investigada a partir d’una querella basada en notícies falses. S’admeten a tràmit moltes coses que no s’haurien d’admetre.
Té la impressió que en alguns casos la justícia va molt ràpid, com ha estat amb l’exsecretari d’Organització i exministre José Luis Ábalos, i en altres casos que afecten el PP es va molt a poc a poc?
Sí, no tinc cap problema per dir que sí.
Com ha vist la imputació de Rodríguez Zapatero?
M’ha sobtat molt. Sobretot perquè durant el seu mandat com a president del govern no hi va haver casos greus de corrupció. M’ha sorprès.
Hi veu material delictiu?
El que podem detectar és que s’han donat versions diferents sobre l’origen de les joies. Ara bé altra cosa és que possibles irregularitats siguin constitutives de delictes, això ja no ho sé. Hauria de conèixer la documentació del cas molt més a fons.
Què li ha semblat la sentència del cas Koldo?
Són molts anys de presó. És cert que es jutjaven delictes molt greus i que no compliran la totalitat de la pena a presó, però són molts anys. El problema ve quan es cometen molts delictes i com es combinen, sobretot pel que fa a organització criminal. Un grup de tres persones ja poden ser una organització criminal i això ja incrementa molt la pena. Jo ho trobo molt discutible. Considero que la interpretació que fa la judicatura de l’organització criminal és massa extensiva.
Permeti’m una pregunta molt personal. Quin és l’origen del seu nom?
El meu pare és hindú i la meva mare catalana, de Girona.
Què vol dir Ujala?
Nascuda amb la llum del sol.
